Els decibels de la cultura

Les queixes veïnals degudes al soroll són una de les grans preocupacions dels ens locals i de les entitats culturals en l’organització de concerts, festivals musicals i altres activitats culturals a l’aire lliure, especialment des de la sentència [2] de l’any 2016 que anul·lava la llicència de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per a realitzar els concerts dels festivals Nowa Reagge i Faraday.
 

El passat 18 de maig es va celebrar la jornada La conciliació dels concerts i festivals musicals amb el descans veïnal [3], recollint aquesta preocupació, en una col·laboració entre l’ODA, l’Oficina d’Activitats Regulades i Programes en Protecció Civil, l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental i el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Tal i com va exposar en la seva benvinguda Mireia Sabaté, cap de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), l’objectiu va ser reflexionar i debatre entorn de les problemàtiques de convivència i les mesures que poden prendre els ens locals per fomentar la coexistència de concerts i festivals musicals amb el dret a les persones al descans. El conflicte confronta els drets individuals d’uns veïns enfront els drets de la col·lectivitat que participa en una activitat determinada i requereix de diverses mirades que es van recollir al llarg del matí.
 

Sònia Pulido Mestre, Responsable Jurídica de l’Oficina d’Activitats Regulades i Programes en Protecció Civil de la Diputació de Barcelona va referenciar les diferents normatives (europees, estatals i autonòmiques) que afecten a l’organització de concerts i festivals a l’aire lliure i els requisits que s’han de complir, i va destacar sobretot la recomanació de disposar d’un expedient complet (on consti detallat tot el procediment des del principi) per tal de defensar millor l’acte en cas que fos necessari. Va insistir en la necessitat de fer reunions internes tranversals dels diferents departaments i prendre acta de les trobades, així com contactar amb els veïns prèviament a l’acte perquè estiguin informats.
 

Des de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona, l’Àngel Moreno Duran va tractar el tema de la “la compatibilitat acústica” a partir d’entendre els efectes que el so i el soroll tenen sobre la salut i dels valors que es recomanen des de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Tot i ser cert que els concerts han de complir uns valors límit de soroll segons les diferents normatives d’aplicació a Catalunya, també és cert que els municipis poden adoptar la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica. La recomanació que es va fer és realitzar acuradament els mesuraments i adoptar mesures preventives per tal de controlar l’impacte acústic que poden generar els concerts i activitats a l’aire lliure.
 

Fetes les intervencions més tècniques pel que fa al marc normatiu i ambiental, la jornada va continuar amb una taula rodona sobre “La conciliació dels concerts i el descans veïnal. Experiències en el territori”, conduïda per la periodista musical Consol Sáenz.
 
 

Els concerts i festivals musicals posen en jocs diversos drets i aspectes de convivència veïnal
 
 

Des de Vilanova, Sole Fernàndez i Miquel Alcaraz van explicar les conseqüències que va tenir la sentència de l’any 2016 als festivals Nowa Reagge i Faraday i com ho van treballar des del municipi. En un primer moment es van haver de reubicar i descentralitzar les activitats culturals, van intensificar el treball tranversal dels diferents equips de l’ajuntament i van augmentar la comunicació i el diàleg amb els veïns per tal d’implicar-los més amb els esdeveniments. Amb els anys han anat posant recursos a disposició de les entitats (acompanyament i mesures acústiques, limitadors, etc.) i estan treballant una nova ordenança del soroll. Es fa palès que l’aplicació de la normativa està resolta en el cas dels festivals que es realitzen a les afores del centre urbà però no pel que fa a l'activitat realitzada al centre de la població. Alhora es va apuntar que a moltes places i carrers del centre urbà quan s’aplica estrictament la normativa actual, els concerts  no tenen la qualitat òptima de so que requereix un grup professional.
 

Posteriorment, Jordina Puntí de l’Ajuntament de Sabadell, va explicar la trajectòria del municipi en temes de qualitat acústica i els elements dels que disposen per definir els esdeveniments: ordenança de soroll, mapa estratègic de soroll, des del 2021 tenen un pla d’acció per la millora acústica i un mapa de capacitat acústica. Va destacar la importància d’una mirada i una planificació global per controlar la intensitat dels esdeveniments al carrer i com això es treballa des d’una comissió tranversal on hi participen els diferents departaments implicats. Aquesta comissió defineix els límits que el festival ha de tenir, les característiques i com s’han de situar els equips per tal de tenir-ho tot treballat quan s’atorgui la llicència (en el cas de festivals i concerts organitzats per altres entitats). Es va remarcar la coordinació amb la policia local, actuant al moment quan hi ha queixes veïnals.
 

Donant veu al sector de la música, va intervenir Lluís Torrents, Vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Musica [4]. Torrents va transmetre la preocupació del sector, sobretot després de la pandèmia -amb l’eclosió de l’activitat després de l’aturada-, per la deriva d’algunes actituds molt intransigents per part del veïnatge. Va apuntar la creació de certes plataformes amb les quals és molt difícil establir un diàleg, ja que plantegen com a única solució la no celebració dels esdeveniments amb un discurs orientat a apaivagar la cultura. També va remarcar la sensibilitat que ha generat aquest tema, produint fins i tot, en determinats casos, que l’ajuntament acabi claudicant a la pressió veïnal. En aquest sentit  es reclama una millor gestió de les queixes des dels ajuntaments i que es busquin solucions des d’un punt de vista de proporcionalitat (entre el dret al descans i el dret a la cultura). Va defensar el sector cultural i el dret dels seus professionals a guanyar-se la vida de manera professional, així com també el dret de la ciutadania a gaudir de la cultura, que es necessària pel benestar i forma part d’una vida saludable.
 

Bibiana Llambrich va explicar l’experiència del Festival el Tingladu [5] de Vilanova i la Geltrú i com després de les sentències de Vilanova es van haver de reorganitzar, modificant espais que havien limitat el nombre d’actes que acollien. Va posar en valor el treball conjunt amb l’Ajuntament i el diàleg amb el veïnatge, destacant la importància de proporcionar el màxim d’ informació sobre el festival i les mesures preses per tal de millorar la seva percepció. En darrer lloc, Llambrich va lamentar la dificultat que suposa per les associacions complir tota aquesta normativa per l’elevat cost que tenen tots els estudis i les proves requerides. En aquest sentit va remarcar la importància que des dels ajuntaments s’aposti per aquest tipus d’esdeveniments i es faciliti a les associacions fer aquesta feina. 
 

La darrera intervenció de la taula va ser de Josep Maria Dutren representant de l’Associació Xàfec [6] (Xarxa de Festivals Musicals de Catalunya) tot i que principalment va parlar del Festival de Música antiga dels Pirineus que dirigeix. En aquest cas, per la modalitat de festival i l’entorn on s’ubiquen els concerts no han detectat problemàtiques, al contrari: els concerts són afectats per la gent de fora que fa soroll i interfereix en l’acte.
 

El debat posterior conduït per Consol Sàenz, va permetre també la participació dels assistents de la jornada que omplien l’auditori del CERC. Algunes de les idees principals que van sorgir van ser: 
 

• Dificultats, tant per part dels petits municipis, com per part de les entitats sense ànim de lucre, d’assumir el cost dels estudis i les mesures que contempla la normativa per organitzar festivals i concerts a l’aire lliure.

• Autocensura cultural per part dels tècnics de l’ajuntament per no provocar el col·lapse degut a la gran càrrega de feina que suposa complir amb tots els requisits. Es va apuntar que en molts casos hi ha un mal dimensionament dels serveis tècnics municipals per la càrrega de feina que cal assumir.

• Perill de d’esbiaixar el model cultural del país i eliminar la iniciativa associativa.  Degut a la gran quantitat de documentació i tràmits que se’ls requereix i el cost que els suposa, s’estan reduint les entitats i la seva activitat.

• Economia d’escala: si hi ha un espai del municipi on es fan varies activitats l’Ajuntament pot realitzar un Pla d’autoprotecció general de l’espai (PAU)  i l’entitat pot adherir-se, en aquest cas les entitats hauran de cenyir-se a les mesures que marqui el PAU de l’Ajuntament.

• Importància d’acompanyar a les entitats que organitzen festivals i concerts des dels ens locals per incentivar que es facin esdeveniments i es facin seguint la normativa. Es va  apuntar a la necessitat de diferenciar entre les entitats privades associatives  de les que tenen finalitat de lucre.

• Preocupació per com ha canviat el nivell de tolerància al soroll des de la pandèmia i la sensació que han augmentat les queixes i denúncies. Arriben més queixes i sovint es percep un ambient de desànim pel mal que poden arribar a fer aquestes queixes.

• Importància de definir quin model de ciutat volem i actuar en conseqüència.

• Traslladar als responsables polítics la preocupació i formació entorn aquesta temàtica.

• Demanda a la Diputació de recursos per ajuntaments i entitats per tal de poder realitzar els estudis i requeriments que estableix la normativa a l’hora d’organitzar un concert.

             

  
   

  
   

  _____________________________________________________________________