Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Quasifederal o recentralitzat? La política cultural espanyola sota lupa


  
Un estudi analitza fins a quin punt el sistema cultural territorial respon al relat d’un Estat descentralitzat o si evoluciona cap a dinàmiques de reequilibri central.
  

L’article de Joaquín Rius i Mariano Martín Zamorano, publicat a Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (núm. 19, 2014), revisa críticament una idea molt estesa en la literatura comparada: la identificació d’Espanya com a model cultural descentralitzat i proper a una estructura quasifederal.

L’art en la societat actual

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Angel Mestres: ¿Cómo nos imaginamos la cultura en el futuro?

Angel Mestres | Emprende cultura #3

Los debates contemporáneos están repletos de pronósticos incumplidos y de nuevas aplicaciones y herramientas imposibles de aprehender. Querer predecir el impacto de la tecnología en el desarrollo futuro de la cultura está, así,  prácticamente condenado al fracaso, pero no por ello deja de ser un ejercicio interesante. Al fin y al cabo, lo único cierto es que el auge de la tecnología conlleva profundos cambios en la configuración de la sociedad y en sus pautas culturales: se transforman nuestros conocimientos y los modos de acceder a ellos y combinarlos, nuestras formas de expresión e identificación, y los modelos de organización cultural. Ante ello, se hace imprescindible experimentar, arriesgar, ensayar, innovar: el ensayo-error como metodología infalible.

Una mica d'autobombo...

Sempre és bonic que et reconeguin la feina feta, i el butlletí #02 de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) ens ha recomanat amb aquestes paraules. 

'Interacció... és, probablement, la font pública i oberta més rica, intensa i diversa d'informació i recursos per al món de la gestió cultural. Us podeu donar d'alta com a membres de la comunitat i ho descobrireu immediatament!'.

Doncs, moltes gràcies!

El teatro sin espectadores. Una aproximación al público.

Enfrentarse al público es de las tareas más complicadas. En primer lugar no existen estudios en profundidad o satisfactorias sobre la conceptualización del público. Todo se suele mover entre las teorías de la recepción, la difusa y manipulada estadística o en la casi siempre fallida fórmula de creación de perfiles y categorías concretas. La crítica, en fin, no dice nada.

El arte en general pero mucho más el teatro le tiene un respeto reverencial al público, prefiere mitificarlo, evitarlo e incluso temerlo antes de enfrentarse a él. Algo así cómo mejor tenerlo de su parte que en contra. Con demasiada frecuencia, utiliza el significante de máxima servidumbre que afirma que la calidad de una obra depende exclusivamente de su éxito con el público, como si no hubiera infinidad de ejemplos que demuestren lo contrario.

Pero asumiendo la dificultad, solo pretendo aproximarme a la idea de público contemporáneo en el teatro e intentaré analizar por qué el teatro se ve incapaz de seducir al gran público en general.

En este sentido el mundo del arte entendido como mercancía que genere beneficios debe analizarse desde el punto de vista de la sociedad del espectáculo (el producto) el comportamiento de las masas (el consumidor) sin olvidar la necesidad de emancipar al espectador y vincularlo a la función del arte (tarea está más difícil de todas).

Pour un renouveau des politiques publiques de la culture

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

Nou web Barcelona Dades Cultura

Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Barcelona Dades Cultura, és el lloc web d’indicadors i dades culturals de la ciutat que integra en un mateix espai els indicadors anuals dels principals equipaments culturals (dels quals s’assenyala la localització al mapa de la ciutat), les xifres dels festivals i de les principals festes de ciutat, la relació de les entitats culturals que reben suport de l’ICUB i un potent cercador de dades d’anys anteriors.