Destacats

Per a què serveix la cultura?

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

See video

La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural

Robert Palmer | Agenda 21 de la cultura 

El artículo "La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural" fue escrito por Robert Palmer en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Mister Bean a la Biblioteca

See video

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2012/2013

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2012/2013 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Patrimonios migrantes

Ricard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de ValènciaRicard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de València

Llibre on es revisa el concepte de ‘patrimonis migrants’ al voltant d’una realitat canviant amb transformacions constants d’ordre cultural, econòmic, polític i tecnològic i que conviden a replantejar les possibilitats del fet patrimonial i abordar les seves repercussions educatives. L’obra replanteja els significats de patrimoni i educació patrimonial, proposa la negociació de noves estratègies sobre la idea de patrimonis migrants i espera que des de diverses disciplines s’aprofundeixi en la investigació d’aquest concepte.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya homenatja el seu públic

Amb motiu dels 70 anys de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) més de 200 amics i abonats han escrit relats de la seva experiència com a públic de l'Orquestra. Quatre dels seus autors són els protagonistes d'aquest vídeo.

See video

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Llibres. Més lectors, menys vendes

Gremi d'Editors de CatalunyaAssociació d'Editors en Llengua Catalana

Els catalans segueixen valorant la capacitat de prescripció de les llibreries i de recomanar els millors llibres. Així es desprèn de l'últim estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres del Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana corresponent al 2012 que determina que les llibreries concentren fins al 73% de les vendes de llibres a Catalunya i on també es posa de manifest que un 54,8% dels enquestats diu haver-hi comprat els seu últim llibre, un percentatge que a la resta de l'Estat baixa fins al 46,8%. La resta de canals de compra, amb xifres relatives més baixes, són: les cadenes de llibreries (21,2%), les grans superfícies (19,2%) i els hipermercats (10,3%); o la venda per internet, encara poc significativa (2,1%). L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de 1.600 entrevistes, majoritàriament a persones de més de 14 anys però també a joves de 10 a 13 anys, amb el mateix nombre d'enquestats a les quatre demarcacions catalanes.

Políticas culturales y de comunicación. La intervención pública en cine, televisión y prensa

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.