Apunts

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 126 - Juliol 2013

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

17 gestors culturals compartint el seu know-how

Al vídeo següent trobareu: 

Crea Futuros (16' Trànsit Projectes)

Crea Futuros és una iniciativa de Trànsit Projectes i Ceps Projectes que busca apropar-se a noves formes de creació, producció, coneixement i aprenentatge dins l'àmbit artístic i cultural. Al llarg dels anys, aquestes trobades s'han convertit en un espai únic on agents culturals de diversa índole aprofiten el coneixement participatiu per transformar territoris, contextos i metodologies de treball. Aquest és un resum amb diferents reflexions d'alguns dels seus participants.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i producció artística i cultural. CA Tarragona

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

El repte de crear i fidelitzar publics. Joaquim Aloy

Article de Joaquim Aloy publicat al número extraordinari que la «Revista de Catalunya» va dedicar a les polítiques culturals. Aloy explica què es pot fer perquè la cultura (el teatre, la música, les biblioteques...) arribi al màxim nombre de ciutadans possible,  explica que s'està fent i què es pot fer per intentar crear nous públics i mantenir els que ja tenim, etc.  Aquest és l'eix central de l'article, on trobarem sobretot molts exemples d'experiències reeixides en la recerca i fidelització de públics, experiències que es poden considerar bones pràctiques. Tanmateix,  insta a les diferents administracions a explorar i treure el màxim rendiment de la transversalitat entre els àmbits de la cultura, l’educació, la joventut, el benestar social, la immigració, la participació ciutadana...; a la cooperació i el treball en xarxa entre les institucions, els equipaments i la iniciativa privada, i a qüestionar, replantejar, innovar, transformar i adaptar les polítiques i els equipaments a la nova realitat.

Musiques actuelles: ça part en live

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

International journal of heritage studies, Volume 19, Issue 3, 2013

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.

Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st Century

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

Jo tenc un cinema - Al parc

L’empresa que gestiona els cinemes Renoir a tota Espanya va decidir tancar, entre d’altres, el Renoir de Palma. Immediatament, un grup de ciutadans es va unir amb una idea comuna: no es podia permetre que Mallorca quedés sense les seves úniques sales íntegrament en versió original. Es va crear l’associació XarxaCinema, que va aconseguir realitzar les gestions necessàries per mantenir obert el cinema. Els associats van votar entre diverses opcions i van decidir anomenar-ho CineCiutat.

Aquí teniu un dels vídeo de la seva campanya de captació de nous socis #Jotencuncinema.

In defence of the public’s judgement. Alka Sehgal Cuthbert

 «If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.

It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.

Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.