Els meus millors consells, de Susana Arias

Aquest abril arriba ben carregat de llibres i també de bons consells, com els que ens aporta la Susana Arias, Cap del Servei de Mediació del CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que enguany ha celebrat els 30 anys d’existència.

Susana Arias (Lugo, 1973) és llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va cursar un Màster of Arts en Estudis Culturals al Goldsmiths College, de la Universitat de Londres. Ha treballat com a professora associada del Departament de Periodisme de la UAB i com a editora i responsable de publicacions a Herder Editorial.

És responsable del programa de Mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) [2], un laboratori que desenvolupa projectes educatius i de creació per obrir la institució a nous formats i públics. Ha estat vinculada al CCCB des de l’any 2010 en el comissariat i coordinació de programes, des de cicles de debats i seminaris a projectes educatius i de creació audiovisual, com ara la col·lecció d’assajos fílmics Un vocabulari per al futur [3]. Entre 2014 i 2019 va ser responsable de programació i gestió de l’Institut d’Humanitats de Barcelona [4].
 

Escolto: 

M’encanta que m’expliquin històries així que darrerament m’he tornat una oient habitual de podcasts. Passejar i escoltar és una combinació guanyadora. No m’agraden gaire les tertúlies ni els programes de comèdia, els meus gèneres preferits son les entrevistes, els podcasts documentals (el bon periodisme!) i els soliloquis intel·ligents sobre alguna qüestió interessant. Soc fan de Grandes infelices [5], de Blackie Books, que per fi ha començat la segona temporada. També m’ha agradat aquests dies la sèrie “Lunáticas”, de De eso no se habla [6], Las Raras [7], i he escoltat bastants episodis d’un podcast que es diu La linterna de Diógenes [8], que tracta entre altres coses la història “des de baix” i combina de manera molt interessant el compromís polític i l’erudició. No puc no destacar Cada capa de l’atmosfera [9], el podcast que hem produït al CCCB i que és un plaer escoltar, amb la veu de la Maria Arnal de fil conductor. I finalment, per suposat i per deformació professional, escolto conferències. Pel que fa a la música, de tot i sense ordre.
   

Llegeixo:

Molt menys del que m’agradaria i deixo bastants coses a mitges. Ara estic llegint Un detalle menor [10], d’Adania Shibli, l’autora palestina que va ser censurada a la darrera Fira de Frankfurt. Llegir-lo en aquests moments és colpidor, enfrontar-se a aquest passat que no passa, i a la violència en la guerra contra les dones. Acabo de llegir La Amazonia. Viaje al centro del mundo [11], l’últim llibre de la periodista i activista pel clima Eliane Brum, i d’”amazonitzar-me” una mica amb ella. És una aproximació interessantíssima, des de llocs i perspectives diverses, a aquell territori en què segons explica s’està lliurant la veritable guerra contemporània. Finalment, estic també a dins del darrer llibre del Pol Guasch, Ofert a les mans el paradís crema [12], en aquell món desdibuixat que ell construeix, un món que està alhora acabant-se i començant, dens i enganxós.
 

Algú que trobo molt interessant: 

La llista seria interminable, trobo interessants moltes persones, la meva feina és un gran privilegi, però vull destacar Miquel Missé [13], sociòleg, expert en gènere i sexualitat. Quan l’escolto m’emociona la manera en que és capaç de connectar el pensament amb l’experiència, la seva i la dels altres. En ell les idees no semblen mai closques buides, com passa amb altres persones, segurament perquè el seu pensament és polític en el millor sentit de la paraula, perquè és una persona vital i apassionada, i perquè en ell el cos ocupa un lloc central. Gaudeixo molt escoltant-lo i sempre n’aprenc.
 

Segueixo aquestes organitzacions: 

Segueixo molta gent diferent, sovint sense massa ordre ni constància. M’encanta saber què fan els altres, quines idees han pogut dur a terme, com ho fan em resulta inspirador i m’ajuda a pensar. M’agrada veure què programen altres centres culturals o museus del territori i de fora, des dels veïns del MACBA [14] a La Virreina Centre de la Imatge [15] o el Museu Terra [16] (antic Museu de la vida rural), que sempre té propostes interessants. Sempre m’agrada saber qui son els artistes residents a Hangar [17] o La Escocesa [18] i quins projectes de recerca estan duent a terme. Em resulta suggeridora l’amalgama de col·lectius que estan molt actius, des de Jokkoo Collective [19] a Choro. Segueixo Concomitentes [20] i en general la Fundació Carasso, tinc un ull a les propostes de Finestres [21], m’interessa i admiro molt el treball de Consonni [22], per suposat Xamfrà [23], Catàrsia [24] i Tot Raval [25], Polièdrica [26], i mil més.
 

Això em manté desperta a la nit: 

El miracle és poder dormir. Recordo quan es deia que l’últim reducte a resguard del capitalisme era el temps en què dormim i crec que això ja no és en absolut cert. Em preocupa que haguem d’omplir cada segon amb contingut, l’horror vacui que sentim quan no estem connectats, potser per no connectar amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn “de veritat”. Hi ha moltes altres coses que em treuen la son: Palestina, la sequera i la perspectiva de convertir casa nostra en un desert, la intolerància i el racisme que creixen, l’extrema dreta que guanya eleccions a Europa, que hi hagi gent que cregui que els discursos d’odi son la resposta als seus problemes, que els joves no trobin la manera de fer-se seu aquest mon atribolat en què vivim, que la sanitat pública i l’educació estiguin infrafinançades, que perdem l’esperança en què podem fer les coses si més no una mica millor.
   

Articles Interacció. Indispensable!

Pel que fa a algun article de la comunitat d’Interacció que m’hagi semblat interessant, proposaria aquest article sobre la igualtat que encara falta en el món de la cultura: Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat [27].

     

 

 

_____________________________________________________________________