Apunts

 Published: 22 March 2013

Latest DCMS Taking Part Survey figures published, covering adults and children in England.

The number of women participating in sport and physical activity has increased by more than 1 million since London won the bid to host the Olympic and Paralympic Games in 2005, according to the latest figures from participation survey Taking Part.

And since 2010, there has been an increase of 1.2 million people who have participated in at least one 30 minute session per week of moderate intensity sport, 700,000 were women.

Taking Part, a survey conducted by DCMS, Arts Council England, English Heritage and Sport England on participation in sport, heritage and the arts, has released its figures covering January to December 2012 and boasts some of the highest participation figures since it began 8 years ago.

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.

Segons l’Asociación Española de Fundaciones, “el sector fundacional espanyol s’ha convertit en un agent de desenvolupament social i econòmic important. La seva creixent rellevància es reflecteix en el nombre d’organitzacions que el componen, la diversitat de demandes socials, el nombre de beneficiaris als quals atenen, l’ocupació directa i indirecta que generen, els recursos humans no remunerats que mobilitzen, i la despesa que destinen a finalitats d’interés general”.

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.

The goal of this paper is to analyze the behavior of digital music consumers on the Internet. Using clickstream data on a panel of more than 16,000 European consumers, we estimate the effects of illegal downloading and legal streaming on the legal purchases of digital music. Our results suggest that Internet users do not view illegal downloading as a substitute to legal digital music. Although positive and signi_cant, our estimated elasticities are essentially zero: a 10% increase in clicks on illegal downloading websites leads to a 0.2% increase in clicks on legal purchases websites. Online music streaming services are found to have a somewhat larger (but still small) effect on the purchases of digital sound recordings, suggesting complementarities between these two modes of music consumption. According to our results, a 10% increase in clicks on legal streaming websites lead to up to a 0.7% increase in clicks on legal digital purchases websites. We find important cross country difference in these effects.

Es tracta d’una iniciativa promoguda de forma conjunta per la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l'aprenentatge permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) organitzacions que comparteixen objectius en els àmbits de l’educació i la cultura, com ara l'ampliació de l'accés a la cultura i l'educació, fomentar la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

La Comissió Europea ha presentat la Comunicació 669 "Un nou concepte d’educació: invertir en competències  aconseguir millors resultats socioeconòmics"que estableix directrius de l’estratègia educativa als estats de la UE amb l’horitzó 2020. Amb aquesta Comunicació es presenta una oportunitat per aprofundir la relació entre educació i cultura,  destacant el paper fonamental de la cultura en l'ampliació de l'accés a l'educació permanent, i en particular per als grups més desfavorits.

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Geraldine Kendall, 13.03.2013

Responses to consultation reveal sector's priorities for the future

The Museums Association’s Museums 2020 campaign has prompted a thought-provoking debate over what areas of work museums should prioritise in the future.

Last year the MA held a consultation with the sector into its Museums 2020 discussion paper. In all, 62 museums, organisations and individuals sent full written responses, while a further 113 people handed in responses after attending a series of Museums 2020 workshops.

Entre els 220 articles publicats el 2012, el Club d'Innovació i Cultura  francès ha seleccionat  les principals innovacions en cultura digital classificades en vuit tendències a través d’exemples d’Europa i Estats Units.

1. Aplicació per a mòbils per a joves i famílies
2. Comunicació i mediació a través de la gamificació
3. Les fotografies amateurs al museu
4. Co-creació de continguts amb els visitants
5. Desenvolupar la creativitat dels visitants
6. Restaurar el patrimoni a través d'eines virtuals
7. Els museus en la petita i gran pantalla
8. Els museus sense parets

L'autor i director Guillermo Heras es va iniciar al món del teatre amb Tábano, un col·lectiu teatral sorgit l’any 1968  que basava la seva organització interna en el debat, el cooperativisme i la interdisciplinarietat. Durant la seva llarga trajectòria, desenvolupada entre Espanya i Amèrica Llatina, ha compaginat les tasques de director teatral  i de gestor cultural. Actualment és director de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos i director del Programa Iberescena.

'Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un gestor' és un recull d’articles, reflexions i apunts crítics amb els excessos comesos en el sector en les últimes dècades. Heras aposta per una model d’intervenció econòmica de l’Estat i les diferents administracions autonòmiques i locals, però reclama que es faci des de la sostenibilitat i la racionalitat.

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Aquest llibre és una obra col·lectiva  publicada en el marc del projecte Euro-Festival, coordinat per diversos centres de recerca europeus, que analitza el paper dels festivals artístics com a espais de debat cultural i polític i d’intercanvi transnacional. 'Festivals and the cultural public sphere'  editat per Liana Giorgi,  Monica Sassatelli i Gerard Delanty,  inclou onze estudis – amb aproximacions teòriques i casos pràctics – on es valora la dimensió cultural i política dels festivals que han proliferat durant la última dècada.

Aproximación para la elaboración de la guía dirigida a entidades financieras.

Observatorio Vasco de la Cultura

Cada vez es más común escuchar de los especialistas en economía que la apuesta por las industrias creativas, entre las que se cuentan las culturales, es una garantía de futuro para la competitividad de los territorios. El cuerpo teórico de la economía creativa sitúa en un papel central a los elementos intangibles ofreciendo un importante cambio de paradigma en la valoración de la riqueza y de las potencialidades de crecimiento de los territorios y las industrias.

Conclusions de la conferència 'European audiences: 2020 and beyond' que es va celebrar l’octubre de 2012 a Brussel·les, organitzada per la Comissió Europea.

La conferència va incidir en la necessitat de fidelitzar i augmentar els públics i es van presentar exemples d’estratègies per aconseguir-ne un major compromís en totes les fases del procés creatiu perquè  hi ha un públic amb ganes de comprometre’s, de compartir experiències i de generar sentit comunitari. A més es va posar de manifest que la crisi econòmica i les noves tecnologies digitals obliguen a les institucions a adaptar-se ràpidament als canvis.

Diboos, la Federació Espanyola d'Associacions de Productores d'Animació, va presentar 'El Llibre Blanc de l'Animació 2012', un extens informe sobre la indústria de l'animació a l'Estat Espanyol realitzat per la consultora Rooter. En aquest informe hi podreu trobar dades econòmiques, de tendències i d'internacionalització del sector de l'animació. L'informe inclou un benchmarking internacional de polítiques públiques, una anàlisi de la tipologia d’ajuts públics i  recomanacions i  propostes de polítiques públiques pel foment del sector de l'animació a Espanya.

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.