Una radiografia de les escoles municipals de música a la demarcació de Barcelona

Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.
 

El Panel s’emmarca dins la línia de treball de l'Observatori de Polítiques Educatives Locals [2] de la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona. El qüestionari s’ha distribuït als ens locals de la província de Barcelona amb escoles municipals de música. Dels 102 centres objecte d'estudi, i que donen cabuda a més de 32.000 alumnes, 66 han completat totalment el qüestionari i 12 han contestat només determinats blocs, conformant una mostra total de 78 entrevistes. Aquesta xifra suposa que la taxa de resposta ha estat d’un 76,5%. Cal remarcar que el municipi de Barcelona, per la seva dimensió i especificitat, no ha format part de l’univers d’aquest estudi.

Pel que fa a l’estructura de l’informe, l'anàlisi s'ha dividit en deu grans blocs: dades generals de les escoles municipals de música, característiques de l’alumnat, personal docent i PAS, oferta formativa, banc d’instruments, relació amb l’entorn, innovació educativa, despeses i finançament, mecanismes d’accés equitatiu i interdisciplinarietat de les escoles i formació en línia, dues qüestions que han anat guanyant terreny entre les escoles.

En una radiografia general de les dades extretes, destaquen dos reptes principals: la precarització del professorat i la dificultat per arribar a certs col·lectius.   
 

Només 3 escoles de les 102 existents tenen més d’un 6% d’alumnat de més de 65 anys.

  
Un 77% del professorat tenen dedicació parcial. És a dir, necessiten estar pluriempleats per arribar a finals de mes. A més, el 57% de docents té contractes de menys de la meitat de jornada. Això suposa "menys disponibilitat, menys afiliació pel projecte i una alta càrrega cognitiva", tal com va explicar Ruben Bes, cap del Departament d’Educació i Mediació Artística de l’ESMUC, a la taula de diàleg de la presentació que es va celebrar el 6 d’octubre [3] al recinte de l’Escola Industrial. Els docents preguntats expliquen que el 47% de la seva jornada la passen fora de l’aula, ja sigui reunint-se o organitzant les classes. "Aquesta càrrega, que és molt gran, es multiplica quan s’imparteix a diversos centres. Aquest sistema ens duu a ser poc eficients", segons Bes. Les dades extretes de l’enquesta permeten apuntar que no hi ha una diferència clara entre la situació laboral dels qui treballen en centres de gestió directa i la dels qui ho fan en centres de gestió indirecta. El que sí afecta és en la diferència de sous que hi pot haver en diferents escoles de la demarcació, on la forquilla salarial va dels 22.000 euros als 53.000.

EL 30,3% dels centres han detectat que no arriben a tots els perfils de la població. Els perfils que menys hi accedeixen son els que tenen a veure amb una renda baixa (57,9%),nouvinguts (36,8%) i gent de la tercera edat (10,5%). A més, destaca el fet que la majoria de les escoles de música no apliquen tarifació social (69,7%). D'altra banda, el 87,5% dels centres apliquen altres tipus de mecanismes (sense incloure la tarifació social) per afavorir l’accés equitatiu dels alumnes de llarga durada a les escoles.

El 28,5 % de les escoles que van participar en el Panel van respondre que basaven el seu projecte educatiu en una concepció cada cop més global de les arts, que dona cabuda a la música, la dansa i el teatre, entre d’altres disciplines.

Sobre els principals reptes de futur de les escoles, tal com va apuntar Jordi Umbert, director de l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat, a la trobada de presentació del Panel: “Si volem arribar a més gent, hem de començar a trencar la barrera de les disciplines, la barrera de les edats i la barrera dels estils. Anem a les escoles, a les residències a buscar alumnes. Obrim-nos a altres possibilitats”. “Tot plegat passa per garantir els drets culturals de la població”, va afegit el docent, que  va assegurar que les escoles d’arts poden arribar a doblar la implantació que tenen al territori les escoles de música.

Podeu consultar els resultats complets del Panel
 

• Observatori d'Educació local.(2023). Panel sobre les escoles municipals de música a la [4]província de Barcelona [4]. Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació, Esports i Joventut. diba.cat/web/oel/ [5]

  
   

  
   
  ________________________________________________________________________________________________
  La informació procedeix dels canals de comunicació de la Gerència de Serveis d'Educació [6]. Diputació de Barcelona