Més de 315.000 persones van participar a les activitats d’Igualada Capital de la Cultura Catalana

S'han presentat les memòries de l'esdeveniment, que recullen la vitalitat cultural de la ciutat.
  

Igualada, en motiu de la seva capitalitat cultural, va mostrar durant el 2022 tot allò que la distingeix culturalment, posant de relleu la qualitat i la potencialitat del teixit associatiu, de les empreses culturals i dels equipaments de la ciutat, en el que va representar un renaixement cultural després de les restriccions de la Covid19. Així ho recullen les memòries sobre l'esdeveniment, que es poden consultar a IgualadaCCC2022.cat [2], web que conté vídeos, per exemple, del concert de Jordi Savall, de l’homenatge al Mestre Just, de la conferència del Cementiri Nou de Carme Pinós o el de la cloenda titulat 'Traç i Camí'.

La participació de les entitats culturals va ser fonamental per a la programació de la capitalitat. Hi van participar en total 315.403 persones, 238.908 de les quals van fer-ho a activitats regulars de la ciutat com la Festa Major, l’Anòlia, la Mostra, i les 76.495 restants, a les 139 activitats extraordinàries. Pel que fa al pressupost, l’Ajuntament d’Igualada va assumir un 69% del cost, 352.724,40€, amb el suport de la Diputació de Barcelona amb 150.000€, un 29% de l’import. La Generalitat de Catalunya va donar suport assumint el cost de les Jornades Europees del Patrimoni a Igualada, per mitjà de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. El 2% restant va correspondre a les aportacions privades i a la publicitat.
 
 

 “Homenatge a les llibreries” és un mural que evoca l’emblemàtica llibreria “Cal Jordana”

en una interpretació lliure de l'artista igualadí Albert Álvarez 
 
 

2022, un any ple d'activitats culturals
  

Així, Igualada va esdevenir el 2022 un aparador que va projectar el municipi amb l'objectiu que tots els col·lectius s'hi sentissin representats, que la programació cultural arribés a gent de totes les edats, i amb un equilibri de les disciplines artístiques (art, música, pensament, tradició, gastronomia, etc.), el patrimoni arquitectònic, les arts escèniques i el patrimoni tradicional i popular. Igualada també va voler reforçar i visibilitzar l’ADN cultural de la ciutat amb diferents accions com l'ampliació del pressupost i de la programació de les activitats culturals habituals de la ciutat, programar uns diàlegs culturals amb fi­gures igualadines i d’àmbit nacional o programar exposicions i mostres d’artistes igualadins. Igualada Capital de la Cultura Catalana també va proposar als ciutadans que fessin aportacions a la programació cultural a través d'un procés participatiu i va implicar un gruix important de les entitats culturals de la ciutat a l’activitat de cloenda.

D'altra banda. Igualada va obrir les portes perquè les activitats de país vinculades a la capitalitat cultural poguessin tenir lloc a Igualada, com per exemple, la trobada de Cineclubs, la de Sales Gaudí, els Premis Fest, el RecerCAT, i activitats vinculades als patrocinadors que van voler oferir activitats culturals vinculades al seu patrocini.

Les activitats que es van organitzar es poden distingir en quatre blocs. En primer lloc les activitats extraordinàries en què, a través del procés participatiu, es van escollir totes les activitats programades ad hoc amb motiu de la celebració de la capital cultural catalana. Dins d’aquest bloc, trobem la inauguració i la cloenda, la creació i execució del procés participatiu, una iniciativa oberta a tota la ciutadania igualadina amb la voluntat de rebre i escoltar les seves propostes que després serien votades per tal que les més valorades poguessin tenir lloc durant l’any de la capitalitat.

En segon lloc, es van dissenyar cicles de poesia, pensament i música amb la voluntat d’ampliar l’oferta de la ciutat. Algunes d’aquestes propostes van posar el focus en valorar artistes, creadors i pensadors igualadins.

Els equipaments municipals van tenir la possibilitat d’oferir activitats extraordinàries dins de la seva programació habitual. Un exemple rellevant és la iniciativa “petites biblioteques” i “veus perseguides” de la Biblioteca Central d’Igualada; l’exposició dels ’40 anys de l’arxiu Municipal d’Igualada’ o l’exposició sobre el disseny grà­fic a la comarca de l’Anoia al Museu de la Pell.

Finalment, un quart objectiu va ser reforçar les activitats definides com l’ADN de la ciutat. Es va apostar per ampliar la partida pressupostària dels festivals de referència de la ciutat com l’Estival de Jazz, la Mostra d’Espectacles Infantils i Juvenils, el festival Anòlia, el Fineart Fotografi­a Igualada, Festa Major, entre d’altres.

_________________________________________________________________________________________

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació de l'Ajuntament d'Igualada [3]