Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Sobre els dinosaures de la cultura i la síndrome del Narcís...

Ignacio Sánchez-Cuenca | Los libros de la catarata

Estudis previs, crítiques obertes, garanties de valor afegit i qüestionament de l’autoritat: són els quatre elements que Ignacio Sánchez-Cuenca, sociòleg, filòsof i professor de ciències polítiques a  la Universitat Carlos III de Madrid proposa a «La desfachatez intelectual. Escritores y intelectuales ante la política», com a requisits necessaris i que actualment manquen en el debat sobre polítiques públiques a Espanya.

Aquest llibre denuncia la falta de rigor, compromís i autocrítica del col·lectiu d’intel·lectuals que van ser partícips del procés de transició democràtica; l’establishment cultural espanyol, caracteritzat, segons l’autor, per un estil agressiu ―el «masclisme discursiu»― de marcat to moralitzant, un distanciament de les problemàtiques socials actuals i dels debats internacionals, una deriva ideològica que ha passat de l’extrema esquerra cap al conservadorisme, i una obsessió per la unitat d’Espanya, els nacionalismes i el terrorisme.

A contratemps: anotacions esparses d'abans del Facebook...

Joan M. Minguet Batllori | Comanegra

La portada groga recorda a l’exposició dedicada al «Manifest Groc» de Dalí, Gasch i Montanyà –una provocadora declaració que atacava els convencionalismes i la cultura oficial catalana– que va estar comissariada per l’autor del llibre allà per 2004, i de la qual ens parla a l’interior de les seves pàgines.

Cultura. Cal?

John Tusa | I. B. Tauris

És important, la cultura? En podem prescindir, en èpoques de crisi? Com s'ha de respondre davant el desmantellament de la infraestructura del sector en tot el país? John Tusa, líder del Clore Leadership Programme i una de les figures destacades del sector cultural al Regne Unit, aporta la seva experiència al capdavant d’institucions com el Barbican Centre per dirimir aquestes i altres qüestions rellevants a «Pain in the arts»: un llibre ‘per’ i ‘per a’ la cultura.

Com es va viure Interacció17 a Twitter?...

La biennal Interacció és un dels esdeveniments de referència en l’àmbit de la cultura. Organitzada pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona des del 1984, les conferències, taules rodones, presentacions i altres activitats que l’integren han tingut l’objectiu de conformar un espai de trobada, debat i intercanvi per a investigadors, gestors, pensadors i creadors dels sectors públic, privat i associatiu, posant l’accent en els temes de més rellevància en l’agenda cultural local i internacional. A més, des del 2012 Interacció també designa la comunitat virtual que gestiona dia a dia el Centre d’Informació i Documentació, i que posa a l’abast de tothom, amb esperit de cooperació i col·laboració, un gran nombre de recursos per al món de la gestió i les polítiques de la cultura.

1

Interculturalisme: què és i com implementar-lo a les ciutats

Ricardo Zapata Barrero (ed.) | Edward Elgar

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la...

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

Aspectes fonamentals sobre ciència ciutadana, una lliçó des...

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de...

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Ciutat i democràcia: intel·ligència i experimentació...

Josep Perelló | Barcelona Metròpolis

La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.

Ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia

Josep M. Esquirol

Vivim temps de canvis que demanen reconsiderar quins són els pilars dels nostres criteris per a la convivència en societat. En l’era de la ciència i la tecnologia, assumint l’entramat entre aquestes dues nocions com a sistema tecnocientífic —en estreta relació amb el sistema econòmic— que caracteritza l’època actual, la reflexió sobre aquestes qüestions ha de centrar-se necessàriament en l’ètica, acompanyada de conceptes com «respecte», «responsabilitat» i «resistència».

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous...

David Hillier | theguardian.co.uk

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals. Aquesta és la idea que se n’extreu d’aquest article publicat a l’especial «Festivals 2017» del periòdic britànic The Guardian, que destaca com els festivals estan incrementant l’oferta d’activitats complementàries a la música i com, a l’era de la postveritat, la ciència contraresta els seus efectes i troba cada vegada més adeptes entre els públics de la cultura.

La ciència investiga per què ens encanta l’art

Fa milers d’anys que el cervell humà produeix art, però tot just es comencen a revelar alguns dels misteris sobre la connexió entre l’activitat artística i les emocions que provoca. I és que la neurociència, gràcies a les tècniques més recents d'imatgeria cerebral, pot respondre ja per què podem desxifrar una història i sentir empatia a partir dels moviments dels ballarins en la dansa, o per què preferim experimentar l’art en companyia d’altres persones. 

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les...

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

Mons en col·lisió: com la ciència està redefinint l’art...

Arthur I. Miller | W. W. Norton

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

El llibre blanc dels Openlabs

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

El món maker i de la gestió cultural revisa el Manifest...


Jordi Fábregas (coord.) | Trànsit Projectes i MakerConvent

«Estamos aquí para buscarle un corazón al hombre-lata». Així va definir Susanna Tesconi,[1] —dissenyadora d’entorns d’aprenentatge basats en l’art, la ciència i la tecnologia— la tasca que Trànsit Projectes va començar el 2016 per sotmetre a revisió el fenomen maker i generar noves formes d’entendre els conceptes i pràctiques que l’integren, amb la intenció d’abordar una metodologia formal capaç d’encabir tots els reptes dels laboratoris de fabricació; un marc teòric que funcioni a la vegada com a codi font adaptat a la realitat actual del nostre entorn més proper.

Les factories creatives i tecnoculturals, els equipaments...


Ramon Zallo | TELOS

En el context urbà del segle XXI, en què els mitjans dels fluxos d’informació i de les relacions socials i de treball són eminentment virtuals, quines oportunitats ofereixen els espais presencials per desenvolupar l’activitat artística i la creativitat? Les factories creatives i tecnoculturals es presenten com els equipaments culturals del futur que han d’alimentar les xarxes de creació, tot i que no resolen els conflictes de les indústries culturals pel que fa a eines fiscals i de finançament: la llarga crisi ha conduït els creadors a un «amateurisme» forçat que amenaça la transmissió intergeneracional.

La ciència que no apel·la a les emocions no desperta el...

No és l’evidència el que ens fa canviar de pensament, afirma Tim Requarth en la seva primera contribució a la revista nord-americana sobre política, cultura i tecnologia Slate. Tim Requarth és neurocientífic i professor d’escriptura científica a la Universitat de Colúmbia. Ha dirigit una xarxa de workshops per a escriptors i científics durant deu anys. La divulgació de la ciència és, doncs, el centre de la seva activitat professional i docent.

L’autor qüestiona l’eficàcia de la major part de la comunicació científica: la descripció de fets o l’explicació de proves científiques no comporten, per si soles, canvis en la forma de pensar o en els valors dels destinataris.

Ciència i humanitats conversen sobre noves maneres d’abordar...

Adam Bly (ed.) | Biblioteca Buridán

Diu Adam Bly, fundador de la revista de ciència «Seed Magazine», que en algun moment de la nostra vida tots hem sigut científics. Quan érem petits i ens preguntàvem per què era blau el mar, i en recollíem mostres dins d’una galleda per comprovar si l’aigua canviava de color. O quan observàvem de prop alguns insectes per esbrinar com s’ho feien per volar i com plegaven les ales. Tots hem fet experiments per mirar d’establir connexions que ens permetessin entendre l’entorn on vivim i satisfer la nostra natural curiositat.

Per això, davant l’adveniment de la revolució de la ciència ciutadana, hem de poder participar activament en la generació i divulgació del coneixement científic. Perquè ja pensem en clau científica temes com la salut i el medi ambient, i també ho podem fer amb aspectes que es revelen fonamentals com la construcció de la ciutat o la naturalesa de la veritat, per exemple.

Hacking Culture 2017: Guia per organitzar hackatons...

Ivonne Jansen-Dings, Dick van Dijk, Robin van Westen | Waag Society

Què és una hackató? Per a què serveix? Com se n’organitza una i quins beneficis pot aportar al sector cultural? La guia que presentem és un recull de consells i bones pràctiques basades en les activitats de l’Europeana Space, un projecte dissenyat per identificar les oportunitats que ofereixen les indústries creatives i els recursos digitals culturals, especialment en l’àmbit del patrimoni digital europeu. A partir de l’experiència adquirida organitzant sis hackatons en diverses ciutats europees, i centrant-se en el Bootcamp d’Amsterdam de 2015, «Hacking Culture» explora l’ús de les hackatons en el sector cultural i comparteix les lliçons apreses perquè qui ho desitgi pugui muntar una hackató d’èxit.

Un capítol a part en el diàleg entre art i ciència: la...

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

Sovint, en les aproximacions entre art i ciència, s’adjudiquen unes determinades característiques a cada camp que no permeten un diàleg en igualtat de condicions. Ni la imaginació i la intuïció són patrimoni exclusiu de la pràctica artística, ni el rigor experimental i les certeses ho són de la pràctica científica. Són, precisament, les incerteses, els enfrontaments amb els límits del llenguatge, els nexes que vinculen aquestes formes de coneixement en un mateix nivell, sense jerarquies.

Ciència ciutadana en la societat del coneixement: cap a la...

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

Echosciences: com dinamitzar una xarxa territorial de...

Echosciences | CCSTI La Casemate

Una de les missions fonamentals dels centres de cultura científica, tècnica i industrial francesos (els CCSTI, dels quals ja us vam parlar en aquesta entrada) és la dinamització del territori amb el desenvolupament d’activitats d’aquests àmbits. Creada en 2012 a iniciativa del CCSTI La Casemate de Grenoble i seguint aquest ojectiu, Echosciences es va convertir en la primera xarxa social territorial d'aficionats i d'actors de les ciències i la tecnologia, una plataforma col·laborativa que ofereix als seus membres eines per a incentivar l’intercanvi d'experiències.

Un androide ens interpel·la per repensar la condició humana

Ja que tenim aquí l’estrena de la pel·lícula «Blade Runner 2049», us presentem una imatge controvertida: el retrat d’un androide finalista en el concurs internacional de fotografia Taylor Wessing Photographic Portrait Prize organitzat per la National Portrait Gallery de Londres.

Es tracta de la famosa Erica, l’androide construïda pel guru de la robòtica Hiroshi Ishiguro (Universitat d’Osaka), que té una extraordinària aparença humana. L’artista finesa Maija Tammi va presentar el seu retrat, anomenat ‘One of Them Is a Human #1’, al concurs, encara que les bases estableixen que les fotografies han de ser fetes a partir d’un model viu. Amb tot, els responsables han decidit no fer fora de la competició aquesta obra, i han afirmat que consideraran si cal canviar les regles en un futur pròxim.

El nou rumb de les biblioteques públiques i les disciplines...

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

Són objectius els museus de ciència? Reflexions sobre...

Els museus són part de la societat, la cultura i la política, i com a tals esdevenen escenaris d’interacció i conflicte entre aquests àmbits. A més, són organismes que defineixen el coneixement per a la ciutadania, i també legitimen relats sobre ciutadania, nacionalisme, raça, revolució i modernitat. És per això que les anàlisis teòriques sobre l’autoria i les tècniques curatorials de les exposicions han de ser objecte d’una revisió profunda que estableixi diverses línies d’aproximació enteses en cada context de producció i recepció.

Enquesta sobre la percepció social de la ciència i la...

Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

El 44,2% dels espanyols considera que el seu nivell d’educació en ciència i tecnologia és baix o molt baix, encara que aquest percentatge s’ha reduït progressivament si tenim en compte que el 2014 era del 47,1% i, 10 anys abans, el 2004, era del 65,5%. Són dades de la vuitena «Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología» de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), publicada i presentada recentment.

Museus, interdisciplinarietat i... intrusisme?

Jorge Wagensberg | Tusquets

El pensador intrús, aquell que gosa traspassar les fronteres del contingut, llenguatge o mètode de la seva disciplina original, és el protagonista d’aquesta obra que va molt més enllà. L’art, la ciència i les tradicions culturals coexisteixen cada vegada més – i millor – en llibres, revistes, conferències, programes formatius... Amb tot, tant els museus de ciència com els d’art, bona part dels quals estan encara ancorats en models i idees pròpies del segle XIX, prenen direccions ben diverses. La tecnologia permet accedir a nous continguts i el llenguatge dels museus ha d’aprofitar una finestra d’oportunitat que s’hi presenta en aquesta nova era per a la divulgació i la creació de coneixement.

Wagensberg, expert en museologia científica que ens acompanyarà en Interacció17, recupera al llarg de les pàgines de «El pensador intruso» nombroses reflexions crítiques al voltant del paper del museu en l’actualitat, des de la interdisciplinarietat.

El CSTI francès, un model de cultura científica

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Noves tendències a les arts escèniques: robots als escenaris

Heu vist mai un robot recitar Hamlet? Avui us convidem a reflexionar sobre el desenvolupament de la robòtica amb Teatronika, una proposta teatral present al Festival TNT de noves tendències que se celebra a Terrassa fins diumenge, i en la qual diversos robots protagonitzen conegudes escenes de la dramatúrgia universal.

Teatronika és una iniciativa de Martí Sánchez Fibla i Roc Parés que impulsa el grup de recerca Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra. Fa dos anys va guanyar un concurs de guió curt convocat per Radio 3, i també va formar part de l'exposició "+Humans" i la Setmana Europea de la Robòtica.

Universcience o com reconciliar les ciències i la cultura

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

Exposicions de ciències: curadoria i disseny, comunicació i...

A. Filippoupoliti | MuseumsEtc

«Science Exhibitions» es tracta d’una obra composada per dos volums que inclou reflexions teòriques i casos pràctics per millorar la divulgació de la ciència entre el gran públic a través de mitjans nous i tradicionals. L’objectiu és proporcionar experiències d’èxit en la concepció, disseny, comunicació i avaluació d’exposicions de divulgació científica, activitats educatives i recursos d’aprenentatge.

En l’obra, s’hi plantegen qüestions clau que han de superar els museus a l’hora d’explicar la ciència, com què cal tenir en compte a l’hora de transformar els fets científics en exposicions o com aquestes poden esdevenir una eina més efectiva a l’hora de narrar la ciència.

Sabies que ja podem mesurar què sentim amb l'art?

Ximo Lizana | Acción Cultural Española

L’artista i investigador Ximo Lizana, especialista en innovació, art, tecnologia i interactivitat, ens endinsa a partir de la pròpia experiència en el món de la neurociència aplicada a les arts, contextualitzant les idees principals al voltant de l’estat de la qüestió sobre aquest àmbit.

Lizana forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte NeuroCulture, un sistema pioner a escala internacional per a la mesura quantificable de l’emoció en l’art. Per a l’autor, «El arte en sí mismo [...] siempre ha sido la punta de lanza de la innovación, y constituye un inequívoco “testigo de su tiempo”».

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut...

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

Els reptes de la ciència ciutadana, a debat

Roger Gaillard (ed.) | Réseau Romand Science et Cité  - Fondation Science et Cité

Els reptes d’una cultura de ciència ciutadana es posen a debat en aquesta obra que aprofundeix en l’important rol que juguen els museus i els mitjans per tal d’anar més enllà en la democratització de les ciències i la tecnologia. La voluntat política i la posada a disposició dels agents d’uns recursos per assolir aquest objectiu, es presenten com indispensables per millorar el diàleg entre la ciència i la societat.

La revolució transhumanista: una nova revolució industrial


Luc Ferry | Alianza

Els progressos de la tecnociència encaminats a la «perfecció» dels humans estan avançant silenciosament a una rapidesa inimaginable, d’esquenes a l’atenció dels polítics i els mitjans de comunicació europeus. Luc Ferry planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions ètiques, polítiques i econòmiques sobre unes qüestions que, per ara, no són objecte de cap regulació al Vell Continent.

La situació és ben diferent als Estats Units, on ja es compta amb centres d’investigació en la matèria amb unes dotacions financeres quasi il·limitades, com ara la Singularity University, recolzada especialment per gegants del Silicon Valley com Google, que s’ha apropiat del moviment transhumanista i que es confronta a la seva vessant més social que pretén millorar la qualitat de vida dels humans. A Europa, on no ha fet més que començar a parlar-se de les perspectives econòmiques que obren les noves tecnologies, es fa palesa una posició més proteccionista i ben diferenciada a la dels EUA sobre aquest moviment.

Conocimiento informal de la ciencia, o por qué los museos de...

Elena Pol, Lluis Noguera, Mikel Asensio | Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, Núm. 44 (2016) 

Resumen:  Se presenta un artículo de discusión de dos investigaciones independientes realizadas en los museos de CosmoCaixa de Madrid y de Barcelona. En el primer caso, una evaluación de un espacio permanente de unos 250 metros cuadrados denominado “el Clik de los niños”, dirigido a niños de 3-8 años y a familias; y en el segundo caso dentro de una evaluación de toda la exposición permanente de CosmoCaixa Barcelona, que cuenta con una superficie de más de 5000 metros cuadrados, dedicada a la historia de la materia,

És la guerra! Ciències contra història natural a Twitter

«Qui guanyaria una batalla entre el @sciencemuseum i el @NHM_London?» Tot just fa uns dies, un usuari de Twitter va deixar anar aquesta pregunta innocent. I automàticament va desencadenar una vertadera batalla dialèctica entre el Science Museum i el Natural History Museum de Londres.

«Nosaltres tenim dinosaures, no es pot competir amb això». «Vosaltres teniu fòssils, però nosaltres, robots!». Com podeu veure, els dos contrincants van fer servir les seves millors armes: míssils nuclears, submarins i gravats de monstres marins es van enfrontar a terratrèmols, volcans i criatures verinoses... ítems de la cultura científica i històrica que van entusiasmar un gran nombre de seguidors.

Ciutats científiques al segle XXI: cap a una bombolla...

Julie Tian Miao, Paul Benneworth i Nicholas A. Phelps | Routledge

L’any 1994, Manuel Castells i Peter Hall van escriure «Technopoles of the world», una obra que situava els nous complexos tecnològics sorgits en entorns urbans a finals del segle XX com a nodes d’una extensa xarxa d’estructures dedicades al desenvolupament científic, econòmic i territorial de les ciutats i regions globals a través de la innovació.


Avui dia, la proliferació de parcs tecnològics i ciutats científiques a imatge de Silicon Valley fa necessària una revisió d’aquesta obra per analitzar els conflictes que s’han originat al llarg dels darrers anys en la formació d’aquests centres, lligats a les polítiques de construcció de la ciutat i planificació urbana en la societat del coneixement. En el llibre «Making 21st century knowledge complexes. Technopoles of the world revisited» diversos autors exploren de manera crítica les característiques de les tecnòpolis contemporànies i s'hi assenyalen els reptes que impliquen des de tres perspectives:

Noves maneres d’experimentar l’art: la realitat augmentada...

Us imagineu la marquesa Luisa Casati, nascuda al segle XIX, fent-se una foto amb un iphone?

Els visitants de l’Art Gallery of Ontario de Toronto (AGO) en tenen l’oportunitat, fins al mes de desembre. Poden gaudir de les col·leccions d’art canadenc i europeu que s’hi exposen d’una manera molt especial amb ReBlink, una app per a mòbils i tauletes que permet una experiència de realitat augmentada en què els protagonistes dels quadres cobren vida i adopten actituds pròpies del segle XXI.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (2/2)

J. Perelló, R. Sangüesa, P. Alsina (ed.). | Arts Santa Mònica

Com hem vist en el post anterior, les relacions entre art i ciència poden ser, si menys no, complexes i cal aprofundir-ne una mica més. Per introduir-se en aquest escenari comú entre l’art i la ciència, i en el marc de la novena edició dels «Encontres de la ciència, de l’art i del pensament»[1], l’Arts Santa Mònica va publicar el llibre «Sinergia: Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament», a mig camí entre un catàleg de les jornades i un manual introductori a les pràctiques interdisciplinàries entre aquests àmbits, nodrit per les aportacions dels participants d’aquests encontres.

El bioart replanteja l’ètica de la ciència

Anna Dumitriu i Bobbie Farsides | Blurb

Se sol dir que alguns encerts sorgeixen de grans fracassos. En el camp de la recerca científica aquesta frase cobra sentit si pensem en els principis ètics que avui dia regeixen aquesta disciplina, perquè es van forjar arran dels judicis de Nuremberg, fa més de setanta anys, quan les atrocitats nazis van posar en evidència la manca d’estàndards i codis internacionals que regulessin la investigació amb éssers vius, i que avui dia considerem bàsics i inamovibles.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (1/2)

J-M. Lévy-Leblond | Hermann

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.

La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres

Siri Hustvedt | Seix Barral

«En 1959, C. P. Snow, un físico inglés que llegó a ser un novelista popular, pronunció en la Senate House de la Universidad de Cambridge la Rede Lecture anual. Con el título “Las dos culturas”, la conferencia lamentaba el “abismo de mutua incomprensión” que se había abierto entre los “científicos físicos” y los “intelectuales literarios”». Així comença «La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres», el llibre de Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) que us recomanem per a l’estiu.

La setmana a Facebook : ciència, art, ciència ciutadana,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Val molt la pena lleguir els articles!

Aquesta setmana trobareu un  bon article de Marta Tafalla que ens ajudarà a encetar el debat d'Interacció17

Aquí teniu el sumari dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre facebook i el llegiu.

Interacció17: Programa i inscripcions

Ja podeu consultar el programa d’Interacció 2017 Ciència i cultura: restablim la connexió, que com sabeu tindrà lloc del 18 al 20 d’octubre a la Casa de la Caritat de Barcelona, i també inscriure-us-hi. Us recordem que enguany comptarem amb conferències, debats, presentacions i activitats diverses a l’entorn dels quatre blocs complementaris que configuren Interacció17.

Proposta per valorar l’equitat en l’ensenyament de la...

Emily Dawson | Science Education

L’equitat continua sent un gran repte per a l’ensenyament de la ciència. Els debats actuals sobre aquest àmbit contemplen aspectes com les barreres a l’accés i proposen aproximar les persones a la cultura científica, però aquest tipus de postura té connotacions assimilacionistes que no promouen una vertadera forma de justícia social. Com es pot comprendre el concepte d’equitat, doncs, per impulsar pràctiques inclusives sense caure en mecanismes d’opressió?

La crítica a les indústries culturals i creatives: un...

Abel Cutillas | Walrus Books

Lluitar «contra l’estultícia interior del dispositiu cultural present»: aquest és l’ambiciós propòsit de ‘Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural’, un llibre d’Abel Cutillas publicat el 2015 que llança una diatriba cap a la ineficàcia del paradigma d’excepció cultural forjat arran de les advertències adornianes sobre la industrialització de la cultura, i que encara avui ―sobretot avui― és al centre del debat sobre l’actualitat de les polítiques culturals.

Tuit de la setmana

Mis emojis favoritos tienen que ver con #biblioteca  #WorldEmojiDay @JulianMarquina