Polítiques culturals noves per a un futur immediat

En el seu dia central, les jornades Interacció 15 han convidat a la reflexió sobre temes com les polítiques culturals per a un canvi d'època, quin ha de ser el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural o com es dibuixen les noves fronteres entre els espais físics i virtuals. No ha faltat tampoc l'exposició del mètode de treball d'una eina que aquesta corporació utilitza des de fa anys per mesurar la qualitat dels serveis públics, com són els Cercles de Comparació Intermunicipal, ni les referències a l'experiència acumulada per la Xarxa de Biblioteques Municipals a l'hora d'abordar aspectes tecnològics i de participació.

La sessió d'aquest dijous ha començat amb les aportacions de Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, i de Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Moderats pel coordinador de continguts de les jornades, Xavier Fina, han exposat visions oposades sobre les noves polítiques culturals: mentre que Sellas defensava el «paper central de l'administració» i reivindicava el rol dels gestors per «aconseguir més participació cultural» i estabilitat al sector, Sureda apostava per equilibrar la pluralitat de cultures existents a la capital catalana, treballant com a «facilitadors en comptes de com a productors» i aconseguir «canvis de base, que són lents i poc mediàtics».

Més en sintonia han estat els protagonistes del debat sobre el rol dels creadors en la gestió cultural, Oriol Fontdevila, membre de l'equip gestor de la Sala d'Art Jove de la Generalitat, i Tena Busquets, directora artística del Teatre Principal d'Olot. Fontdevila ha expressat la «necessitat d'una major vinculació entre creació i mediació» i ha afirmat que «és la incertesa el que defineix les societats democràtiques», entenent la incertesa com el replantejament d'esquemes culturals. Busquets, per la seva banda, ha afirmat que «la feina dels getors culturals és provocar l'anhel de la cultura», que no equival a «interferir en la creació, sinó oferir als creadors les millors condicions possibles».

​Tres mirades diverses sobre les fronteres entre els espais físics i virtuals, i més concretament sobre xarxes digitals i xarxes ciutadanes, han estat les que han proposat el diputat d'aquesta corporació i regidor de l'Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó, la gerent de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, i el coordinador del mitjà digital Crític, Roger Palà.

Lladó ha posat damunt la taula qüestions com la capacitat del «món virtual per facilitar la participació ciutadana» i «el suport que una administració supralocal com la Diputació de Barcelona pot donar als municipis en qüestions de xarxes digitals». Des d'una altra òptica, Cano ha exposat la tasca de la Xarxa de Biblioteques Municipals en «alfabetització digital, configuració de comunitats d'interessos, treball en xarxa i capacitat de prescripció, i creació de cohesió social» i ha defensat que «l’administració ha de regular el marc de la propietat intel·lectual en l’entorn virtual». Per últim, Palà ha explicat la seva experiència com a creador d'un «mitjà de comunicació digital, que en realitat és una comunitat d'interessos compartits, i que aposta per un periodisme clàssic, més pausat i contrastat».

D'aquesta atapeïda jornada a Interacció 15, val la pena també destacar aportacions com la del director del MNAC, Pepe Serra, que ha afirmat, dins de l'eix “Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura”, que «els sistemes de governança dels museus estan obsolets», o la de l'escriptor Francesc Serés, que ha sentenciat que «l'administració és el principal problema per al desenvolupament de determinades polítiques culturals». També avui s'han pogut veure diverses videocreacions de Jordi Colomer i s'han presentat una quinzena de propostes de projectes, com UntitledBcn o Cafès de Patrimoni.