Apunts

Europe in the creative age, revisited. Richard Florida

Demos Quarterly, Issue #1, Winter 2013/14


No deixeu de llegir el nou assaig de Richard Florida per a Demos on es planteja si l’augment de la classe creativa crearà desigualtat.

La cooperación cultural para el futuro digital: Recuperar la diversidad como eje central en tiempos de crisis

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Pla d’acció cultural de Viladecavalls. Estratègies culturals per a un municipi dispers

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

A post−creative city?

Malcolm Miles |  Eurozine

Aquest article de Malcolm Milers descriu el sorgiment  de les polítiques urbanes fonamentades en la teoria de las ciutats creatives amb una reflexió sobre les estratègies desenvolupades en els últims 15-20 anys. Descriu el paper dels diferents actors involucrats en la regeneració urbana, i analitza  el fenomen de la gentifricació. Una lectura que resumeix l’aparició i desenvolupament del paradigma de la ciutat creativa.

Selección de indicadores de fuentes secundarias - EUSTAT (2013)

Observatorio Vasco de la Cultura

Este informe contiene la selección de los indicadores más significativos por su relación con la cultura de las siguientes fuentes estadísticas:

La activación de solares urbanos: de práctica alternativa a objeto de programas municipales.

Carmen Bellet Sanfeliu   |  Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2014, Vol. XIX, nº 1058

Durante estos últimos años se han desarrollado algunas iniciativas municipales para la recuperación de solares urbanos. El artículo pretende ilustrar cómo y porqué las administraciones locales han ido incorporando la filosofía y la metodología desarrollada por activistas y colectivos alternativos en sus acciones de ocupación de vacíos y espacios urbanos. Más allá de las valoraciones que puedan hacerse, el desarrollo de programas municipales dirigidos a la activación de vacíos urbanos es un claro indicador del cambio de tendencia que sigue el urbanismo actual. Con el agotamiento del modelo de planeamiento convencional y en un contexto de crisis económica, los gobiernos locales experimentan con nuevas ideas incorporando la temporalidad de los usos y contemplando mecanismos de gestión ciudadana directa de los vacíos urbanos. El llamado urbanismo táctico o emergente ¿podría haber venido para quedarse?.

Les exportacions i internacionalització dels sectors culturals i creatius a la Unió Europea

Open Method of Coordination (OMC) Working Group on Cultural and Creative Sectors’ Export and Internationalisation Support Strategies

Els sectors culturals i creatius dels països de la Unió Europea estan en una situació estratègica per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu a la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe «Good practice report» que fa un repàs a la literatura existent sobre el tema i la complementa amb informes i documents elaborats pel mateix grup de treball, i els plans estratègics dels diversos estats membres. L’objectiu és proporcionar un ventall ampli de la varietat de mesures i activitats que es duen a la Unió Europea en matèria d’exportació i internacionalització dels sectors culturals i creatius.

Public libraries and social justice

John Pateman ׀ John Vincent ׀ The Network ׀ Ashgate

La bretxa entre rics i pobres augmenta cada dia Per això, és urgent que les biblioteques públiques facin front a l’exclusió i s’impliquin més en la justícia social. La supervivència de les biblioteques públiques dependrà del seu posicionament i de la seva vocació de servei a les seves comunitats locals. Aquestes són algunes de les conclusions d’aquest llibre que examina el context històric i les polítiques d’exclusió social desenvolupades durant les últimes dècades al Regne Unit. 

Modelos de internacionalización de las industrias culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

En una economía globalizada en la que cada vez tienen mayor peso e importancia los sectores creativos, la internacionalización de la producción cultural es un ámbito de estudio y de acción política que despierta cada vez más interés. En culturas como la vasca, en la que la industria se enfrenta a las limitaciones del mercado interior, la internacionalización no es únicamente una estrategia de proyección o de diplomacia cultural sino que tiene un claro componente de desarrollo empresarial mediante la mejora de la capacidad exportadora.

Concurs Europeana per a desenvolupadors d’apps, jocs i llocs Web

Europeana

Europeana, el portal d’entrada a més de 30 milions de documents històrics i culturals, en format digital, procedents dels fons de museus, biblioteques, galeries i arxius europeus, convoca el concurs Europeana Creative Challenge per ajudar als desenvolupadors a construir un model de negoci viable amb la reutilització dels continguts digitals procedents del patrimoni cultural europeu.