Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts

Arts Council England [2] | Good Things Foundation [3]
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents. Mentre que els públics acostumats prèviament als entorns digitals han pogut aprofitar les propostes culturals en línia durant el passat any, aquelles persones desconnectades o amb limitacions d’accés a internet n’han estat excloses.

Per tal d’analitzar la situació, l’Arts Council England [2] i la Good Things Foundation [3] han publicat l’informe “Digital Inclusion and Exclusion in the Arts and Cultural Sector” que proposa eines per orientar les organitzacions culturals a fer front a aquesta tendència preocupant i avançar cap a una oferta digital més inclusiva, sense contribuir a l’augment de la bretxa digital.
 
 

Barriers to Digital Inclusion in Arts and Culture9
 
 

L’informe s’organitza en cinc blocs que recullen consideracions al voltant del rol de les organitzacions culturals i artístiques en la inclusió digital des de diversos punts de vista. Parteix posant del focus en com adreçar aquesta qüestió directament amb els públics, en el si de les organitzacions i en les comunitats, i segueix en àmbits més amplis que contemplen la integració de la inclusió digital en el sector, així com el seu rol en la societat.

Basat en dades recollides al Regne Unit, l’estudi revela que el 72% dels públics de la cultura més fidels, aquells que assisteixen a més de quatre activitats presencials al llarg de l’any, van participar en alguna activitat online durant la pandèmia, un percentatge decreixent segons baixa la participació presencial, la qual cosa demostraria que les estratègies digitals adoptades no han sigut capaces de captar nous públics.
 
 

Digital Engagement with Arts and Culture in Numbers
 
 

L’altra cara de la moneda mostra que la manca d’accés als canals promocionals digitals, com les xarxes socials, impedeix conèixer les experiències disponibles. En relació amb aquesta qüestió, s’apunta al fet que per tal de fomentar la participació en línia, els programes culturals han de ser accessibles per a tot l’espectre d’habilitats digitals i confiança de l’usuari potencial.

La manca de finançament sembla ser el principal escull per desenvolupar una oferta digital que compti amb les particularitats existents a la societat, així com la distribució de dispositius d’accés en les comunitats. L’establiment d’estratègies de col·laboració amb les biblioteques, per compartir l’accés dels dispositius d’ús públic, es presenta com a una opció que pot facilitar l’accés a continguts digitals.

De l’informe s’extreu que l’impuls de pràctiques que contemplin millorar l’accés digital a la cultura permetrà, més enllà de reconèixer els problemes derivats de l’exclusió digital, que s’abordin qüestions relatives a les barreres d’accés a la cultura i les arts, posant el focus, de nou, en les persones.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Mackey, J. (2021). Digital Inclusion and Exclusion in the Arts and Cultural Sector [4]. Arts Council England. artscouncil.org.uk [2]

_____________________________________________________________________