La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i experiències

La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act [2] (2021) o Time to Act: Two Years On [3] (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access [4], On the Move ha analitzat els factors que poden facilitar a les persones amb discapacitat desenvolupar una carrera professional en la cultura, els obstacles que ho dificulten, o l’aportació en termes de creativitat i diversitat que poden fer els projectes en què participen artistes amb discapacitat.
 

Aquests informes també han evidenciat com, malgrat que el dret a desenvolupar i utilitzar el potencial creatiu, artístic i intel·lectual estigui reconegut a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat [5] (2006), les mesures en matèria d’accessibilitat en la cultura es concentren generalment en l’accés dels públics i no tant a permetre la participació de les persones amb discapacitat com a creadores o com a professionals de la cultura.

En aquest marc, a mitjans de març de 2024 On the Move va convocar un seminari online [6] per tal de debatre la mobilitat internacional dels artistes i professionals de la cultura amb discapacitat, a partir de l’experiència de tres organitzacions que treballen en aquest àmbit a Alemanya, Cambodja i Portugal. Tot i posar l’accent en els intercanvis internacionals, un debat d’aquesta naturalesa no pot abstreure’s de la realitat específica de cada país: entre d’altres coses, l’absència d’oportunitats de desenvolupament professional a molts països fa que la recerca d’oportunitats a l’estranger esdevingui un imperatiu.

 

De les experiències i les reflexions exposades durant el debat se’n poden destacar els elements següents:
 

1. La importància de la informació al voltant de la discapacitat i l’accessibilitat. Un dels principals obstacles per garantir la plena accessibilitat és el desconeixement existent en aquest àmbit, com ja havien posat de manifest els informes Time to Act [2]: més enllà de l’adaptació física dels espais, hi ha qüestions com l’accessibilitat de les convocatòries de selecció, els espais de treball o els hotels, la incomprensió de la realitat de la discapacitat, o el desconeixement sobre les creacions fetes per artistes amb discapacitat i les seves necessitats, que dificulten la plena accessibilitat. Hi ha, en qualsevol cas, moltes guies, manuals i altres eines, sovint poc conegudes. Durant el seminari es van esmentar algunes de les publicacions fetes per l’entitat portuguesa Acesso Cultura [7], com el rider per facilitar l’adaptació dels espais i serveis escènics, inspirat en la feina d’organitzacions com Attitude is Everything [8]. Als informes anteriors, ja s’havia posat de manifest el potencial d’afavorir l’intercanvi i l’adaptació de les guies i eines existents, ja que hi ha països, com el Regne Unit, on s’ha avançat més que no en d’altres.
 

2. L’adaptació dels programes de suport. El novembre de 2019, representants de diversos projectes europeus en matèria de cultura i discapacitat es van trobar a La Haia i van elaborar un conjunt de propostes per millorar la inclusió i l’accessibilitat de les polítiques i programes en matèria de cultura [9]. Entre d’altres, plantejaven la necessitat de donar suport a les mesures a favor de l’accessibilitat, i contemplar que les despeses d’aquest tipus es consideressin de manera separada, com un element afegit a l’import estàndard dels ajuts a projectes culturals i que no discrimini les entitats i projectes que vetllin per l’accessibilitat. Un efecte positiu del procés de diàleg iniciat llavors amb les institucions europees és el fet que el programa Culture Moves Europe [10] ara ofereixi ajuts addicionals per facilitar els desplaçaments dels artistes i professionals amb discapacitat, reconeixent les seves necessitats específiques. L’organització alemanya Un-Label també ha elaborat orientacions per adaptar els programes de suport a la cultura [11] a les necessitats de les persones amb discapacitat.
 

3. Acompanyar les institucions per fer-les més accessibles i inclusives. Vetllar per la inclusió i l’accessibilitat a les institucions i els equipaments culturals comporta canvis a molts nivells: accessibilitat física, comprensió de les necessitats específiques dels artistes i els públics amb discapacitat, reconeixement del valor de la diversitat en les formes de creació, adaptació dels canals de comunicació, etc. Per tal de fer-hi front, hi ha programes que permeten un canvi progressiu, i sostingut en el temps, dels equipaments culturals, oferint espais de diàleg en el qual els seus responsables poden plantejar dubtes pel que fa a la realitat de les persones amb discapacitat. Un bon exemple d’això és Access Maker [12], que durant tres anys ha acompanyat tres equipaments escènics del land alemany de Rin del Nord – Westfàlia. Gràcies a l’interès generat, i la creixent consciència sobre la necessitat d’adaptar el sector cultural, està previst que el programa s’ampliï properament a nivell federal i arribi a més equipaments. En darrera instància, iniciatives com aquesta busquen permetre la presència normalitzada als escenaris de creadors i intèrprets amb tot tipus de capacitats. Aquesta qüestió és central en projectes com Europe Beyond Access [4], en la nova edició del qual participa, entre d’altres, el Mercat de les Flors [13].
 

4. Dificultats en l’accés al mercat de treball. Com han mostrat diversos informes, el desconeixement de les possibilitats de les persones amb discapacitat i la manca d’adaptació de la normativa a la situació dels artistes amb discapacitat (que, sovint, en accedir a un contracte artístic poden perdre el dret a rebre prestacions en matèria de discapacitat) són obstacles importants a l’hora d’afavorir la inserció laboral en aquest àmbit. Davant d’això, apareixen diverses vies. A Cambodja, Epic Arts [14] és una de les poques organitzacions que ofereixen oportunitats laborals per a artistes amb discapacitat, contractant-los per a tasques artístiques, educatives o en les empreses socials a les quals està vinculada. Al Regne Unit, el programa governamental Access to Work ofereix recursos per adaptar els espais de treball i compensar les dificultats a què s’enfronten les persones amb discapacitat; s’hi reconeix la situació específica de l’ocupació cultural [15], tant per a persones autònomes com assalariades. En països com Alemanya, la creixent conscienciació al voltant de la necessitat d’adaptar el sector cultural en termes d’inclusió i accessibilitat obre oportunitats laborals per a les persones coneixedores d’aquest àmbit, que poden oferir formació i assessorament a institucions, empreses i equipaments culturals.
 

A les conclusions del debat es va recordar el potencial de l’acció cultural a l’hora de contribuir a un canvi de mentalitats en relació amb la percepció de la discapacitat. Així mateix, On the Move va expressar la seva intenció de seguir treballant per la mobilitat internacional dels artistes i professionals de la cultura amb discapacitats, una qüestió a la qual es preveu dedicar una publicació en els propers mesos. De moment, l’enregistrament del debat és disponible aquí [16].

_____________________________________________________________________