Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10 anys sent membre

Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri [2], més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat. La seva recerca es concentra en l'anàlisi de les polítiques i la gestió de la cultura, amb especial èmfasi en els drets culturals i les desigualtats en el seu exercici. Ha contribuït al disseny, desenvolupament i avaluació de polítiques culturals i educatives. És membre de l'equip impulsor de l'Enquesta de Drets Culturals de Barcelona [3] i autor del blog Ubicarse [4].
 
 

Escolto:

Des d’adolescent, em vaig enganxar a la ràdio, gairebé obligat perquè a casa sempre sonava algun transistor (sí, dels prehistòrics!). A més, em fascinava anar a veure a Alejandro Dolina fer ràdio en un teatre de Buenos Aires, on ens ajuntàvem centenars de persones. Poc després vaig començar a fer (i no només escoltar) ràdio. Primer a una FM comunitària (Radio La Tribu [5]) i després en diferents emissores i formats. Fins i tot vam fer un projecte d’innovació docent (Radiopolis [6]) on els estudiants creaven els seus propis podcasts.
 
 

Llegeixo:

Què difícil fer una tria! Diré un de la infància, que em va permetre viure altres vides (Mi planta de naranja lima [7], de José Mauro de Vasconcelos) i els dos que estic llegint actualment (i que m’agraden molt): a la feina, Fields, Capitals, Habitus [8] (de Tony Bennet i Modesto Gayo, entre d’altres) i a la vida, Ladrilleros [9] (de Selva Almada).
 
 

Algú que trobo molt interessant:

A més d’estimar-lo per qui és, sempre he trobat al meu germà (Marco) una persona sensible, intel·ligent, empàtica, generosa, a més de molt creativa. Moltes vegades tenir un germà és un escut contra la indiferència i l’egoisme, és una invitació a aprendre a respectar i estimar. He tingut, també en aquest sentit, molta sort. Ep, però no us explicaré les meves lluites adolescents, que les hem tingudes!
 
 

Seguiu aquestes organitzacions:

Per a les persones que treballem a l’entorn de la recerca i la gestió de la cultura, crec que hi ha un conjunt d’observatoris que són interessants de seguir. Entre els pioners hi ha l’indispensable Observatoire des Politiques Culturelles [10], situat a Grenoble però amb una mirada europea. Amb accent llatinoamericà teniu l’Observatorio de Políticas Culturales [11] (a Xile). I en el nostre entorn més proper, entre d’altres segueixo l’Observatorio Vasco de la Cultura [12], l’Observatori de dades culturals de Barcelona [13] (indispensable!) i, com no, el CERC [14].
 
 

Això em manté despert a la nit:

Ara mateix, la Carla i el Martí! Segurament no ens recordem de la nostra pròpia experiència, però quan tens un i tres anys, més que lliurar-te al somni de les nits vols sentir-te acompanyat i protegit. I això és innegociable. Com diu un amic sobre aquestes nits de festival infantil: “més temps per passar amb ells!”. De fet, suposo que, per això, penso molt en les condicions de vida dels infants, ja no només els de casa, sinó molts d’altres que pateixen la desigualtat i la desprotecció.
 
 

 
Articles Interacció. Lectura indispensable!

Com a estudiant, primer, i com a professor i investigador, després, Interacció sempre ha estat un lloc de referència. Certament teniu raó quan parleu de la comunitat Interacció, perquè sempre m’he sentit acollit, recolzat i molt ben informat a través dels vostres canals i de les persones que hi sou darrera. Per mi ha estat un gran honor poder contribuir a aquesta comunitat, i molt especialment a l’organització d’unes de les jornades Interacció. Si cal recomanar alguns articles, us aconsello que llegiu els de caire “monogràfic”, per exemple aquest sobre polítiques culturals des de la perspectiva dels drets: Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets [15].

_____________________________________________________________________