Apunts

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.

Responsabilitat social i efectes de la covid-19. Qüestions d’interès pels museus

La Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus (NEMO) (en anglès, Network of European Museum Organisations) ha publicat recentment dos document d’especial interès pels treballadors del sector, les persones encarregades de les polítiques museístiques i els responsables polítics en matèria de museus.

«Follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector» es va publicar el gener de 2021 i és la continuació d’un primer informe realitzat el maig de 2020.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals


Van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals.
 

Els museus de Sitges aguanten la covid i multipliquen els usuaris virtuals. Els Museus de Sitges van perdre dos terços dels seus visitants presencials durant el 2020, però s’han expandit en usuaris virtuals. Durant l’any 2020, els Museus de Sitges van restar tancats entre el 14 de març i el 8 de juny. Mentre, van desplegar els seus serveis i activitats a través d’Internet per tal de fer arribar la cultura a cada casa, com una taula de salvació per a l’angoixa de la pandèmia.
 

Activisme a través de l’Art per el Canvi Climàtic | Activism through Art for Climate Change

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Participar en investigació d'estudiants de turisme italians

De fa temps col·laboro amb el professor Giacomo Bulliani de l'ISIS Paolo Sarpi de San Vito al Tagliamento, a Itàlia.

En principi el nostre projecte per aquest any era organitzar una visita amb estudiants de turisme italians a Barcelona, amb l'objectiu d'estudiar els beneficis i inconvenients del turisme cultural de masses a les ciutats. En el nostre cas Barcelona i en el seu Venècia. Ja us podeu imaginar que amb la pandèmia ni el viatge, ni el turisme de masses! (per sort o per desgràcia) ha estat possible.