Apunts

La gestión terapeútica de la cultura: una nueva fórmula de disciplina social

Lina Gavira Álvarez  |  Revista Andaluza de Antropología  Número 4, (2013)

Resumen :  La crisis y la incertidumbre actual está derivando en una progresiva “terapeutalización de la cultura”, que supone un nuevo modelo de control social desde las emociones, basado en trasladar el expertismo psicologísta al campo de la acción social, para promover el “estar bien”, reformulando las bases del “bienestar”. Esta estrategia erosiona los derechos de ciudadanía, al propiciar una identidad pasiva, como pacientes. Las manifestaciones culturales o el arte quedan bajo sospecha, cuando usan códigos que no participan de lo establecido por las élites como “adecuado”. Así desde la política se hace una apuesta generalizada por la “instrucción emocional”, mientras se invisibilizan las dimensiones culturales y materiales que permiten afrontar los problemas desde una lógica activa de ciudadanía que apueste por una calidad de vida más humana. En este contexto, los profesionales de la cultura como mediadores tienen un papel importante ante la encrucijada de promover proyectos en formatos que propicien una cultura transformadora, o bien ser un agente más de la reproducción del malestar y la terapia cultural paliativa.

Evolución do gasto cultural dos fogares galegos

Obervatorio da Cultura Galega

Galicia ocupa o sexto lugar pola cola no Estado español no gasto medio por fogar en bens e servizos culturais, nun contexto de acusada disminución tanto en Galicia coma no Estado. Deste xeito, entre 2006 e 2012 as familias reduciron o seu gasto cultural nun 15.9% ata os 646 € ao ano, fronte a comunidades como Madrid, cun gastou moito máis elevado: 966.7 €. Así o revela o informe “Evolución do gasto cultural dos fogares galegos”, feito público polo Obervatorio da Cultura Galega.

Políticas de fomento del consumo cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe tiene como objetivo aportar elementos para el debate y la reflexión en relación a las políticas de fomento del consumo cultural en la Comunidad Autónoma de Euskadi.

Se parte de un marco general que aporta una visión global del tipo de políticas existentes para dar respuesta al reto del aumento y diversificación del consumo cultural situando un acento especial en la diferencia entre políticas desde la oferta y desde la demanda y entre las de carácter universal y las específicas. También se le ha dado un peso especial a la idea de acceso a la cultura y las barreras que lo dificultan.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

Creative communities: art works in economic development

Michael Rushton  |   National Endowment for the Arts ׀ Michael Rushton

Llibre que presenta els resultats de les últimes recerques i investigacions al voltant del paper que hi juguen les arts i la cultura en el desenvolupament econòmic local. Alguns capítols aporten reflexions teòriques on es revisa l’evolució de les polítiques artístiques i culturals en relació al desenvolupament econòmic local i la contextualitza dins la Nova Teoria de Creixement Econòmic, mentre que d’altres expliquen experiències i casos concrets dels Estats Units i del Regne Unit.

Contractual arrangements applicable to creators: law and practice of selected member states

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

Europe in the creative age, revisited. Richard Florida

Demos Quarterly, Issue #1, Winter 2013/14


No deixeu de llegir el nou assaig de Richard Florida per a Demos on es planteja si l’augment de la classe creativa crearà desigualtat.

La cooperación cultural para el futuro digital: Recuperar la diversidad como eje central en tiempos de crisis

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Pla d’acció cultural de Viladecavalls. Estratègies culturals per a un municipi dispers

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

A post−creative city?

Malcolm Miles |  Eurozine

Aquest article de Malcolm Milers descriu el sorgiment  de les polítiques urbanes fonamentades en la teoria de las ciutats creatives amb una reflexió sobre les estratègies desenvolupades en els últims 15-20 anys. Descriu el paper dels diferents actors involucrats en la regeneració urbana, i analitza  el fenomen de la gentifricació. Una lectura que resumeix l’aparició i desenvolupament del paradigma de la ciutat creativa.