Apunts

FECYT | CRECIM

Aquesta guia constitueix un recurs de consulta per a tots aquells projectes que requereixin dissenyar un pla d’avaluació. Tot i que està orientada a projectes de cultura científica, els principis i mecanismes que posen a disposició també poden usar-se per a projectes relacionats amb altres temàtiques.

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques | Ministère de la Culture et de la Communication

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.

Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.

Després de les festes nadalenques, que per a moltes nenes i nens significa vacances i regals… Us compartim aquest vídeo que tracta sobre la perspectiva de gènere en l’educació en el lleure i especialment en les joguines. Perquè el joc és creador de realitat i el joc forma part, també, de l’educació i la cultura. 

Aida Pallarès i Manuel Pérez | Raig Verd

“Al carrer les jerarquies es desdibuixen, tothom mira i és mirat. El carrer és nostre malgrat que l’intentin limitar amb regulacions i restriccions”. Les arts de carrer són concebudes per a ser representades a l’espai públic i aquest fet s’erigeix com una acció sociopolítica directa que té la voluntat primera de connectar-se amb aquells que no acostumen a anar al teatre.

Fundació Bancària “la Caixa” | Observatori Social de “la Caixa”

L’edició de Gener de 2018 del Dossier de l’Observatori Social de “la Caixa” està focalitzada en la cultura i els seus impactes en el creixement sostenible, la innovació i l’ocupació; centrant-se en la idea de la capacitat de la cultura per afavorir la cohesió i inclusió socials.

Luís Bagué Quílez | Fórcola

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.

Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos| Observatori del Paisatge de Catalunya

“El paisatge és cada cop més una peça clau del desenvolupament local i un recurs econòmic de primer odre”, el llibre es centra en la generació de valor afegit que pot aportar el paisatge al món empresarial. El paisatge es presenta com un caràcter distintiu d’alguns projectes i que, a més a més, dota de sentit i coherència a la proposta.

‘A Single Life’ és un curt que va estar nominat a la 87ª edició dels Oscar, l’any 2015. Des d’aleshores, la peça audiovisual holandesa realitzada per Job, Joris & Marieke ha estat presentada a més de 200 festivals i ha guanyat 40 premis.

La Pia té una experiència única a partir de la música, gràcies a un vinil. El curt ens parla de la capacitat de la música per transportar-nos a llocs màgics. És un cant a la vida, que va passant totalment vinculada a la banda sonora que l'acompanya.

Albert Cuesta | Ara

La ciència entra de ple en el món dels cors: el grup de recerca de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra estan creant uns algoritmes d’aprenentatge automàtic que seran capaços de cantar composicions en diferents idiomes, el que suposarà un gran estalvi de temps d’assaig per a la correcció de l’afinació i permetrà als cantaires centrar-se en altres aspectes formatius.

La indústria catalana del videojoc constitueix un 25% del mercat espanyol, factura 200 milions d’euros l’any; convertint-se en el sector cultural que més ha crescut en l’últim any i del que s’estima un creixement del 30% anual. Els videojocs van néixer als anys 50 amb propostes com el menjacocos, que tot i que ara sembla molt senzill, va ser dissenyat per un important equip d’enginyers.

 Nicole Denoit, Catherine Douzou | Presses Universitaire François Rabelais

El model de residències artístiques s’ha anat consolidant els darrers anys, sobretot en els anomenats espais de creació. El cert és que el suport institucional en aquest tipus de processos és prou nou, i es troba en constant evolució, ja sigui per la morfologia i localització dels espais, períodes o disciplines, el contacte amb d’altres entitats o projectes, i el retorn social, entre d’altres.

   «Le temps artistique, le temps culturel sont asservis au temps politique » 

Michel Simonot

La llengua és el camí per on circulen les idees, és el seu mitjà. I com en tots els camps, a la cultura, hi ha conceptes claus que evolucionen, que ens interpel·len, que obren nous camins o que de sobte es posen en boca de tothom, però no acabem de conèixer del tot el seu significat.

Gail Dexter Lord & Kate Markert | Rowman & Littlefield

Si necessiteu posar en marxa un pla estratègic d’un equipament cultural, aquest manual us donarà una guia de com fer-ho. Començant per les necessitats de posar-lo en marxa i passant per totes les fites importants fins arribar a l’avaluació. És molt interessant l’anàlisi de casos que incorpora, que ajuda a aterrar en la realitat i no adoptar l’òptica centrada només en la teoria.

Laurent Jeanpierre, Olivier Roueff | Éditions des Archives Contemporaines

Aquesta obra recull una vintena de contribucions, de diversos autors de França, Regne Unit i els Estats Units, que cobreixen sectors que van des de la música fins les arts visuals, passant pel cinema, el còmic, les plataformes de distribució de continguts, la moda i altres indústries culturals, que pretenen redefinir el paper que han de tenir els intermediaris, entre els creadors i els consumidors culturals, i a la seva legitimació en el nou paradigma digital.

El col·lectiu Dones i Cultura ha aprofitat la gala dels Premis Butaca 2017 per a fer una reivindicació feminista. Sovint es pensa que el sector de la cultura en general i les arts escèniques en particular, es troben en una situació d’igualtat; però arrossega les opressions d’una estructura patriarcal que discrimina a les dones, tant o més que a d’altres sectors.

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

Ainara Legardon i David Garcia Aristegui | Consonni

En l’actual situació de redefinició de les anomenades indústries culturals o la cultura de masses en un context de revolució digital, Ainara Legardon i David Garcia Aristegui, posen en qüestió el monopoli i l’existència d’entitats com la Societat General d’Autors i Editors a l’Estat Espanyol, a l’hora de defensar els drets dels creadors.

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

En la presentació de l’Informe de l’Estat de la Cultura i de les Arts 05_2017 es destaquen coneguts reptes de les polítiques culturals. El text sorgeix arran d’un procés de reflexió col·lectiva realitzat mitjançat set taules de treball formades per 236 agents culturals, entre artistes i creadors, associacions, responsables d’equipaments nacionals i altres de territoris. La gran absència dels públics i/o usuaris comença aquí.

Els líders institucionals de la cultura de Catalunya, en aquest esforç per arribar a consensos, han debatut sobre 8 aspectes que són els considerats pedres angulars del sistema cultural: centralitat de la cultura, suport públic, dignitat laboral, educació i cultura, difusió cultural, territori i equipaments públics nacionals.

Ben Garner | Routledge

Mercat, política cultural i diversitat cultural; aquest és el subtítol del llibre que ens ocupa. A priori, què ens fa pensar la unió d’aquests tres conceptes? Mercantilització de la cultura, hegemonia cultural, tecnocràcia, laxitud de la legislació internacional... Segons el propi text, es tracta d’una anàlisi des del punt de vista històric i contextual de com s’ha situat la cultura en l’agenda de desenvolupament internacional i els seus efectes en les polítiques i la seva implementació.

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Al maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.