Art i cultura després de la Covid-19, nous públics digitals i els museus del futur davant la crisi climàtica

El Facebook d’Interacció [2], durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

Molts s’han adaptat a normatives i d’altres han canviat els formats. Sobre els canvis en les formes però no en el fons i la necessitat de generar comunitat en el desenvolupament d’audiències, siguin presencials o digitals ho aborda ‘Això va de comunitats’, un article de Ferran López. I parlant de públics, també vam compartir un article de The Art Newspaper sobre les llistes de Spotify que esdevenen les noves audioguies o com la música ens pot ajudar a explicar la història d’una manera més rica. L’autor ens posa alguns bons exemples i comparteix algunes llistes de museus i exposicions perquè les puguem escoltar i entrar en aquesta rítmica forma de guiar i ambientar els passos per una sala.

Sigui amb música o sense, un estudi de Marie-Sylvie Claude afirma que els estudiants francesos amb més hores de llengua que d’arts plàstiques o història de l'art, en canvi es troben més còmodes davant la pintura que amb la literatura. La pintura, segons els mateixos estudiants francesos, està més oberta a interpretacions i confereix més llibertat. I si la pintura pot ajudar els estudiants a superar la por a equivocar-se?

El museu del futur? Aquest article despulla els museus per veure com s’enfronten a múltiples reptes arran del Covid-19 i ens presenta sis formules principals per innovar-hi i repensar-los. Com poden contribuir els museus a resoldre la crisi del canvi climàtic? Aquest altre article sobre el futur i l’impacte dels museus, proposa a partir del cas del Royal Ontario Museum [3], un comissariat de canvi climàtic al museu i com aquestes noves posicions professionals dins dels museus poden conduir a una nova i millor comprensió de com catalitzar certes visions, tant institucionals com a través de la cultura viva, que puguin conduir a impactes realment significatius. El mateix propòsit d’aquest darrer article que presentem que davant d’una emergència climàtica i ecològica que afecta tots els àmbits de la vida social, política i econòmica, posa en dubte el propòsit dels museus o el que poden arribar a inspirar o el que és el mateix, crisi climàtica: com els museus poden inspirar una acció radical.

 

Us heu perdut algun d’aquests articles? Doncs ara és bon moment per aprofitar i llegir-los. Aquí els teniu:

 

Photo: In Good Company [4]

 

ꟷꟷ  O'Connor, Justin. (2020, 8 maig). Art and Culture after Covid-19. [5] Moore Institute.

https://mooreinstitute.ie/2020/05/08/art-and-culture-after-covid-19/ [6]

“The cultural sector might have jumped last into the new world order that grew apace from 1980; it is currently looking like the last one out too. Political debate is aflame, as are dissident economists, feminists, ecologists, philosophers, and artists and cultural workers too: but, like the global hegemon, the cultural leaders are missing in action, ready for Business as Usual, with a bit more cash to splash around, some new ‘post-virus’ KPIs to add on the end of their funding applications, some more creative economy programmes to mop up the unemployed.”

 

ꟷꟷ  López, Ferran. (25 de november de 2020). Això va de comunitats [7]. Teknecultura.

https://teknecultura.com/ca/bloc/aixo-va-de-comunitats/ [8] 

"L’èxit o fracàs de la digitalització dependrà de la capacitat per convocar comunitats digitals suficients en mida i compromís. En d’altres paraules, dependrà de la capacitat sumar persones al voltant del seu perquè, expressat com a relat dels seus continguts, també en la dimensió digital."

"La clau, doncs, continua al mateix lloc de sempre: en el desenvolupament de les audiències."

 
 

ꟷꟷ  Batalla, Vicenç. (30 de novembre de 2020). Festivales y Covid, se acabó la fiesta [9]. Paris-barcelona.com

https://www.paris-barcelona.com/es/festivales-y-covid-la-fiesta-se-ha-acabado-i [10] 

"En Cataluña y España, la crisis a partir de 2008 ya modificó sustancialmente el ecosistema de los festivales. Ahora, la crisis sanitaria que se transforma en crisis económica se puede llevar por delante muchos de estos festivales y otras estructuras más pequeñas y de carácter independiente. Si se observa, como se hace en este artículo, las ayudas públicas de uno u otro país nos damos cuenta de que las cosas en Francia no van bien pero en España van peor. Relato del año en blanco de los conciertos para bailar."

 

ꟷꟷ  Da Silva, Jose. (4 de desembre de 2020). How Spotify playlists became the new exhibition audio guides. [11] The Art Newspaper.

https://www.theartnewspaper.com/feature/the-new-audio-guide-a-spotify-playlist [12] 

“From Lynette Yiadom-Boakye’s Tate show playlist to the MFA Boston’s Basquiat and hip-hop soundtrack, music can have a profound effect on how we view art”

 “[Playlists are] a question of trying to think through when music helps us tell the story in a richer way” says Leah Dickerman, MoMA’s director of editorial and content strategy for its Creative Team.

 
 

ꟷꟷ  Claude, Marie-Sylvie. (17 novembre de 2020). Et si la peinture aidait les élèves à dépasser la peur de se tromper? [13] The Conversation. 

https://theconversation.com/amp/et-si-la-peinture-aidait-les-eleves-a-depasser-la-peur... [14]

“Beaucoup d’élèves m’expliquent que c’est parce que le tableau n’est pas écrit qu’il laisse de la place à l’écriture du spectateur, voire l’incite, contrairement au texte, qui est déjà écrit». C’est le cas d’Amélie : «sur le tableau il y a rien d’écrit, c’est à nous d’écrire». Kourosh en veut pour preuve que «dans les textes on a des mots à comprendre alors que sur un tableau c’est nous qui allons écrire».”

 

ꟷꟷ  Worts, Douglas. (7 de desembre de 2020)  How Can Museums Contribute to Solving the Climate Change Crisis? – Reflecting on the Royal Ontario Museum’s Initiative. [15] Coalition of Museums for Climate Justice.

https://coalitionofmuseumsforclimatejustice.wordpress.com/2020/12/07/how-can-museums... [16]

  "Perhaps more important than examining the potential of the ROM’s new curatorial position, is to foster new museological discussions that consider how museums can become effective catalysts of cultural adaptation and change across the living culture." (...) "Despite being referred to as ‘cultural organizations’, it needs to be acknowledged that museums do not have a history of being facilitators of cultural change and adaptation in our constantly changing world.”

 

 
  ꟷꟷ  Szántó, András.  (27 de novembre de 2020). A new kind of museum is emerging—here's what the future holds. [17] The Art Newspaper.
https://www.theartnewspaper.com/comment/future-of-museums [18] 

"Citizens and public representatives do not have the same perception of museums as museum professionals do. People need to be convinced that the museum is not trying to lecture them or make them feel culturally ill-equipped, but to warmly welcome them and offer meaningful experiences that are fundamental to their lives."

 

ꟷꟷ  Khan, Stephen. (18 novembre de 2020). Climate crisis: how museums could inspire radical action. [19] The Conversation.

https://theconversation.com/climate-crisis-how-museums-could-inspire-radical-action…  [20]

"Museums will not solve the complex problem of climate change, but they might set a powerful example for how this work can unfold across society over the coming years. The ideas generated in response to our competition show how vibrant, collective and transformative museums could be. The climate crisis brings with it a sense of inevitable change, of things unravelling, but how society responds to this change is far from certain. An expanded notion of climate action is required, one that focuses on environmental justice, racial, social and economic inequalities and - perhaps most radically - new forms of living with the Earth."

 

****