Blogs

Enter a comma separated list of user names.

International journal of arts management Vol.15. Nº 2 Winter 2013

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.

El paper del món local en la cultura

Si ens aturem a pensar quins són els processos que conflueixen en qualsevol creació o projecte cultural ens adonarem que, ben sovint, el món local hi té una gran importància i n’és el germen i el lloc d’acollida. Perquè és aquí justament, en el món local, d’on sorgeixen els projectes i les accions culturals i artístiques. I és en els municipis on hi ha un contacte directe amb els agents culturals i d’on sorgeixen, també, tot un seguit d’iniciatives que s’imbriquen amb el teixit associatiu, amb el públic i amb el batec creatiu.

La biblioteca angular

Aquest llibre és un recull d’alguns articles d’opinió publicats al Bauen_blog (un blog de referència a la xarxa, dedicat a les biblioteques i l’arquitectura) per Daniel Gil Solés, bibliotecari i documentalista, sobre els reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis.

Per tal resumir-vos el contingut d’aquest llibre, el millor és recórrer a les paraules de Ferran Moreno, prologuista de l’obra, que tan bé sintetitza el conjunt d’idees i pensaments que ens exposa el text:

«La biblioteca angular» és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca.

Cultura i educació a la cua de l'ocupació

La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 ens va colpejar amb unes dades d'atur desbocat, i assolint unes dimensions de plaga bíblica.

Un estudio concluye que el uso de la lengua de signos fomenta la lectura en adolescentes sordos

Además de estimular el hábito lector, favorece el aprendizaje y les otorga mayores habilidades para facilitar su inclusión educativa y social

Un estudio realizado por la Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, con la colaboración de la Universidad Autónoma de Madrid y la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, y con el apoyo del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha demostrado, por primera vez, que la lengua de signos tiene un impacto favorable en el hábito lector en la educación de jóvenes sordos.

Videojocs a Espanya 2012: caiguda de vendes, lideratge europeu


  
 

L’anuari d’aDeSe radiografia un sector en retrocés econòmic que manté pes estratègic i apunta canvis de model.
  

L’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d’Entreteniment (aDeSe) ha publicat l’anuari amb les principals dades de la indústria del videojoc a Espanya corresponents al 2012. Segons la consultora GfK, el consum total va arribar als 822 milions d’euros, xifra que representa una davallada del 16% respecte al 2011 però que situa l’Estat com la quarta potència europea en consum.

Treball cultural en tensió: precarietat, resistències i nous imaginaris


  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  

Aquest número especial, editat per Zoran Eric i Stevan Vukovic, examina el mercat laboral dels curadors i artistes d’art contemporani i documenta l’empitjorament sostingut de les seves condicions de treball en els darrers anys.

Sortir de l’exposició: repensar el format per reconnectar art i societat


 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.

Quan la cultura entra a l’agenda global del desenvolupament



L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.
  

El Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC), òrgan central de coordinació de les polítiques econòmiques i socials del sistema ONU, impulsa iniciatives vinculades al progrés social, el desenvolupament, la cooperació educativa i cultural i la garantia dels drets humans. En el marc de la preparació de l’Agenda de Desenvolupament post-2015