Apunts

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

David Armengol guanya el concurs de direcció artística de La...


El comissari i gestor cultural David Armengol ha estat escollit nou director artístic del centre d’art La Capella després d’imposar-se en el concurs públic endegat al gener, al qual s’havien presentat quatre candidatures. El contracte és per quatre anys (prorrogable un més).

David Armengol guanya el concurs de direcció artística de La...


El comissari i gestor cultural David Armengol ha estat escollit nou director artístic del centre d’art La Capella després d’imposar-se en el concurs públic endegat al gener, al qual s’havien presentat quatre candidatures. El contracte és per quatre anys (prorrogable un més).

David Armengol guanya el concurs de direcció artística de La...


El comissari i gestor cultural David Armengol ha estat escollit nou director artístic del centre d’art La Capella després d’imposar-se en el concurs públic endegat al gener, al qual s’havien presentat quatre candidatures. El contracte és per quatre anys (prorrogable un més).

David Armengol guanya el concurs de direcció artística de La...


El comissari i gestor cultural David Armengol ha estat escollit nou director artístic del centre d’art La Capella després d’imposar-se en el concurs públic endegat al gener, al qual s’havien presentat quatre candidatures. El contracte és per quatre anys (prorrogable un més).

El programa Europa Creativa 2021-2027 aporta 2.444 milions...


 


El nou programa Europa Creativa (2021-2027) s’ha posat en marxa amb l’adopció del primer programa de treball anual. 
 

El nou programa Europa Creativa (2021-2027) posa més èmfasi en la creació transnacional, la innovació, la mobilitat per a artistes i professionals, així com en accions dirigides a necessitats específiques del sector. 
 
Amb els seus 3 subprogrames, la branca Cultura, la branca Media i la branca transversal, Europa Creativa pretén:

El programa Europa Creativa 2021-2027 aporta 2.444 milions...


 


El nou programa Europa Creativa (2021-2027) s’ha posat en marxa amb l’adopció del primer programa de treball anual. 
 

El nou programa Europa Creativa (2021-2027) posa més èmfasi en la creació transnacional, la innovació, la mobilitat per a artistes i professionals, així com en accions dirigides a necessitats específiques del sector. 
 
Amb els seus 3 subprogrames, la branca Cultura, la branca Media i la branca transversal, Europa Creativa pretén:

El programa Europa Creativa 2021-2027 aporta 2.444 milions...


 


El nou programa Europa Creativa (2021-2027) s’ha posat en marxa amb l’adopció del primer programa de treball anual. 
 

El nou programa Europa Creativa (2021-2027) posa més èmfasi en la creació transnacional, la innovació, la mobilitat per a artistes i professionals, així com en accions dirigides a necessitats específiques del sector. 
 
Amb els seus 3 subprogrames, la branca Cultura, la branca Media i la branca transversal, Europa Creativa pretén:

El programa Europa Creativa 2021-2027 aporta 2.444 milions...


 


El nou programa Europa Creativa (2021-2027) s’ha posat en marxa amb l’adopció del primer programa de treball anual. 
 

El nou programa Europa Creativa (2021-2027) posa més èmfasi en la creació transnacional, la innovació, la mobilitat per a artistes i professionals, així com en accions dirigides a necessitats específiques del sector. 
 
Amb els seus 3 subprogrames, la branca Cultura, la branca Media i la branca transversal, Europa Creativa pretén:

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a...


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a...


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

La col·laboració en l'àmbit de la cultura com a...


Una de les faules d’Isop té com a protagonistes un escorpí i una granota. L’escorpí desitjava creuar un riu i li va demanar a una granota que passava per allà si el podia travessar a cavall del seu llom. La granota, atemorida pel seu agulló, s’hi va negar. No volia morir víctima de la seva picada. Finalment, però, l’escorpí la va persuadir dient-li que no tenia cap sentit fer-li mal, ja que si ella moria, ell que no sabia nedar s’ofegaria i moriria amb ella. Finalment la granota va accedir i, quan eren enmig del riu, l’escorpí la va acabar picant. Mentre s’ofegaven, la granota li va demanar a l’escorpí perquè ho havia fet, i la seva resposta va ser: Soc així, no puc evitar-ho. És la meva naturalesa, el meu instint.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels...


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels...


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels...


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

Jordi Foz, nou secretari general de Cultura


El nou Govern de la Generalitat ha nomenat Jordi Foz i Dalmau com a nou secretari general del Departament de Cultura en substitució de Lluís Baulenas i Cases, qui va assumir el càrrec el setembre de 2020.
 

Foz ha estat secretari de Transparència i Govern Obert del Departament d’Acció Exterior en les dues darreres legislatures (2016-2021).

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la...


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la...


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la...


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la...


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la...


Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

El Museu Episcopal de Vic vol ser referent de l'art...


L'equipament presenta un nou pla estratègic, fins al 2030, que contempla una sala immersiva en 3D o l'aposta per captar nous públics.
 

El Museu Episcopal de Vic (MEV) s’ha fixat com a objectiu estratègic convertir-se en referent de l’art medieval a Catalunya tot posant en valor la col·lecció que té i que és “única” a escala internacional. Ho van anunciar dijous passat durant la presentació del Pla estratègic 2030, un document on figuren els principals eixos d’acció dels pròxims anys.

El Museu Episcopal de Vic vol ser referent de l'art...


L'equipament presenta un nou pla estratègic, fins al 2030, que contempla una sala immersiva en 3D o l'aposta per captar nous públics.
 

El Museu Episcopal de Vic (MEV) s’ha fixat com a objectiu estratègic convertir-se en referent de l’art medieval a Catalunya tot posant en valor la col·lecció que té i que és “única” a escala internacional. Ho van anunciar dijous passat durant la presentació del Pla estratègic 2030, un document on figuren els principals eixos d’acció dels pròxims anys.

Un nou model de contracte artístic reconeix la feina prèvia...


El sector cultural i el Col·legi de Secretaris i Tresorers d'Administració Local acorden un document compartit.
 

La feina dels artistes no es limita al dia de l’actuació i, en cas que la contractació s’hagi d’anul·lar, els creadors han de percebre el 40% de l’import. Així ho recull un nou model de contracte acordat entre el sector de l’espectacle i el CSITAL Barcelona,Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Un nou model de contracte artístic reconeix la feina prèvia...


El sector cultural i el Col·legi de Secretaris i Tresorers d'Administració Local acorden un document compartit.
 

La feina dels artistes no es limita al dia de l’actuació i, en cas que la contractació s’hagi d’anul·lar, els creadors han de percebre el 40% de l’import. Així ho recull un nou model de contracte acordat entre el sector de l’espectacle i el CSITAL Barcelona,Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Un nou model de contracte artístic reconeix la feina prèvia...


El sector cultural i el Col·legi de Secretaris i Tresorers d'Administració Local acorden un document compartit.
 

La feina dels artistes no es limita al dia de l’actuació i, en cas que la contractació s’hagi d’anul·lar, els creadors han de percebre el 40% de l’import. Així ho recull un nou model de contracte acordat entre el sector de l’espectacle i el CSITAL Barcelona,Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Un nou model de contracte artístic reconeix la feina prèvia...


El sector cultural i el Col·legi de Secretaris i Tresorers d'Administració Local acorden un document compartit.
 

La feina dels artistes no es limita al dia de l’actuació i, en cas que la contractació s’hagi d’anul·lar, els creadors han de percebre el 40% de l’import. Així ho recull un nou model de contracte acordat entre el sector de l’espectacle i el CSITAL Barcelona,Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Un nou model de contracte artístic reconeix la feina prèvia...


El sector cultural i el Col·legi de Secretaris i Tresorers d'Administració Local acorden un document compartit.
 

La feina dels artistes no es limita al dia de l’actuació i, en cas que la contractació s’hagi d’anul·lar, els creadors han de percebre el 40% de l’import. Així ho recull un nou model de contracte acordat entre el sector de l’espectacle i el CSITAL Barcelona,Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Natàlia Garriga, la nova consellera de Cultura


Natàlia Garriga ha estat l’escollida per encapçalar el Departament de Cultura en la nova legislatura. La nova consellera va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals entre 2007 i 2016. Substitueix en el càrrec Àngels Ponsa, nomenada el setembre de 2020.
 

Els republicans, que recuperen el control d’aquest departament després de molts anys, han decidit ubicar en el lideratge d’aquesta conselleria a una dona de la confiança del president, Pere Aragonès, i que fins ara ha portat el pes sectorial de la política cultural al partit. De fet, Garriga ha estat fins ara la directora de Serveis de Vicepresidència de la Generalitat, àrea liderada fins fa poc pel propi Aragonès; i a més continua sent secretària nacional de Política Cultural i Educació dins la direcció d’Esquerra Republicana. 

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Valentín Roma seguirà al capdavant de la direcció artística...


Roma ja ha dirigit aquest espai els últims quatre anys, i ha consolidat un projecte que s’ha materialitzat en 42 exposicions, 18 projectes d’investigació, 19 publicacions i una gran quantitat de programes públics.
 

Valentín Roma continuarà al capdavant de la direcció artística de La Virreina Centre de la Imatge els quatre propers anys, amb possibilitat d’un any més de pròrroga. Així ho ha decidit el jurat format per Montserrat Moliner, de la Plataforma d’Artistes Visuals de Catalunya; Manuel Segade, director del Centro de Arte Dos de Mayo; Nuria Enguita, directora de l’Institut Valencià d'Art Modern; Joan Morey, artista i docent; Lis Costa, professora, creadora i gestora cultural, i Cloe Masotta Lijtmaer, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals.

Valentín Roma seguirà al capdavant de la direcció artística...


Roma ja ha dirigit aquest espai els últims quatre anys, i ha consolidat un projecte que s’ha materialitzat en 42 exposicions, 18 projectes d’investigació, 19 publicacions i una gran quantitat de programes públics.
 

Valentín Roma continuarà al capdavant de la direcció artística de La Virreina Centre de la Imatge els quatre propers anys, amb possibilitat d’un any més de pròrroga. Així ho ha decidit el jurat format per Montserrat Moliner, de la Plataforma d’Artistes Visuals de Catalunya; Manuel Segade, director del Centro de Arte Dos de Mayo; Nuria Enguita, directora de l’Institut Valencià d'Art Modern; Joan Morey, artista i docent; Lis Costa, professora, creadora i gestora cultural, i Cloe Masotta Lijtmaer, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals.

Valentín Roma seguirà al capdavant de la direcció artística...


Roma ja ha dirigit aquest espai els últims quatre anys, i ha consolidat un projecte que s’ha materialitzat en 42 exposicions, 18 projectes d’investigació, 19 publicacions i una gran quantitat de programes públics.
 

Valentín Roma continuarà al capdavant de la direcció artística de La Virreina Centre de la Imatge els quatre propers anys, amb possibilitat d’un any més de pròrroga. Així ho ha decidit el jurat format per Montserrat Moliner, de la Plataforma d’Artistes Visuals de Catalunya; Manuel Segade, director del Centro de Arte Dos de Mayo; Nuria Enguita, directora de l’Institut Valencià d'Art Modern; Joan Morey, artista i docent; Lis Costa, professora, creadora i gestora cultural, i Cloe Masotta Lijtmaer, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals.

Valentín Roma seguirà al capdavant de la direcció artística...


Roma ja ha dirigit aquest espai els últims quatre anys, i ha consolidat un projecte que s’ha materialitzat en 42 exposicions, 18 projectes d’investigació, 19 publicacions i una gran quantitat de programes públics.
 

Valentín Roma continuarà al capdavant de la direcció artística de La Virreina Centre de la Imatge els quatre propers anys, amb possibilitat d’un any més de pròrroga. Així ho ha decidit el jurat format per Montserrat Moliner, de la Plataforma d’Artistes Visuals de Catalunya; Manuel Segade, director del Centro de Arte Dos de Mayo; Nuria Enguita, directora de l’Institut Valencià d'Art Modern; Joan Morey, artista i docent; Lis Costa, professora, creadora i gestora cultural, i Cloe Masotta Lijtmaer, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un...


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.