Apunts

“MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

El Dia Internacional de les Dones es celebra oficialment des de l’any 1911, hi ha països que des d’aleshores s’hi han anat sumat a aquesta jornada emancipadora. De fet, tot va començar anteriorment amb una reivindicació laboral i de drets civils que exigia drets laborals, no discriminació, dret de vot i ocupació de càrrecs de responsabilitat. Aquest 2018, però, és un any diferent, que s'ha erigit com l’any del feminisme i de les dones. 

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

José Maria Cuenca López i Myriam J. Martín Cáceres | Ediciones Trea

Aquest llibre va ser publicat l’any 2014 dins la Col·lecció “Manuales de museística, patrimonio y turismo cultural”. Es tracta d’una interessant eina per al desenvolupament de propostes didàctiques d’educació patrimonial al museus.

El Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (ICUB); l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Ajuntament de Barcelona (IMPD) i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzen la 5a edició del Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni.

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

Jo Littler | Routledge

La meritocràcia ha estat utilitzada com a símbol d’equitat en el sentit de que es constitueix com un sistema d’oportunitats per arribar al poder per a tots, convertint-se en una eina clau en la legitimació cultural del capitalisme. Existeixen però altres lectures, aquest llibre destaca que la meritocràcia es forma com una plutocràcia ja que és un sistema que ajuda a reproduir i perpetuar el model actual.

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

Associació Espanyola de Videojocs

La indústria del videojoc té un impacte a la nostra economia que sovint es menysté, bé per desconeixement, o bé per manca de visibilitat. Però en realitat és una indústria en creixement que a Espanya suposa el 0,11 del PIB i ocupa a gairebé 9.000 persones en llocs de treball directes.

Es tracta de la primera anàlisi econòmica sobre la indústria dels videojocs, promogut per l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI),  que aprofundeix més enllà dels estudis de mercat i consum.

Francisco Cruces [Dir.] | Ariel i Fundación Telefónica

La lectura constitueix una de les pràctiques artístiques més estudiades des de diferents disciplines: historia, pedagogia, filologia, semiòtica... Aquest estudi li dóna un gir molt interessant al apropar-se a la lectura des de l’etnografia i ho fa des de la premissa que “pocas prácticas cotidianas han tenido un lugar tan central en la conformación del sujeto moderno como la lectoescritura”. Per això, tot l’estudi s’aborda des de la pregunta central: de quines formes llegeixen els subjectes?

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Josep Mª Aragay | Neret Edicions - Art Social

Quan la pilota de basket passa de ser l’objecte de joc d’un esport, a ser un instrument musical col·lectiu, pot ser que ens trobem davant del projecte comunitari Basket Beat.

La pilota en aquest projecte és capaç de transformar no només per la seva funció, que més enllà de l’esport es converteix en un instrument rítmic. Pot transformar també el seu entorn, teixir relacions, qüestionar i replantejar horitzons, i promoure una altra manera de crear música, però també i sobretot, de fer comunitat.

 Grupo de Educación de Matadero Madrid

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

Grup de treball dels estats membres de la UE en promoció d’accés a la cultura en àmbit digital sota el mètode obert de coordinació | Unió Europea

Facilitar l’accés a la cultura amb l'ús d'eines digitals és un dels temes pendents per moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i així contibueixin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.

El jueves 25 de enero tuvo lugar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid el Encuentro Internacional de Gestión Cultural PUBLICA 18, organizado por la Fundación Contemporánea. El programa fue muy amplio y variado, contando con ponencias y actividades en distintos formatos. En relación a las presentaciones se dividieron en cuatro grandes temáticas: patrimonio cultural, cultura y comunicación, diseño e ideas y emprendimiento. Además hubo dos grupos de trabajo paralelos alrededor de la cultura y la educación; un panel centrado en exclusiva en los públicos, el 10x10 PUBLICA y “el café con…”.

El fil d'aquest tuit d'en Xavier Antich, en el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, acaba amb 28 testimonis, i  més de 30 llibres de recomanable lectura.

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig | Fundació SGAE

El llibre repassa com la gran revolució sociocultural del segle XXI ha impactat en els interessos i pràctiques culturals, especialment degut a l’embat de la comunicació mòbil. Es tracta d’un estudi des de la perspectiva de la sociologia, que conté molta informació estadística amb l’objectiu de realitzar una anàlisi sistemàtica de les pràctiques i interessos culturals als últims 15 anys a Espanya; basat centralment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. L’estudi constata un “procés d’ampliació de les audiències en totes les pràctiques de les que es té informació”, però aquesta ampliació s’associa a una persistent estabilitat en l’estructura de penetració d’aquestes.

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.