Apunts

Bases de les subvencions per a inversions o despeses en infraestructures d'arts escèniques i musicals


Resolució CLT/3221/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir al finançament d'inversions o despeses orientades a la modernització digital i que promoguin la sostenibilitat ambiental en infraestructures d'arts escèniques (teatre, dansa i circ) i musicals ubicades a Catalunya.

Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat espanyol


 

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2024

 
 

En el segon trimestre del 2024, la població ocupada en el sector cultural a Catalunya es va situar en 178.100 persones, una baixada del 2,6% respecte de les 183.000 registrades en el mateix període de l’any passat, segons l’Institut Nacional d’Estadística.

Activat l'Observatori de la Cultura de Catalunya, una plataforma pública sobre els drets culturals


La Diputació de Barcelona participa en el nou Observatori de la Cultura de Catalunya que ha creat la Generalitat, una plataforma pública dedicada a recollir, elaborar i posar a l’abast de la ciutadania el conjunt de dades i informacions relatives a la vida cultural del país i a l’exercici dels drets culturals. L’Observatori també té com a objectiu donar informació transparent sobre els recursos públics dedicats a la cultura i avaluar-ne els impactes i el retorn social que produeixen.

Xènia Canal, Angelica Tognetti i Natalia Lazaro Prevost iniciaran un projecte artístic en el M|A|C Mataró i l'ACVIC


Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d'"Eixart. Art i salut" per desenvolupar un projecte artístic en diferents centres d'atenció primària de Catalunya.

A la demarcació de Barcelona hi participen l'ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Vic i l’Àrea Bàsica de Salut Vic Sud del CAP El Remei i el M|A|C Mataró Art Contemporani i l’Àrea Bàsica de Salut Mataró-6 del CAP Ronda Gatassa.

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre serà una mena de súper lloro”

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

10 anys de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona: una finestra oberta a les dades de la cultura

No és fàcil que els equips que treballem amb les dades siguem notícia, encara que sovint ajudem a fer-ne, sobretot amb les xifres de públic. Per això ens agrada poder explicar avui que aquest any som notícia perquè ja en fa 10 que ens vam crear com Observatori de Dades Culturals de Barcelona. I  ho hem volgut celebrar renovant el nostre aparador, el nostre web, i presentant algunes novetats que hem pogut fer, precisament, gràcies a la cuina a foc lent de tots aquests anys.

1