Palaus del poble

El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats. Llocs de trobada i interacció on es fomenta la participació ciutadana i es facilita l’accés a recursos i serveis per a tothom, independentment de la situació socioeconòmica de cadascú, per tal de construir comunitats més fortes i arrelades.(1)

Segons Klinenberg, una de les infraestructures socials que millor exemplifiquen aquest concepte són les biblioteques públiques, espais físics amables, accessibles a tothom, que contribueixen a la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i faciliten la trobada i l’intercanvi entre els membres d’una comunitat, tot generant capital social. Palaus del poble al servei d’una societat més justa i equitativa. 

I és que, més enllà del servei de prèstec, les biblioteques s’han convertit en centres culturals vius, amb espais multifuncionals, mediateques i ludoteques, que conviden a la lectura, a l’audició, a l’estudi, al teletreball i al joc. També han esdevingut refugis climàtics i espais segurs emmig d’entorns urbans hostils i sorollosos. I, quan disposen de recursos suficients per a la seva dinamització, en motor de propostes comunitàries tan diverses com clubs de lectura, cinefòrums, activitats familiars, espectacles de proximitat i intercanvis artístics de tota mena. 
 
 

Biblioteca Gabriel García Márquez. La biblioteca de referència del districte de Sant Martí de Barcelona
 
 

Biblioteques d’última generació, com la Gabriel Garcia Márquez del barri de Sant Martí de Barcelona (que recentment ha estat seleccionada per optar al premi a millor biblioteca del món 2022) o la Pilarin Bayès de Vic, són autèntics palaus del poble on l’arquitectura s’ha posat al servei d’una funcionalitat col·lectiva, amb espais diàfans i amables, aptes per al replegament silenciós però també per al treball compartit i l’activitat cultural en comunitat. I amb la integració de serveis que van més enllà de la seva funció tradicional: com auditoris, tallers, estudis audiovisuals i altres serveis per a persones i entitats. O, en el cas de Vic, amb la incorporació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Tota una declaració d’intencions.

No en va, amb més d’11 milions de prèstecs anuals a Catalunya i 900.000 assitents a activitats, les biblioteques públiques, juntament amb els bombers, són els serveis municipals més apreciats per la ciutadania, segons enquestes recents.(2) I, al costat dels centres cívics i els ateneus, són els espais culturals i d’oci més ben valorats, molt per sobre de teatres, sales de concerts, cinemes o museus. Fins i tot per sobre d’espais públics a l’aire lliure, com places, parcs o platges.

Potser seria el moment d’estendre aquest model d’èxit a altres equipaments públics i optimitzar recursos per tal d’omplir els barris i les ciutats de palaus del poble. Davant de les desigualtats creixents, i en moments de crisi i d’incertesa: cultura, refugi i comunitat.

(1) Eric Klinenberg: Palacios del pueblo (Capitán Swing, 2021)

(2) Generalitat de Catalunya: Estadístiques de les biblioteques públiques de Catalunya, 2021 // Ajuntament de Barcelona: Enquesta de serveis municipals, 2021 // Ajuntament de Barcelona-ICUB: Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, 2019.

_____________________________________________________________________