L’anàlisi de la qualitat artística a debat des de Noruega

Knut Ove Eliassen, Jan Fredrik Hovden i Øyvind Prytz (eds.) | Fagbokforlaget [2]

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega [3] que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural. No hi trobarem una definició tancada del que és la qualitat, sinó que es tracta més aviat d’un conjunt de reflexions i debats realitzats des de diferents perspectives entorn la discussió entorn el valor artístic. La pregunta a la que es pretén donar resposta des de la perspectiva de la teoria crítica és: Per quins motius (si es que s’hi poden trobar fonaments comuns) es valora avui en dia el valor estètic i cultural?

«Contested Qualities» aborda en deu articles l’anàlisi de la qualitat en la cultura des de vessants variades: la literatura, la dramatúrgia, el paper de la curadoria, en relació a la participació als museus, en l’avaluació en els processos de creació... La qualitat sempre ha estat una característica important en l’art, però les preguntes que en sorgeixen al voltant són ben plurals. En un tema com l’estètica, que està molt associada a la subjectivitat: On estan els límits qualitatius? Qui els marca? Com es vinculen qualitat i democràcia cultural?

Destaquem aquí l’últim article del llibre, “Measuring the quality and impact of arts and culture”, escrit per Trine Bille [4] i Flemming Olsen, que discuteix sobre les vies per a mesurar i operar amb la qualitat i els impactes de l’art i la cultura. Per això, utilitza com a punt de partida dos estudis realitzats a Anglaterra [5] i Austràlia [6]. Els intents per operacionalitzar la percepció objectiva de qualitat en la cultura han estat un fracàs, el que s’ha presentat com a possible és recollir dades ex-post sobre la percepció individual d’una obra, el que es tracta, al cap i a la fi, més d’un impacte en el receptor. En aquest ordre de coses, els estudis que serveixen d’exemple fan una anàlisi sobre la percepció de la qualitat dels stakeholders (artistes, companys i públic). Més enllà, l’article es centra en el desenvolupament de polítiques culturals i també en el paper de les institucions públiques en el finançament i intervenció en processos artístics. Quines són les implicacions de la mesura de la qualitat en el camp de la política cultural? Per una banda cal tenir present l’autonomia de l’artista i la negació necessària de la censura a més de l’allunyament de la norma d’aconseguir un benefici econòmic. El text clou amb la idea clara de que val més la pena mesurar l’impacte que la qualitat. Per mesurar l’impacte prenen valor les percepcions individuals però que sovint seran extrapolables al nivell social. Es referencien impactes socials com: conrear valors democràtics fonamentals, ampliar els horitzons de les persones, innovar i generar valor en sentit ampli.

PDF – «Contested Qualities [7]»

HTML – «Contested Qualities [8]»

Inicieu sessió [9] o registreu-vos [10] per enviar comentaris.