Apunts

Álvaro Germán Roda ha guanyat el V Concurso de Cortos de RNE amb el curt "Mi papá es director de cine".  El jurat del certamen l'ha destacat per ser un "retrato tierno y crítico del mundo del cine", segons ha dit Enrique González Macho, president de l'Academia de Cine i membre del jurat.

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

Desde 2011, o incluso desde mucho antes, se vienen enlazando diferentes estudios que analizan las posibilidades que tienen las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el ámbito de la didáctica y la interpretación de los museos o cualquier otro espacio expositivo. También numerosos encuentros ponen de relieve la importancia que en los años venideros tendrán las innovaciones en este sentido.

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

La revista «Culture unbound: journal of current cultural research» publica dues noves seccions temàtiques. La primera, editada per Ferda Keskin, fa un diagnòstic de l’estat actual dels estudis culturals als diferents països europeus. La segona, editada per Fanny Ambjörnsson i Hillevi Ganetz examina la relació entre els estudis culturals i els estudis de gènere. Tots els articles provenen de la conferència ‘Current issues in European cultural studies’, celebrada el juny de 2011 a Norrköping (Suècia) amb l’objectiu de reflectir la heterogeneïtat de la recerca cultural contemporània.

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Santos M. Mateos Rusillo | ZER. Revista de Estudios de Comunicación, nº 34 (2013)

Los museos vienen aplicando, desde hace ya bastantes décadas, la teoría y práctica de la difusión cultural para generar contenidos culturales que faciliten la accesibilidad cognitiva y emocional de los visitantes a sus colecciones. Últimamente están apareciendo campañas y acciones de comunicación comercial que, lideradas desde los departamentos de comunicación de los museos, están creando unos contenidos cuyo objetivo final es publicitario, sirviéndose para ello de la técnica del Content Marketing. Este artículo presenta este nuevo modelo de generación de contenidos, mediante el análisis de algunos casos internacionales en los que se ha aplicado de forma exitosa.

Sota el lema «Petits festivals que neixen de grans idees», la companyia Telefónica ha posat en marxa la plataforma en línea Movistar Artsy, la qual vol fomentar l’emprenedoria en el sector cultural mitjançant el recolzament de festivals de petit format i trobades culturals a Catalunya de qualsevol disciplina.

Les persones i col·lectius interessats han de registrar les propostes al web i pujar un vídeo d’un minut on s’explica el projecte. Fins al 25 d’agost les propostes estaran sotmeses a votació popular al portal, i Telefónica n’ajudarà a impulsar les tres primeres aportant la infraestructura i la tecnologia necessàries per tirar-les endavant. En concret, la companyia telefònica ajudarà els concursants amb la pàgina web, amb la connectivitat amb els mitjans de comunicació així com en la producció, és a dir, el muntatge de l'escenari, el ticketing i la promoció.

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Informe en què s’analitza els impactes de la cultura i les indústries creatives en l’economia del Regne Unit. Es tracta d’un encàrrec de l’Arts Council of England (ACE) al Centre for Economics and Business Research (CEBR) per conèixer la contribució directa del sector cultural als indicadors macroeconòmics nacionals – producte interior brut (PIB) o valor afegit brut (VAB), taxa d’ocupació i despesa a les llars – així com les contribucions indirectes a d’altres sectors com el turisme, la indústria o el comerç. L’estudi forma part d’un dels eixos estratègics de l’ACE – aconseguir que la inversió en cultura sigui sostenible i contribueixi al desenvolupament i la innovació – i es basa en dades quantitatives proporcionades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques i en dades qualitatives extretes d’entrevistes en profunditat a agents dels diferents sectors.

Us presentem un nou manual de gestió estratègia que incideix en la necessitat d’instaurar una nova manera de pensar més innovadora i emprenedora a les organitzacions artístiques i culturals. L’autora, Lidia Varbanova, professora del Department of Management de la John Molson School of Business de la Concordia University de Canadà, aprofita la seva àmplia experiència com a docent i consultora de projectes internacionals per elaborar aquest manual que convida al gestor a aplicar la visió estratègica en totes les fases de la seva gestió. També insisteix en què cal estar molt atents als canvis i a les dinàmiques externes de cara a preparar a l’organització per actuar de manera adequada i aprofitant totes les seves capacitats i recursos.

Vídeo que enregistra el record mundial de dominó amb llibres en l’impactant edifici de la Biblioteca Pública de Seatle. Després de set hores i cinc intents, una de les voluntàries aconsegueix recollir l’últim dels 2.131 llibres que conformaven aquest dominó literari. Sens dubte, una original manera de presentar el programa de lectura d’aquest estiu de la biblioteca.

(Text que recull la intervenció de Marina Garcés el passat 6 de maig a la  Vª Jornada de Foment de la Lectura a El Prat del Llobregat)

Lectura i desig de comunitat

És interessant veure com en un moment de destrucció de la vida col·lectiva i d’assetjament a les persones com el que estem vivint, la lectura i potser més encara l’escriptura, reapareixen com una pràctica que fa comunitat o, més aviat, que organitza i articula comunitats molt concretes: grups de lectura, biblioteques populars, col·leccions digitals, punts d’intercanvi de llibres, llibreries petites, especialitzades i alternatives, projectes editorials independents vinculats a grups d’aficionats a determinades corrents o pràctiques literàries, blogs, plataformes, etc. A l’hora, a les institucions tradicionals (escoles, universitats, espais familiars) cada cop es llegeix menys, o amb més dificultat.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

Per Enric Vilagrosa, cap de la Unitat de Programació i Innovació
Gerència de Serveis de Biblioteques

Els dies 8, 9 i 10 de maig van tenir lloc les jornades d'Interacció. Aquest any la trobada presentava dues grans novetats: un format més participatiu amb activitats simultànies i una plataforma virtual que des dels mesos previs ja anava fent boca. El tema, aquest any entorn a "El valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la", feia també que prestéssim especial atenció a l'esdeveniment. Responsables i professionals de la cultura així ho van creure també si considerem que en total van ser 600 els inscrits.

El tema de la convocatòria feia de l'ocasió l'escenari ideal per fer la presentació dels resultats de l'estudi "El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona", que hem elaborat amb la Direcció d'Estudis i Prospectiva. Cal remarcar que hi ha pocs referents en estudis com el que hem portat a terme i que estem obrint via en l'àmbit de l'Estat espanyol en aquesta temàtica.

Segons una enquesta realitzada al Regne Unit, una majoria de ciutadans recolza la inversió pública en cultura més pels seus beneficis culturals i artístics que pels seus impactes econòmics, però només una minoria reclama que el sector cultural no pateixi més retallades. La publicació dels resultats d’aquesta enquesta, realitzada per la consultora YouGov, ha coincidit amb el primer discurs de Maria Miller com a Secretària de Cultura, on va aportar arguments economicistes per justificar la despesa pública en cultura.

L’enquesta revela que només un 21% dels enquestats recolza aquesta visió economicista, davant un 31% que justifiquen la despesa pública en cultura pels seus beneficis culturals i civilitzadors. El 37% pensen que la despesa en cultura no està justificada.

Un nou informe d’un grup independent d'economistes, SGS Economics and Planning Pty Ltd,  ha trobat que les biblioteques públiques d'Austràlia ofereixen beneficis que superen gairebé tres vegades el cost del seu funcionament.

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.