Apunts

Els reptes de la recuperació i la cultura digital

Posem la mirada als reptes de futur als que ens enfronta la situació de crisi actual, a través dels articles publicats al Facebook d’Interacció, durant els mesos de gener i febrer. Es troben entre el balanç de l’any que vam deixar enrere i la vista a un futur que, si bé es mostra incert, es procura entomar amb resiliència i cert optimisme.

Quins son els principals reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural? Trobeu respostes a “Retos” de David Márquez. Reptes que afecten i fan plantejar objectius i missions a molts museus, actualment. Com a l’entrevista del director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, Antoni Laporte, on s’expliquen les dades dels visitants del sector museístic del país, i en un breu article, l’organització europea NEMO presenta un nou informe que analitza com la pandèmia ha afectat els museus europeus.

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

El Dansa Metropolitana tanca la quarta edició amb 15.800...


Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i...

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i...

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i...

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Dia Mundial de la Poesia 2021

La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar-lo en l’edició d’enguany, amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat com a protagonista el seu poema “No em despulleu"
 

Dia Mundial de la Poesia 2021

La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar-lo en l’edició d’enguany, amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat com a protagonista el seu poema “No em despulleu"
 

Les biblioteques catalanes unifiquen el seu catàleg


ACN Les Franqueses del Vallès | 18 març 2021
 

Creen una xarxa única accessible per a tots els usuaris. El Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari posa a l’abast dels ciutadans quinze milions de documents.
 

Les biblioteques catalanes unifiquen el seu catàleg


ACN Les Franqueses del Vallès | 18 març 2021
 

Creen una xarxa única accessible per a tots els usuaris. El Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari posa a l’abast dels ciutadans quinze milions de documents.
 

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista...

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista...

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista...

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista...

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista...

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització,...

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització,...

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització,...

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització,...

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Precarització del sector cultural i inequitats en la...

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Les educacions als museus. Més d’una realitat

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques...

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una...


Article d' Antoni Ribas Tur publicat al diari Ara el 10 de març de 2021. Feu clic per veure l’article original


El preu del lloguer i les facilitats administratives han atret 500 agents creatius, però ¿quin impacte local tenen?
 

El Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista...


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista...


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista...


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista...


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a...

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a...

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.

Responsabilitat social i efectes de la covid-19. Qüestions...

La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

«Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector» es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

Responsabilitat social i efectes de la covid-19. Qüestions...

La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

«Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector» es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

Responsabilitat social i efectes de la covid-19. Qüestions...

La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

«Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector» es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

Responsabilitat social i efectes de la covid-19. Qüestions...

La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

«Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector» es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

La governança des de la cultura i el món local: tot...

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.