Blogs

Creative Communities Network (CCN) | Local Government Association (LGA) of South Australia

To develop a paper which demonstrates the case for the use of cultural indicators by SA Councils and includes an exploration of what cultural indicators are currently being used by Local Government and other relevant sectors.

Institut d’Estudis Penedesencs

El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès, elaborat per l'Institut d'Estudis Penedesencs amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Obra Social de Caixa Penedès, fa una diagnosi de la situació de la cultura a les comarques de l'Alt, Baix Penedès i Garraf.

L'estudi constata que existeix acció cultural a qualsevol racó del Penedès gràcies a unes 600 entitats que treballen arreu del territori, amb un pes molt important del món associatiu i una llarga tradició d'ateneus, societats i corals, entre altres.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)