Apunts

Informe 2022 de les programacions del Circuit de la Xarxa...


Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
  
 
Les dades i els indicadors dels teatres i auditoris que participen del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals de la Diputació de Barcelona, assoleixen el 2022, els seus millors resultats pel que fa a funcions programades. Enguany més d’una tercera part dels municipis de la demarcació de Barcelona, han participat al Circuit i han realitzat un total de 2.049 funcions als espais escènics municipals. La despesa en contractació d’espectacles ha augmentat un 9,6% respecte el 2021, tot i que encara es situa per sota de la inversió realitzada l’any 2019 (-7,3%).

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Capítulo de libro sobre los Observatorios Culturales


 

El Observatori Cultural de la Universitat de Valéncia ha publicado en este mes de octubre una monografía sobre sus actividades de 2022.

A través de una cuidada selección temática, esta segunda publicación del Observatori Cultural  introduce en la agenda pública los desafíos que afronta el ecosistema cultural local desde una perspectiva disciplinaria transversal y con alcance internacional.

Capítulo de libro sobre los Observatorios Culturales


 

El Observatori Cultural de la Universitat de Valéncia ha publicado en este mes de octubre una monografía sobre sus actividades de 2022.

A través de una cuidada selección temática, esta segunda publicación del Observatori Cultural  introduce en la agenda pública los desafíos que afronta el ecosistema cultural local desde una perspectiva disciplinaria transversal y con alcance internacional.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

El Consorci del Patrimoni de Sitges augmenta el pressupost...


El Consell General aprova el Pla de Treball del 2024, que preveu tres exposicions pròpies, i inicia els tràmits per desbloquejar la reforma del Museu Romàntic.
 
 
El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) augmentarà el seu pressupost un 10,66% en l’exercici del 2024, segons va aprovar ahir el Consell General de l’organisme, reunit en caràcter ordinari al Saló d’Or del Palau de Maricel.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Alfons Martinell: ‘No és normal que després de quaranta anys...


 

Amb motiu de l’Espai Claustre titulat ‘Les polítiques culturals i la seva influència.  Una anàlisi filosòfica i històrica’, que tingué lloc el 3 d’octubre, n’hem entrevistat el docent: Alfons Martinell.

Martinell és una de les persones que han contribuït amb més constància i èmfasi, durant dècades, a forjar l’actual estructura de les polítiques culturals del nostre país. I ara ens ofereix les seves opinions i la seva expertesa al voltant d’algunes de les qüestions crucials que afecten la cultura actual.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Interacció'23 en un cop d'ull


 
La Clara Tanit va realitzar en directe les relatories visuals de totes les sessions d'Interacció'23 aplicant el pensament visual per resumir en directe les idees clau de cadascuna de les intervencions.

Interacció'23 en un cop d'ull


 
La Clara Tanit va realitzar en directe les relatories visuals de totes les sessions d'Interacció'23 aplicant el pensament visual per resumir en directe les idees clau de cadascuna de les intervencions.

Ajuts a la creació jove de la Fundació Felícia Fuster...


 
Del 06 de novembre de 2023 al 20 de desembre de 2023
 
 

La Fundació Felícia Fuster convoca a joves artistes residents a Catalunya que estiguin cursant l’últim curs dels estudis d’art de les escoles públiques d’Arts Plàstiques i Disseny i/o Facultat de Belles Arts (o que faci dos anys com a màxim que hagin acabat els estudis) a la "XVII Edició Ajuts a la jove creació d'arts visuals Felícia Fuster" 2023-2024.

Ajuts a la creació jove de la Fundació Felícia Fuster...


 
Del 06 de novembre de 2023 al 20 de desembre de 2023
 
 

La Fundació Felícia Fuster convoca a joves artistes residents a Catalunya que estiguin cursant l’últim curs dels estudis d’art de les escoles públiques d’Arts Plàstiques i Disseny i/o Facultat de Belles Arts (o que faci dos anys com a màxim que hagin acabat els estudis) a la "XVII Edició Ajuts a la jove creació d'arts visuals Felícia Fuster" 2023-2024.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Cicle de Debats KULT - Tardor 2023...


Arriba un nou cicle de debats KULT!
 

Aquesta tardor des de la cooperativa KULT seguirem debatent sobre com encarar el col·lapse cultural i social a partir de la cultura comunitària. Ho farem en tres debats a La Seu d'Urgell, Barcelona i Valls.

Dissabte 28 d'octubre

"Nous imaginaris culturals i resistències rurals" a la Llibreria El Refugi (La Seu d’Urgell)

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10...


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10...


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

La joventut en qüestió


Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

1

La joventut en qüestió


Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

1

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al...


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Més intel·ligència artificial...


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Més intel·ligència artificial...


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Més intel·ligència artificial...


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Més intel·ligència artificial...


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Més intel·ligència artificial...


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Territori setze-trenta. Lectures d’arxiu #2 | Polièdrica...


Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.
 

Territori setze-trenta. Lectures d’arxiu #2 | Polièdrica...


Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.
 

Territori setze-trenta. Lectures d’arxiu #2 | Polièdrica...


Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.