El museo de ciencia transformador

El Museo de ciencia transformador es un projecte editorial y on line dedicat al museo de ciència contemporani. En gran mesura pretén ser un projecte col·laboratiu que l´autor proposa als seus lectors, aspirant a que en el futur es vagi desenvolupant amb les contribucions de tothom que vulgui dir la seva. Per això, a més de la seva versió en paper, s´ofereix obertament on line, per tal de facilitar al màxim la seva lectura sense que sigui completament necessari comprar-lo per poder llegir-lo.

Els museus de ciència contemporanis, que van aparèixer i es van desenvolupar intensament durant el passat segle, es constitueixen en l'actualitat com un mitjà de comunicació al servei de diferents propòsits de comunicació científica. Mentre que els museus de ciència clàssics s'erigien sobretot com a finalitats en si mateixos —amb la seva col·lecció com a actiu fonamental— els museus contemporanis són, molt abans, mitjans al servei d'una funció comunicativa que té la seva base en els recursos d'un llenguatge singular i propi: el llenguatge museogràfic. Des d'aquest punt de vista, per tant, el museu de ciència contemporani es podria entendre com una eina per a la comunicació científica que empra especialment el recurs comunicatiu del llenguatge museogràfic.

El caràcter vertiginós del creixement dels museus de ciència a tot el món —que s'han multiplicat per deu en tot el món en només els últims vint-i-cinc anys— probablement ha dificultat en diferents maneres que aquest desenvolupament hagi estat tan equilibrat i progressiu com podria haver estat. En alguns casos, una generalitzada tendència social cap a la mercantilització dels serveis, així com la ponderació freqüentment només quantitativa de l'impacte de qualsevol iniciativa oberta al públic, ha pogut tenir l'efecte de reduir alguns projectes de museus de ciència de facto a una oferta d'entertainment més —potser amb un cert vernís cultural— a la qual la ciència pot resultar paradoxalment desapareguda; això en detriment de conrear el concepte d'un establiment veritablement compromès amb la transformació social i cultural d'una comunitat. En aquests casos, els beneficiaris del museu poden haver acabat sent més l'objecte d'un servei que el subjecte d'una transformació.

Aquest llibre és un assaig que aposta pel museu de ciència contemporani com una organització transcendent i rellevant: un espai singularíssim i de tarannà profundament social que aspira a transformar la cultura científica de la seva comunitat mantenint alhora un enfocament global. Un museu que dedica sistemàticament recursos a constatar fins a quin punt aconsegueix les seves finalitats socials, per tal de mantenir sempre un esperit de recerca de l'excel·lència en el desenvolupament dels ideals i valors de la seva missió social. En el context de tot l'anterior es reivindica també el llenguatge propi d'aquest mitjà de comunicació que és avui el museu de ciència contemporani: el llenguatge museogràfic. El llibre advoca pels actius d'aquest llenguatge singular i autònom en un context museístic al qual no sempre és intensament conreat, paradoxalment en favor d'altres llenguatges que ja disposen dels seus propis espais i recursos. En aquest afany, l'exposició, com a producte propi i singular del llenguatge museogràfic, complementarà a altres mitjans i llenguatges per a la cultura científica convivint amb ells, encara que sense confondre´s amb ells.

El llibre planteja alguns fonaments museístics generals i proposa que podrien configurar la base conceptual d'un eventual museu de ciència contemporani que pretengui determinadament obtenir una rellevància social. I ho fa desenvolupant sis aspectes concrets que un museu de ciència contemporani podria esgrimir com a elements bàsics clau per aconseguir aquest impacte ciutadà que li permetrà ocupar l'espai social al qual està cridat.

www.elmuseodecienciatransformador.org [2]