Apunts

Rosa Togores | Servei de Planificació i Avaluació; Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

A la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) hi ha una llarga tradició en la recollida i anàlisis estadística que ha permès desenvolupar un important sistema d’informació per portar a terme projectes d’avaluació destacats. No obstant això, fins ara no hi havia cap estudi que indagués en el valor social generat per les biblioteques de la XBM en el seu entorn. D’acord amb aquesta necessitat, la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) conjuntament amb la Direcció d’Estudis i Prospectiva (ara Servei de Planificació i Avaluació) de la Diputació de Barcelona van acordar dur a terme un estudi per analitzar el valor públic de la XBM

Dave O’Brien, Kate Oakley | Arts and Humanities Research Council (AHRC)

 Aquest informe és una revisió crítica de la literatura acadèmica que investiga la relació entre valor cultural i desigualtat. I ho fa des de dos punts de vista: el de la producció i el del consum. Els autors de l’informe argumenten que aquestes dues activitats són essencials per entendre aquesta relació entre cultura i desigualtat social malgrat que tradicionalment s’hagin considerat de manera separada tant en la recerca acadèmica com en la política pública. La revisió es concentra en aspectes relatius a la raça, la classe social o el gènere, que són els enfocament des dels quals s’ha estudiat més la desigualtat, tot i que també contempla qüestions relacionades amb la discapacitat, la sexualitat i la desigualtat geogràfica.

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

La llei francesa de 2003 sobre mecenatge, associacions i fundacions ha permès el desenvolupament del mecenatge tan particular com empresarial a França. Aquest recull bibliogràfic elaborat pel centre de documentació de l’Ocim presenta més d’un centenar de referències sobre el desenvolupament de mecenatges territorials que informen sobre les seves estratègies i metodologies, possibles socis, àmbits i temàtiques d’actuació, beneficis i impactes sobre el territori, garanties de funcionament a llarg termini i d’altres qüestions d’interès. El recull inclou llibres, articles, guies pràctiques, estudis i treballs de recerca, material de jornades i congressos i informació d’organismes nacionals i regionals. El conjunt aporta un ventall ampli de reflexions teòriques i informacions pràctiques i útils sobre el tema.

Oficina del Patrimoni Cultural

L’objectiu d‘aquesta publicació és donar a conèixer els treballs que ha dut a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona en relació als museus de la província.

L’estudi s’ha estructurat en onze capítols, els dos primers ens parlen dels antecedents de la Xarxa de Museus Locals que van des de la gestió de catorze museus provincials fins el compromis amb el territori per aconseguir articular un seguit d’accions de cooperació abocades als suport municipalista. Es descriuen les accions que es van dur a terme, fent especial èmfasi en les Jornades de Museus i Administració Local, que poden ser considerades la guspira que va propiciar la creació de la Comissió de Cooperació de Museus Locals que mes tard esdevingué Xarxa de Museus Locals.

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Umberto Eco, Isabella Pezzini | Casimiro

Llibre que inclou dos assaigs breus que aborden els principals canvis i transformacions que s’han produït en el museu. En el primer, ‘El museu del tercer milenio’, Umberto Eco remet a la relació entre museu i segle XXI i explica que la institució museística, com a expressió institucional de l’Estat modern, és un fenomen bastant recent en la història de la cultura. En el segon, ‘La semiosis del nuevo museo’, Isabella Pezzini, analitza els elements de transformació i innovació que han provocat que avui es pugui parlar dels ‘nous museus’. Malgrat les diferències entre els dos escrits, ambdós comparteixen l’enfocament semiòtic que el mestre Eco i la seva ex alumna, avui catedràtica de Semiòtica, reivindiquen a l’hora d’analitzar en tota la seva complexitat i amplitud el concepte de museu.

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

L’objectiu de l’estudi és oferir enfocaments i mètodes d’èxit en l’àmbit del desenvolupament d’audiències i divulgar-los entre les organitzacions culturals europees. També es faran servir com a base pels criteris de selecció per a les properes de convocatòries del programa Europa Creativa. La data límit per presentar-se en aquesta convocatòria de licitació és el 21 d'agost de 2015.

L’estudi també pretén dotar els líders culturals amb els mitjans necessaris per posar l'audiència al centre de les seves organitzacions culturals  (en l’àmbit dels consells d’administració, de la comunicació i dels departaments artístics, dels consells consultors i d’altres estructures de decisió) o externament (autoritats públiques, patrocinadors, grups d'amics, espònsors, etc). 

La Comissió Europea pretén establir una Xarxa d’Experts de Cultura i Audiovisual (EENCA, en les seves sigles en anglès) per tal d’oferir assessorament i anàlisi d’alta qualitat. La data límit per presentar-se en aquesta convocatòria de licitació és el 14 de juliol de 2015.

L’objectiu és millorar la comprensió de la Comissió als reptes que ha de fer front la cultura i els sectors culturals i creatius; donar suport al desenvolupament de les polítiques culturals i audiovisuals, i promoure la presa de decisions basada en el coneixement i l’anàlisi.  

Bob Harlow | The Wallace Foundation

Millorar la relació amb els públics és una prioritat per a les organitzacions culturals. Algunes institucions reconeixen la importància de desenvolupar tasques d’investigació i recerca en aquesta àrea però encara són poques les que han aconseguit dur-la a terme. La majoria d’institucions al·leguen manca de recursos financers, de temps i de capacitats. L’objectiu d’aquesta guia és ajudar les organitzacions culturals a superar aquests obstacles i proporcionar mètodes simples i pràctics per tal que puguin consolidar la relació amb les seves audiències. L’autor es basa en la literatura recent sobre el tema i presenta un ventall divers d’iniciatives desenvolupades per organitzacions artístiques per atreure i fidelitzar nous públics. Els objectius bàsics del document són: 1) Conscienciar les organitzacions artístiques del seu potencial per a la creació d’audiències; 2) Ajudar a crear materials promocionals més efectius, i 3) Explicar com fer un seguiment i avaluació dels progressos assolits en el foment de les audiències.

Gerald Bast; Elias G. Carayannis  |  ARIS (Arts, Research, Innovation and Society) | Springer

La creativitat, les arts i la cultura són motors d’innovació i desenvolupament cultural, econòmic, polític, social i científic. La recerca artística i la innovació basada en els arts són grans transformadors i disruptors de dinàmiques socials, econòmiques i polítiques. El llibre que aquí us presentem parteix d’aquestes premisses àmpliament acceptades i explora les noves teories, polítiques i pràctiques al voltant dels nous rols i funcions de la recerca i la innovació artística a l’hora de definir i produir noves formes de coneixement i facilitar-ne la seva difusió, absorció i ús. El llibre planteja, entre d’altres, les qüestions següents: els artistes poden i han de ser investigadors?; estan els sistemes artístics i científics connectats i, en cas afirmatiu,  quins són aquests punts de connexió?; quin és l’impacte de les arts en el desenvolupament de la societat?; com s’interrelacionen les arts amb els mecanisme de generació d’innovació social, científica i econòmica?

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

David Ruiz | Economía y Cultura

¿Existen problemas de financiación de proyectos e instituciones culturales? ¿En otro tiempo fue diferente? ¿Qué ha cambiado y hacia dónde nos dirigimos? Ante tales cuestiones, debemos repensar la financiación de la cultura y las implicaciones que pudiera tener el cambio de modelo en el que parece que estamos inmersos.

Ya en entradas anteriores del blog reflexionamos en torno a dos ideas:

1. Cómo el sistema socio económico en el que nos encontramos instrumentaliza, cosifica y mercantiliza la cultura
2. Cómo existe una tendencia hacia la privatización de la cultura que, hasta hace relativamente poco, era gestionada de manera eminentemente pública

Cercle de Cultura 

Amb motiu de les darreres eleccions municipals el Cercle de Cultura ha fet pública la declaració: Als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015.

--------------

Els resultats de les darreres eleccions municipals indiquen clarament una major exigència ciutadana per millorar l'assignació dels recursos públics.

Des del Cercle de Cultura valorem els efectes positius que aquest procés de renovació democràtica pot tenir sobre la governança pública.

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El document presenta 17 propostes que afecten diferents àmbits: Impost sobre Societats, Comptabilitat i comptes anuals, Mecenatge, IVA, IBI, taxes i finançament. Així mateix, l’informe conté un apartat final, “Possibles línies de treball i reflexió”, on s’esbocen algunes línies de discussió a aprofundir en el futur i, entre d’altres, apunta la necessitat de debatre d'elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu distinta de la fiscalitat aplicable al sector comercial.

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha publicat  el 'Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural', que proposa una sèrie d’estratègies de política governamental alhora que informa a agents culturals i entitats donants sobre recursos en aquest àmbit. El document s’ha elaborat amb l’objectiu d’establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents.