Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Han trobat els sectors culturals i creatius la fórmula per...

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

Art i valor : una història de l’excepcionalitat artística...

Dave Beech | Brill

Exhaustiu anàlisi sobre l’excepcionalitat econòmica de l’art al llarg de la història econòmica clàssica, neoclàssica i marxista. Una de les particularitats de l’obra és que l’autor no és economista sinó un artista amb una sòlida trajectòria acadèmica que li permet examinar amb rigor i detall les principals teories i debats al voltant de la mercantilització de l’art, les indústries de la cultura, la subsumpció artística, el preu de les obres d’art a les subhastes, el finançament públic de l’art, la malaltia dels costos de les produccions artístiques o les teories neoliberals i post-marxistes sobre la incorporació de l’art com a mercaderia capitalista.  

Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.

Tuit de la setmana

Hablar en la misma frase de #arqueología #cultura y #turismo me altera un poco. El patrimonio es un recurso sobre todo social @Mariarondillera

Sociologia de l’Art i la Cultura

Laurie Hanquinet, Mike Savage (eds) | Routledge

Aquest manual aporta més d’una trentena de capítols on s’ofereix una visió àmplia i global de la Sociologia de l'Art i la Cultura, posant especial èmfasi en les arts visuals, la literatura, la música i la cultura digital.

Amb contribucions d’autors d’arreu, el volum s’estructura en tres parts: ‘Bourdieu’s Legacy and New Perspectives for the Sociology of Art and Culture, ‘The Fabric of Aesthetics’, i ‘The Complexity of Cultural Classifications’.

Avaluació estratègica. Filmoteca de Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del...

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Tuit de la setmana

"Sin cultura, no hay posibilidad de innovación digital" @pilargonzalo @StellaStellae

Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

La difusión preventiva del patrimonio cultural

Santos M. Mateos Rusillo, Guillem Marca Francés, Oreste Attardi Colina | Trea

Manual que explica com aplicar la difusió preventiva, una estratègia de comunicació que vol establir un diàleg positiu amb els visitants per tal d’aconseguir un impacte i la seva posterior reacció en el moment d’interactuar amb els béns culturals que visiten. L’objectiu és persuadir els visitants perquè coneguin i actuïn d’una manera determinada per tal d’assegurar la pervivència dels recursos patrimonials a la vegada que els permeti gaudir plenament d’aquest béns.

Laboratorios ciudadanos de producción, investigación y...

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

Els Petits Municipis. Debat d'Interacció 2016...

El proper 21 d’octubre de 2016 tindrà lloc una sessió de debat, dins del marc d’Interacció, dedicada als petits municipis. En aquesta trobada volem reflexionar sobre quin és i quin ha de ser el paper de la cultura en els municipis que compten amb menys habitants i que sovint estan allunyats dels grans centres de programació.

Informe diagnòstic de les arts escèniques aplicades a...

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.

El desafío de exponer: procesos y retos museográficos

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

Tuit de la setmana

Els municipis han de construir plans lectors, amb  equipaments educatius, sanitaris, culturals etc. Marta Cano @Simon9barris

Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020...

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

Informe sobre comerç internacional de béns i serveis...

Institut d’Estadística de la Unesco

Informe que analitza el comerç internacional de béns culturals en el període 2004-2013 i avalua l’impacte de la crisi econòmica global en el sector de les indústries culturals. Descriu també metodologies innovadores en l’anàlisi i recollida de dades estadístiques per millorar la fiabilitat de les dades. Segons l’informe, malgrat la davallada econòmica de 2008, les exportacions de béns culturals s’han duplicat l’última dècada i han assolit la xifra de 213 milions $USA el 2013.

Spectateur et Politique...

Christian Ruby

En aquest llibre es qüestiona la figura de l'espectador en l’art i la cultura en diàleg amb el pensament d’altres teòrics, fent palesa l’escletxa entre els defensors d’un tipus d’espectador (què entenen per espectador) i el seu discurs (segons com, on i quan es fabrica l'espectador).

Dividit en tres parts, s’elabora un diàleg a través de les teories de Deleuze, Lyotard i Foucault, d’una banda, i les de Mondzain i Rancière, de l’altra, visibilitzant les lògiques al voltant de la figura de l’espectador

Crowdfunding. Apuntes críticos en torno a la financiación...

David Ruiz | Economía y Cultura

La gestión cultural y las políticas culturales hoy en día no se entienden sin uno de sus capítulos centrales: la financiación de la cultura. Y la financiación torna más sustancial cuanto más difícil sea conseguirla. Los datos y la dificultad que manifiestan los agentes culturales para conseguir acceso a esa financiación nos hacen suponer un cambio de paradigma en el que:

  • O la actividad cultural y creativa ha perdido peso e importancia social por múltiples razones
  • O vivimos un cambio de paradigma económico
  • O ambas son ciertas y se retroalimentan.

Los recursos públicos no llegan o no existen y la financiación privada escasea en ciertos sectores aparentemente menos productivos y/o más pequeños. En este contexto y con más ánimo de supervivencia que de exploración de nuevos canales de financiación, la cultura intenta hacerlo a través del crowdfunding o la micro financiación colectiva.

La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como...

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Dia Mundial del Teatre 2016. Contra la precarietat laboral...

El proper diumenge 27 de març és el Dia Mundial del Teatre i  per segon any consecutiu l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) publica el seu Manifest del Dia Mundial del Teatre en format video per tal de donar visibilitat a la realitat laboral de gran part dels professionals de les arts escèniques del nostre país. Apunten que el 55 % dels actors no arriben al salari mínim interprofessional.  També afirmen que el 73 % dels intèrprets no poden viure només amb els ingressos que perceben de la seva activitat professional, que el 65 % no aconsegueix treballar més de tres mesos l’any, o que només el 27 % de la professió reconeix haver tingut feina suficient durant els darrers 15 anys. 


La gestió de projectes artístics amb impacte social...

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

Conclusions del seminari Fresh Street #1

FiraTàrrega i Circostrada publiquen les conclusions del seminari Fresh Street #1, orientades a determinar quines línies han d'adoptar les polítiques europees relacionades amb el foment de les arts de carrer. El seminari Fresh Street #1 va tenir lloc a Barcelona i a Tàrrega durant la passada edició de la fira, del 9 a l'11 de setembre de 2015.

Aquesta trobada va servir per dibuixar el panorama general del sector a l'Europa d'avui i reflexionar sobre com podem imaginar les arts de carrer del demà. Durant tres dies es va discutir sobre l'estat i el paper de les arts de carrer, l'espai públic, la mobilitat, la formació i l'educació, l'estètica... a través de diversos panells i sessions obertes dirigides per reconeguts professionals europeus.

El valor de la cultura: indicadors culturals i l’impacte en...

Lachlan MacDowall, Marnie Badham, Emma Blomkamp, Kim Dunphy

Quina utilitat tenen les mesures, estadístiques i indicadors culturals? Ajuden a fer un seguiment del que realment és important? Quines oportunitats hi ha per impugnar, refinar o democratitzar aquests sistemes de mesura? En aquest llibre es recullen les aportacions d’acadèmics, responsables polítics i professionals de la cultura que, des de les més diverses perspectives, exploraren el camp dels indicadors culturals i les seves implicacions polítiques.

Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i...

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest últim informe confirma una certa recuperació del sector de les arts escèniques del país. Segons les dades que es publiquen, durant el 2014 s'han programat un total de 16.595 representacions de 3.540 espectacles que han recaptat més de 65 milions d'euros, 10 milions d'euros més que en l'any anterior. Pel que fa al nombre d'espectadors, més de 3 milions de persones han assistit a alguna representació d'arts escèniques en els 165 teatres repartits arreu de Catalunya el 2014, una xifra superior a la del 2013 però que encara no se situa en els nivells d'abans de la crisi.

El mercado del videojuego 2015

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

Els Museus i la seva capacitat d’impacte a les ciutats i les...

Gail Dexter Lord, Ngaire Blankenberg |The AAM Press

A partir del concepte soft power aplicat a les ciutats i als museus, aquest llibre busca esdevenir eina de reflexió per a professionals del món dels museus i administradors que vulguin fer dels museus institucions pròsperes i sostenibles en el futur, així com obrir els ulls als governs de les ciutats i urbanistes davant les possibilitats que pot aportar la seva aliança amb els museus.

Bibliografia sobre els serveis de mediació als museus i...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

El Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta una nova bibliografia comentada sobre la mediació, una de les missions fonamentals de les institucions culturals i museístiques, encarregada de construir les relacions entre la institució i els visitants, ja siguin reals o virtuals, a dins i fora de les parets de les institucions.  La bibliografia inclou llibres, articles i recursos en línia que expliquen com s’estructura un servei de mediació, com definir les competències dels mediadors, com articular l’oferta de mediació o com precisar els objectius i traduir-los en accions.

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses...

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Col·lecionisme i mecenatge artístic

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

Tuit de la setmana

¡Dice cultura donde quería decir industria cultural! @hijotonto

Els mapes culturals com a eina de planificació i...

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

El factor proximidad en las políticas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

Anàlisi de dades de públics i màrqueting digital en teatres...

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de...

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

Tuit de la setmana

els que ens dediquem a la cultura tenim la responsabilitat de fer ciutadans crítics @vpartal

Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2014 Teatre, dansa...

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2010-2014 amb un annex detallat per a cada àmbit.

L'Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ permet descriure, analitzar i dimensionar l'evolució del sector respecte el nombre de companyies, els espectacles produïts i presentats, l'activitat internacional, així com els recursos disponibles i el personal

Comunicació i cultura en l’era digital

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

Recursos teòrics i pràctics per al disseny i concepció...

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Concebre i dissenyar una exposició implica redactar tota una sèrie de processos i materials: des de la tria del tema o concepte a exposar fins a l’elaboració de la trama narrativa, passant per la selecció i descripció dels aspectes tècnics, comunicacions amb els agents que intervindran o fixació d’objectius amb els públics als quals es vol arribar. Per orientar en aquesta tasca, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia amb aspectes teòrics però sobretot pràctic per a la redacció de tots aquests processos.

Estudi de viabilitat per millorar la recopilació i anàlisi...

KEA European Affairs | European Commission

Amb aquest estudi es busca ajudar a les institucions europees a treballar conjuntament amb altres organismes i institucions professionals vinculats al sector de les industries culturals i creatives (ICC) per tal de constituir unes dades estadístiques de qualitat, d’una forma més eficient que facilitin informació sobre les ICC i l’economia creativa.

Tuit de la setmana

La cultura mateixa és crisi, és la possibilitat de poder posar en crisi les formes de vida establertes @cccbdebats

Més enllà de la gentrificació: Narratives sobre la relació...

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales y Creativas...

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

Los objetivos específicos del Plan de Fomento de las ICC para 2016 se inspiran en las estrategias que a nivel global se están planteando para ayudar al progreso de las ICC. Estas están basadas en el fomento de la innovación y el emprendimiento, el desarrollo tecnológico y digital, el desarrollo del mercado y la internacionalización, la necesidad de una formación multidisciplinar y empresarial de los profesionales de las ICC, la provisión de fondos y la ayuda a la captación de inversión y la creación de un marco de que favorezca la apreciación de la propiedad intelectual. Son los siguientes:

Eixos del Departament de Cultura (XI Legislatura)

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

La indústria audiovisual de Catalunya. Radiografia econòmica...

Associació Clúster Audiovisual Catalunya | Departament de Cultura

Informe acurat i detallat on es presenten les dades del sector audiovisual a Catalunya i el seu valor en xifres durant el període 2008-2013, tot fent una actualització de les dades econòmiques presentades anteriorment. Per tal de corregir la dispersió d’estadístiques sobre el sector, s’agrupen també algunes de les més rellevants presentades en publicacions com l’Estadística de l’audiovisual de Catalunya i Estadístiques culturals de Catalunya.

Tot prenent com a referència els indicadors de valor afegit brut (VAB) del sector, ocupació i el total d’empreses, a continuació es presenten les dades més rellevants atenen al seu valor comparativament en el còmput general de Catalunya, respecte el global estatal espanyol, així com el pes que representa el sector audiovisual català en el sí europeu.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Tuit de la setmana

Nuestro tributo a #UmbertoEco, un gran humanista de nuestro tiempo. Addio, Professore  @unesco_es