Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2015

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.

Els grups escolar i les sortides a museus: Estudi qualitatiu...

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

Balanç de govern. Departament de Cultura 2011/2015

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquests dos volums el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recull els eixos d’actuació del Govern, els programes establerts i el seu desplegament, així com els canvis estructurals articulats durant la legislatura 2011/2015.

Mapa global de les Indústries culturals i creatives

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants:

Cultura i educació: cap a una aproximació integral

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

Exemples de bones pràctiques i línies de treball per...

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Bones festes i bon any nou!

No oblideu fer cagar el Tió, menjar neules, farcir-vos de carn d’olla i turrons o engolir els canalons de Sant Esteve i, sobretot, cantar nadales... o el que més us vingui de gust!
 

See video

Hablar de IVA no es hablar de cultura

Jaron Rowan | Demasiado Superávit

«Hablar de IVA no es hablar de cultura. Hablar de IVA es aceptar que las políticas culturales sólo pueden ser políticas económicas. Hablar de IVA es hablar de regulación económica de la cultura, no hablar de cultura. El IVA no es cultural, es una carga fiscal sobre el consumo. Hablar de cultura es hablar de valores, de pensamiento, de afectos, de estética, de producción, de transformación, de acceso productivo, de crítica, de desigualdades, de incomodidades, de deseos, de posibles y de lo que a veces nos hace más vulnerables pero no por ello más débiles.»

El impacto internacional de la industria cinematográfica y...

Jesús Prieto Sacristán | Boletín Económico de ICE

L’article vol ser una reflexió sobre l’estat del sector cinematogràfic i televisiu espanyol i de com les exportacions de béns i serveis d’obres d’aquest àmbit poden esdevenir quelcom estratègiques per tal de garantir la supervivència del sector l'audiovisual espanyol.

Tot i que la diversitat de fons estadístiques utilitzades a l’article mostra unes dades econòmiques amb les que cal anar amb certa prudència, és fefaent la xifra de negoci que genera la venta internacional de cine i televisió (espanyol). Un bon exemple pot trobar-se en les dades aportades per FAPAE: prenen el període 2003-2012 com a referencia, les exportacions de cinema i televisió han augmentat en prop d’un 15%,

Relat del Blog "Públics culturals"...

Us reproduim l'article publicat al blog «Públics culturals» el 11 de desembre sobre 'Interacció 15 Repensant les polítiques culturals'  i  us recomanem el magnífic relat de la jornada amb el programa i la conferència inaugural de Xavier Antich: Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut?

Agents culturals sotaradar

ITD Projectes Internacionals | CERC

Amb l’objectiu de conèixer amb major profunditat els agents culturals que treballen en el sí dels municipis sense suport ni contacte amb l’Administració (sota radar) i per tal d’establir així possibles vies de millora en la seva relació, aquest informe examina la realitat cultural de cinc municipis ben diferents de la província de Barcelona per tal de no només visibilitzar i analitzar casos concrets d’agents culturals sota radar, sinó també per mostrar actituds i posicionaments generals que tenen els ajuntaments davant d’aquesta realitat cada vegada més habitual.

El Pinterest del Centre d’Informació i Documentació

Des de febrer de 2015 el Centre d’Informació i Documentació del CERC (CIDOC) disposa de compte a Pinterest.

El crowdfunding de recompensa cultural a Espanya

Autor: Eva Sastre Canelas Tutor: Lluís Bonet

El document, dissenyat com a projecte final de Màster en Gestió Cultural, busca aprofundir en les característiques i experiències dels promotors de campanyes culturals de micromecenatge a Espanya.

A partir de l’anàlisi de resultats de l’enquesta proporcionada a 691 autors de projectes culturals de crowdfunding, publicats a la plataforma Verkami (del total de 3052 projectes exitosos) i, juntament amb l’anàlisi de les dades estadístiques proporcionades per la pròpia plataforma, es dibuixa el perfil de projectes i tipus de promotors així com comparatives amb plataformes similars com l’americana Kickstarter.

Polítiques culturals per a un canvi d’època

Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

Raymond Williams on Culture and Society: essential writings

En aquest volum es recullen una vintena de textos clau de Raymond Williams, un dels sociòleg exponents dels Cultural Studies, publicats originalment com capítols de llibres, articles i discursos. Aquesta selecció de textos, datats entre la dècada de 1950 fins a finals de 1980, té com a objectiu reequilibrar la reputació de Williams, posant de manifest el seu llegat en la teoria social i cultural.

Cultura i joves

Antoni Laporte i Joaquina Bobes | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Repte digital. El territori virtual s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

L’article elabora la seva reflexió al voltant de l’impacte i eclosió de noves tecnologies en la societat actual i com els efectes conjunturals de la crisi econòmica dominant, han modificat les pràctiques i els hàbits de consum cultural, sobretot atenent els efectes que ha tingut sobre la població més jove i la incidència del factor migratori en aquest grup d’edat.

La cultura popular envasada al vacío

Iván de la Nuez | El Estado mental

En cuanto un intelectual se lanza a por la cultura popular, saltan las alarmas y conviene ponerse a resguardo. Da igual si lo hace desde la sublimación del mercado (porque está convencido de lo que el pueblo quiere) o desde la crítica a ese statu quo (persuadido en este caso de lo que el pueblo necesita). Por la derecha o por la izquierda, cualquier tentativa de normatividad de la cultura popular quedará siempre bajo sospecha. Aparte de depararle al “normador” el destino patético de quien entra en un campo minado… cargado de minas.

Drets culturals: què són, com s’han desenvolupat a Catalunya...

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Perspectiva històrica de la política cultural a Catalunya

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

El ineludible futuro digital de Europa y las oportunidades...

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

Els efectes indirectes de la inversió pública en cultura i...

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.

Contra la Cooltura. Art i política a Catalunya

Joan M. Minguet i Batllori | Edicions Els Llums

Amb el paper de l’art i la cultura a la Catalunya actual com eix vertebrador, aquest llibre recull tots les textos i articles escrits per l’autor, en diversos mitjans, entre juny de 2013 i gener de 2015 i recollits aquí en dos grans punts: 'la banalització de la cultura' i 'Art i política a Catalunya'.

Tot i que molts dels textos són accessibles a la xarxa, aglutinats tots ells en aquest mateix volum volen convidar a la reflexió, de prestar atenció en els indicadors simptomàtics d’una banalització creixent de la cultura; de pèrdua de protagonisme real de l’art en pro d’uns personatges mediàtics sorgits de la indústria de l’entreteniment i del funcionariat de la política.

L’audiència i el rol de l’Arts Talks en l’era digital

Lynne Conner | Palgrave Macmillan

Lluny d’esdevenir guia de bones pràctiques per la creació d’audiències, amb ‘Audience Engagement and the role of arts talk in the digital era’ es busca aportar eines i idees per la reflexió per a treballadors culturals i de les arts vers el foment de les audiències, emfatitzant en el paper clau que hi juga l"'Arts Talk"; de com el plaer del públic està lligat amb la interpretació del significat i valor de l’obra d’art i que aquest plaer millora de forma significativa quan la interpretació es fa social.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2015

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l''Anuari d'Estadístiques Culturals 2015' que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a 26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

Accés a la Cultura. Informe de la Comissió Europea

EDUCULT | Comissió Europea

Aquest informe és el resultat d’una investigació duta a terme per la Comissió Europea on es recopilen, comparen i avaluen els indicadors i prioritats establertes en les diverses polítiques d’accés a la cultura implementades a nivell nacional i europeu.

Donat que l’accés a la cultura s’ha convertit en una de les màximes prioritats en l’agenda política cultural europea en el seu conjunt, així com el palpable grau d’ambigüitat del seu significat, la investigació parteix de tres preguntes inicials:

Subvencions i inversions nominatives en cultura. Evolució de...

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Un relat d'Edurad Delgado dels primers 20 anys de...

Us recomanem aquest article d’ Eduard Delgado, organitzador de la primera edició d’Interacció 1984 i director fundador del Centre d’Estudis i recursos Culturals (CERC), per seguir juntament amb els articles sobre l’’anàlisi de les polítiques culturals des de 1978 fins a l’actualitat d’Interacció’15. Aquí teniu un extracte:

«La història de les polítiques culturals a Catalunya encara s’ha d’escriure i no és feina fàcil (....) Aquest buit historiogràfic no ens ha d’estranyar, ja que en un país comandat intel·lectualment per literats i historiadors de la política, l’anàlisi cultural no ha estat indispensable, una anàlisi que seria necessàriament crítica i refractària amb els mites més ornats de la nostra cosmogonia nacional.

El tercer sector cultural català: principals...

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.

Informe PROTECTURI. Patrimoni cultural i impacte econòmic a...

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

  • Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

Cultures de Qualsevol: la democratització cultural en la...

Luis Moreno-Caballud | Modern Languages Open, 2015: July 8

En aquest llibre, de recomanable lectura per seguir juntament amb els articles sobre gestió comunitària d’Interacció 15, s’analitza el sorgiment de les cultures col·laboratives i no-jerarquitzades sorgides amb l’esclat de la crisi econòmica de l’estatal espanyol de 2008.

Des de les protestes contra l’anomenada Llei Sinde fins al moviment 15M, aquestes Cultures de Qualsevol, alimentades per moviments socials de base i de les xarxes socials digitals, desafien la cultura tradicional jeràrquica i neoliberal d’unes institucions que veuen els han portat a la precarització.

Mapa d’Equipaments Culturals de Catalunya

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya...

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat els resultats de l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015, per tal de donar a conèixer la situació i evolució dels principals indicadors en els diversos àmbits del sector cultural.

Prenen com a referència els períodes trimestrals en el seu conjunt (de març de 2014 a febrer de 2015) i amb una població mostral de més de 16 mil persones majors de 15 anys, l’enquesta destaca escoltar música, llegir i anar al cinema (amb un 85,5%, el 62,2% i el 54%, respectivament) com les activitats culturals amb un major pes entre la població.

Digui mediació

Aida Sánchez de Serdio | Nativa

La mediadora deixa passar uns minuts abans de començar per veure si arriba algú més. Saben que és una mediadora perquè ho posa a la samarreta blava que porta (juntament amb el nom de l’empresa de serveis per a la que treballa). Si no, haurien pogut pensar que era només una educadora de museus. De fet, ells sempre n’han dit guia.

CulturalBase. Plataforma sobre Patrimoni i identitats...

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Els Elefants Blancs culturals: el cas de les ciutats de...

Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí,  Francisco Torres | European Planning Studies (2015)

Per què, en ple segle XXI, dues grans ciutats com Barcelona i València han acabat generant 'elefants blancs' (culturals) i quina és l’arrel d'aquest fenomen?

Amb aquesta pregunta inicial com a base, l’article analitza les estratègies de ciutat seguides per Barcelona i València on, tot i que la cultura és l’element central de les seves polítiques de desenvolupament local, han acabat generant dues grans infraestructures-esdeveniment com el Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona) i la Ciutat de les Arts i les Ciències (València); dos 'elefants blancs' que requereixen grans inversions o despeses de manteniment i sense cap mena de valor públic.

L’educació als museus nòrdics i bàltics...

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

Gokulashtami : Capgrossos de Mataró a l'Índia

Des del 28 de setembre al 30 d’octubre, podeu visitar l’ exposició “Gokulashtami” Capgrossos de Mataró a la India al Pati Manning del Centre d'Estudis i  Recursos Cultural (CERC) de la Diputació de Barcelona (c/ Montalegre, 7)

150 Capgrossos van participar, el mes d'agost de 2014, al festival Gokulashtami a Thane, a la Índia.

Construint la ciutat comú

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Oportunitats i reptes tecnològics i digitals per al...

Cristina Da Milano, Niels Righolt | European Expert Network on Culture (EENC)

Informe que analitza els reptes i possibilitats futures de les organitzacions culturals dins el context actual de canvi tecnològic, competitivitat global i restriccions pressupostàries. L’estudi realitza un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea i presenta exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors. L’objectiu és proporcionar una base sòlida per al debat. L’informe remarca les repercussions dels processos de digitalització no només des d’un punt de vista tecnològic sinó també cultural i social.

L’informe acaba amb una enumeració de les principals tendències identificades i els desafiaments que se’n deriven,

Pla Nacional de Lectura 2012-2016. Desplegament i reptes

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb el Pla Nacional de Lectura (PNL) 2012-2016 com a teló de fons i amb l’objectiu d’avaluar-ne el seu desplegament, el primer dels documents exposa l’evolució dels principals indicadors on pretén incidir el PNL (consum lector i sector editorial), així com la presentació dels Plans d’Actuació concebuts en el sí del PNL. Al segon, es presenta una anàlisi de les principals dades de lectura de llibres recollides en les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014.

Al document de treball 'Estat d’implementació (2012-2014)' i des del punt de vista d’indicadors de consum lector, les dades obtingudes fins al moment són força optimistes.