teoria de la cultura

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

Camins de paraules : glossari crític i polèmic

Culture et Démocratie ens presenta el número 27 de la seva revista  Journal de Culture et Démocratie.

Aquest nou número ha pres forma de glossari alternatiu. En total, disset autors fugen dels camins més trillats i escriuen a la seva manera  (a vegades una mica dispersa, a vegades més incisiva, però sempre connectada amb l'actualitat) un terme que ells mateixos han elegit. De l’autonomia a la teoria, passant per la creativitat o encara la modernització, els mots són despullats, qüestionats i s’han presentat sota una interessant i nova mirada.

La civilación del espectáculo / Mario Vargas Llosa

La inmensa mayoría del género humano no practica, consume ni produce hoy otra forma de cultura que aquella, que antes, era considerada por los sectores culturales, de manera despectiva, mero pasatiempo popular, sin parentesco alguno con las actividades intelectuales, artísticas y literarias que constituían la cultura. Ésta ya murió, aunque sobreviva en pequeños nichos sociales, sin influencia alguna sobre el mainstream.» ( ) "La cultura es divertida y lo que no es divertido no es cultura» p. 30-31

Revista de revistes #1

Artecontexto. N. 34-35 (2012)

Trabajo colectivo, redes y participación
MURRÍA, Alicia (p. 6-15)

S’hi presenta “El Ranchito” un projecte d’investigació cultural promogut per Matadero Madrid en col·laboració amb diferents agents locals i internacionals, que persegueix el desenvolupament de noves estratègies que afavoreixin la creació i la reflexió des de la institució cultural, a través de la implementació de residències de creadors internacionals, l’establiment de connexions amb agents locals múltiples o la realització de convocatòries públiques com a instruments per a activar el teixit artístic.

Le Grand dégoût culturel

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

La Cultura, noción moderna

Com pot definir-se el terme cultura? Què és i què no és cultura? Aquestes són algunes de les interrogacions que s’han plantejat investigadors de les més diverses disciplines des de finals del segle XIX i que durant la modernitat, lluny d’arribar a un consens en un definició comuna de cultura, aquesta s’ha fet més elàstica i difuminada.<--break->

Des d’un punt de vista antropològic, Honorio Manuel Velasco recull en aquest capítol els processos moderns de reelaboració que ha patit el concepte i els desplaçaments metafòrics i metonímics que han caracteritzat les múltiples definicions de cultura. En aquest sentit, Velasco assenyala dos aspectes rellevants que han marcat les reelaboracions del concepte cultura: D’una banda, l’extensió del concepte, que equipara aspectes abans situats a escala diferent i, per l’altra, la concentració d’esferes de la vida social abans segregades.

Generación global

Obra publicada pels sociòlegs Ulrich Beck  i Elisabeth Beck-Gernsheim on es planteja la necessitat d'una mirada global del subjecte social per tal d'interpretar sociològicament els processos, fenòmens i conflictes en el terreny local. Pels autors, en la recerca social predomina encara la mirada circumscrita a les fronteres dels estats-nació, concepte creat al segle XIX que topa amb la realitat social que es dibuixa avui en un món interconnectat.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.