Apunts

Anuari SGAE 2013 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals. Les dades d’uns sectors en crisi

La Fundació SGAE ha publicat l’Anuari SGAE 2013  que ofereix informació detallada sobre els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals del mercat cultural espanyol.

Aquest anuari presenta la informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els aspectes característics al llarg de l’any 2012 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2011.

La educación y la crisis del valor de lo público

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

La place des femmes dans l’art et la culture

 Brigitte Gonthier-Maurin  |  França.Sénat

La Delegació del Senat francès pels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones presenta aquest informe elaborat per Brigitte Gonthier-Maurin sobre la situació de les dones en el sector de la cultura.

Polítiques patrimonials: “El paper dels professionals en la relació entre política i patrimoni”

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Convocatoria Anuario ACE de Cultura Digital dedicado a las artes escénicas

El Anuario ACE (Acción Cultural Española)  tiene objetivo convertirse en un documento anual de referencia que analice la evolución de las tendencias digitales en el mundo de la cultura y cada año pondrá el foco en un sector determinado.

La edición del primer anuario tendrá lugar en 2014 y analizará el impacto de Internet y la incorporación de las nuevas tecnologías en múltiples ámbitos de las artes escénicas (producción, promoción, escenificación, distribución, etc.).

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació

Jaume Blasco Julià | Ivàlua, Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques

Aquesta guia presenta conceptes, criteris i recursos per valorar l’oportunitat i la viabilitat de l’avaluació d’una intervenció pública, en funció d’una anàlisi dels seus condicionants, requeriments i utilitat prevista, i també per guiar el primer pas en el disseny d’una avaluació: la formulació de les preguntes d’avaluació.

Guía para la evaluación de las políticas culturales locales

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

L'Avaluació de les polítiques públiques culturals : estudi empíric a l'administració local

Milagros Gascó Hernández  | Escola d'Administració Pública de Catalunya

Aquest estudi empíric s'estructura en quatre parts: la primera fixa el concepte d'avaluació de polítiques públiques; la segona explica l'objectiu d'aquesta avaluació; la tercera exposa els resultats i la quarta formula algunes propostes concretes de millora de la política cultural de la ciutat en general i de cada un dels programes en particular.