Apunts

Estadístiques culturals de Catalunya 2014: La magnitud de la tragèdia

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades dels anys 2011, 2012 o 2013, unes dades que confirmen  la gran ensulsiada patida pel món de la cultura a Catalunya en aquest període, sense parangó des de la transició democràtica. Les dades dibuixen un panorama demolidor: retallada intensa dels pressupostos de les administracions publiques –prop del 30% entre 2009 i 2012; baixada del VAB -10% entre 2008 i 2011-; caiguda de l’ocupació –prop del 10% en termes intersectorials-; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals –prop del 35% entre 2007 i 2011-.

La Cultura Localizada como respuesta social a la Red: El caso de la Fábrica de la Tabacalera en Madrid

Margarita Rodríguez Ibáñez | e-rph. Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 14, junio 2014

Resumen: En las últimas décadas la Red ha provocado profundos cambios en la manera en que se entiende la información, la comunicación y, por extensión, la política, la economía, la sociedad y el concepto amplio de cultura. Estos cambios vienen claramente definidos porque se ha modificado la forma de actuar a través de las TIC, la cual es interactiva, colaborativa, participativa y sin jerarquía. Hasta no hace mucho, estos comportamientos estaban asociados únicamente al mundo virtual, pero actualmente existen colectivos que se agrupan en localizaciones determinadas para gestionarlas de una manera similiar a la que hemos aprehendido de la Red. Estas experiencias ejemplifican el concepto de cultura localizada, analizada en este artículo a través del ejemplo del Centro Social Autogestionado LTBC (La Fábrica de Tabacalera) en Madrid.

Art-Xipèlag inicia Residències Virtuals

Des de que començà, Art-Xipèlag  ha volgut ser un centre impulsor, de foment, de coneixement i d’investigació de la Cultura de les Illes Balears. Coneixedors de la importància i beneficis que ens poden aportar  les noves tecnologies i la xarxa, treballam mitjançant una plataforma virtual perquè pensam que és la millor manera d’arribar a tothom i de que tots els professionals, entitats, institucions o associacions culturals de les Illes puguin conèixer i donar-se a conèixer, descobrir i ser descoberts.

Si heu visitat el nostre web sabreu que durant els 6 mesos de vida que té Art-Xipèlag hem publicat  activitats culturals de Balears, convocatòries interessants per als que ens dediquem a la cultura, entrevistes a grans professionals, debats a Twitter, imatges i vídeos d’actes culturals… Però ara tenim ganes de fer més i per això posem en marxa les Residències Virtuals

Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014

Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic  

L'estudi d'impacte econòmic de CANET ROCK*014 l'ha elaborat l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, que disposa d'un programa de suport als ajuntaments, el Mentor Territori, que té com a finalitat l'assistència tècnica per al desenvolupament de projectes destinats a la promoció econòmica i l'ocupació. En el cas concret del Canet Rock i el seu impacte econòmic, es va encarregar a l'empresa GESOP, que va fer dues enquestes durant el festival. Una entre els 27.000 visitants que van acostar-se al municipi amb motiu de la celebració del Canet Rock i una altra entre els comerciants de Canet. De la primera es van fer gairebé un miler d'entrevistes. De la segona mig centenar.

Museos de la Ciencia en España: entre la Divulgación Científica, el Consumo Cultural y la Creación de Nuevos Referentes Sociales

Xavier Roigé | DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science, Vol 3, No 1 (2014), p. 49-72


Resumen: Este artículo explora el desarrollo de los museos de la ciencia en España durante los últimos años. Se analiza en qué medida el contexto social y político ha influenciado el proceso de creación de estos museos y sus contenidos. Por ello, este tipo de instituciones representan un escenario idóneo para entender de qué manera se relaciona la ciencia con la sociedad. En este sentido, el análisis de los procesos de comunicación pública de la ciencia debe tener en cuenta los factores socio-económicos que han condicionado la musealización de la ciencia.

Es la calidad, estúpido!

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

En los últimos meses he estado involucrado en algunos programas de internacionalización de las artes escénicas, como el Mov-s y el IPAM. En estos dispositivos habilitados y acogidos por diferentes instituciones públicas he podido constatar y discutir el discurso más o menos consensuado sobre lo que hoy día es la práctica de la internacionalización.

Las instituciones políticas responsables de políticas culturales han hecho de las prácticas denominadas de “internacionalización” uno de sus ejes estratégicos y han comenzado a articular acciones (que no claras y decididas políticas públicas) para estimularla entre los agentes culturales.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Focs artificial al nostre cervell

Anita Collins explica què és el que passa en el nostre cervell quan escoltem o interpretem música

How playing an instrument benefits your brain - Anita Collins from Women's Federation Europe on Vimeo.

Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).