Apunts

Dones, cultura i emergències: una enquesta global per posar el focus on no sempre mirem

  
  

Quin impacte tenen les emergències —ja siguin crisis sanitàries, conflictes o desastres climàtics— sobre la vida cultural de les dones? I com afecten la seva capacitat per continuar creant, participant i liderant dins del sector cultural? L'UNESCO ha posat en marxa una enquesta global per començar a respondre aquestes preguntes des d'una mirada interseccional i basada en drets. Una iniciativa rellevant també per als municipis.

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

#Compartim Setmana 25


Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

Mesurar allò que no és de ciment


Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

Com es relacionen els governs locals amb els districtes culturals?


  
  


La Comissió de Cultura de CGLU i la Global Cultural Districts Network (GCDN) han posat en marxa una nova recerca per explorar aquesta pregunta, amb la mirada posada en la reciprocitat: què aporten i què poden rebre mútuament els governs locals i els districtes culturals?

L’objectiu és entendre millor els fluxos de valor que circulen en ambdues direccions, i posar llum a com una col·laboració estreta pot generar beneficis compartits.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de juny


  
 De la lectura al circ, de la pedra a la paraula: una cultura viva que s’arrela al territori.
  
  

Primera quinzena de juny i el territori batega amb iniciatives que connecten patrimoni, creació contemporània i drets culturals. El paisatge cultural municipal ens deixa titulars diversos: des de la rehabilitació d’equipaments singulars fins a festivals que defensen el seu lloc en l’ecosistema, passant per nous lideratges, projectes pilot, mapes patrimonials i murals col·lectius. Tot plegat ens parla d’una cultura viva, que es pensa i es fa des del compromís amb la comunitat i amb la seva sostenibilitat futura. A #Som311 recollim tretze exemples que dibuixen aquest moment.
  


Cultura en alerta, cultura en moviment


    
  

L’Informe 2024 del CoNCA posa al centre les condicions de vida i de feina dels professionals culturals i alerta sobre les fractures que encara travessen el sistema cultural català.
  
  


L’activitat cultural a Catalunya viu un bon moment en molts indicadors: més inversió pública, més espectadors, nous equipaments i un sector editorial, musical i escènic que consoliden la recuperació. Però aquesta vitalitat xoca amb realitats estructurals que continuen llastant el sistema: precarietat laboral, desigualtats territorials, falta de diversitat i un reconeixement encara parcial dels drets culturals.

L’Informe anual 2024 del CoNCA fa un exercici clar de diagnosi crítica i aposta per una cultura que posi les persones al centre. Aquest any, a més, dedica un ampli capítol a les condicions laborals dels professionals culturals. Els resultats són contundents: un 23 % cobra per sota del salari mínim i només un 35 % supera el salari mitjà. La intermitència, la falta de reconeixement i la conciliació difícil continuen marcant el dia a dia de molts treballadors culturals, especialment en el sector artístic i creatiu.

2

#Compartim Setmana 24


  
  
  
Hi ha silencis que no són absència de so, sinó de suport, de drets i de reconeixement. Aquesta setmana, el fil invisible que uneix moltes de les lectures recollides és la pèrdua de veu: la d’un festival que desapareix sense explicacions, la d’una xarxa cultural comunitària desmantellada, la d’editorials petites ofegades per l’oferta massiva. Però també hi trobem qui resisteix, qui escriu manifestos, qui planta cara als algoritmes i als discursos d’odi amb consciència crítica i voluntat col·lectiva. Per als tècnics de cultura municipals, aquest conjunt d’articles obre preguntes ineludibles: com protegim l’ecosistema cultural local? Com sostenim la pluralitat davant l’homogeneïtzació? Quins espais garantim —amb recursos i voluntat política— per a la cultura crítica, participativa i descentralitzada?
  
  

Silencis que fan mal

Censura, recortes, cierres y debates ideológicos alrededor de la cultura comunitaria en España

Marta Molas, 12 de juny de 2025

Diversos projectes de cultura comunitària a Espanya s'han cancel·lat o desmantellat arran de canvis polítics. A Guadalajara, el FESCIGU ha perdut finançament institucional; a Saragossa, la Harinera ZGZ ha passat de la cogestió ciutadana a una gestió tècnica; a Barcelona, Cultura Viva s’ha tancat i l’Arnau Itinerant ha patit retallades dràstiques.

Poliédrica Magazín, neix la primera revista sobre art, cultura i participació

La cultura com a dret i eina de canvi social pren forma en Poliédrica Magazín, la primera revista de l’Estat dedicada exclusivament a l’art, la cultura i la participació.

Aquesta publicació, amb una periodicitat semestral i disponible en format digital i en paper, neix amb la voluntat d’informar, divulgar i reflexionar sobre projectes, iniciatives, tendències i debats, que aborden i posen en pràctica el dret a la cultura a través de la participació de la ciutadania en processos artístics i culturals.

Quan ningú ens busca. Cultura, comunicació i sentit en temps d’algoritmes

 
 

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca

— Ángel L. Fernández Recuero

 
 

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.