Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper central dels treballadors de la cultura

Universidad de Cádiz [2] – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Aquest número aposta per un canvi, amb una actualització tant del disseny com dels continguts per al futur. A més a més, també destaca que els seus Consells (assessor i científic) siguin formats per homes blancs i grans; remarcant la voluntat de que s’hi produeixi un canvi. A la revista hi trobem diferents seccions, la selecció de d’aquests articles és molt interessant, però de tots ells en destaquem tres:
 

• 'La difícil relación entre educación y cultura ¿Un divorcio inevitable y permanente?' De Gemma Carbó Ribugent

La separació entre educació i cultura rau en un problema de fons, la tradició política, sovint la unió ha estat usada explotant el seu poder adoctrinador i no tant des de la seva vessant emancipadora. La desconnexió entre aquests dos mons ve donada en gran mesura pel posicionament adoptat per les universitats allunyat de les humanitats i desenvolupat en clau economicista. A aquesta problemàtica tradicional es sumen els reptes de la revolució digital i la diversitat cultural.
 

• 'Desenredando la economía de la cultura'. De Ramón Zallo Elguezabal [3]

El capitalisme i la seva interpretació de la cultura en clau econòmica i de consum ha provocat la despossessió simbòlica per acumulació. Tot i que sembla que l’era digital disminueix els seus efectes, més aviat al contrari. Aquest efecte pervers es deu a l’algoritmització dels quadres d’elecció, moltes decisions estan ja retallades degut a que la informació de la que disposem es troba codificada per robots que responent a objectius mercantils ens la seleccionen. L’esperança actual es troba en l’apoderament social i polític de col·lectius que creuen en la cultura com a motor de canvi i en la protecció d’identitats i diversitats pel desenvolupament comunitari en contra de la homogeneïtzació promulgada per la globalització del capital.
 

• 'Políticas culturales en los ayuntamientos del cambio ¿Hacia unas políticas públicas de lo común?' De Nicolás Barbieri [4]

La desigualtat en cultura és el problema fonamental al que s’enfronten les polítiques culturals. En aquest terreny, els ajuntaments del canvi (Barcelona, Madrid, Saragossa) han introduït el discurs del dret a la cultura; tot i que només han pogut identificar amb claredat la vessant relativa al territori. El repte principal consisteix a conceptualitzar la cultura com un bé comú que va associat a la forma en què es gestiona, comunitària, i que gaudeix d’una normativa pròpia; això només s’ha fet parcialment. Per al desenvolupament de polítiques públiques que entenguin la cultura com una part dels béns comuns, cal aprofundir molt més que en el dret d’accedir a béns i també és necessari apostar per l’avaluació per augmentar la transparència i afavorir el rendiment de comptes.

Fes-li un cop d’ull al número complet!

PDF «Periférica Internacional. Revista para el análisis de la cultura y el territorio – Núm. 18 [5]»

HTML  «Periférica Internacional. Revista para el análisis de la cultura y el territorio – Núm. 18 [6]»

Inicieu sessió [7] o registreu-vos [8] per enviar comentaris.

l