Destacats

36 propostes per a la millora de la condició professional del món de la cultura

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona aquest document amb 36 propostes de tipus tributari, laboral, contractual i formatiu per millorar la condició professional dels treballadors del món cultural, els quals sovint es troben en una situació de precarietat tal com revelen les dades recollides en una enquesta realitzada pel CoNCA en la que s’evidencia que el 43% dels treballadors del sector perceben menys de 12.000 euros d’ingressos bruts anuals per la seva activitat artística.

Us presentem la nova revista «Thema» sobre museus societats i cultures

Thema ׀ Les Musées de la civilisation del Québec

Ja podeu consultar el primer número d’aquesta revista d’anàlisi i pensament contemporani que vol reflectir la complexitat de les societats actuals des d’un punt de vista interdisciplinari i analitzar la relació entre museus, societats i cultures. Es tracta d’una revista internacional, multilingüe, en format digital i gratuïta per a la difusió de recerques inèdites, assaigs, crítiques d’exposicions, comentaris, entrevistes i reportatges que volen aportar una mirada crítica i innovadora sobre aquestes qüestions.  

¿Es España un estado casi-federal en política cultural?

Joaquín Rius, Mariano Martín ZamoranoRevista d'estudis autonòmics i federals Núm. 19 (2014)

Resum  En les anàlisis de política cultural comparada, des dels anys setanta s’ha destacat l’evolució cap a models descentralitzats administrativament i respectuosos o bé promotors de la pluralitat cultural i identitària. Espanya sovint s’ha caracteritzat com un país profundament descentralitzat, i se n’ha destacat la rica diversitat cultural i lingüística. També s’ha assenyalat el seu caràcter d’Estat singular, a mig camí entre l’Estat centralitzat i el federal, i de vegades se l’ha qualificat de sistema quasifederal. No obstant això, en l’àmbit de les polítiques culturals, és l’Estat espanyol quasifederal? L’article analitzarà com, a pesar del desenvolupament amplament descentralitzat de la gestió de les polítiques culturals, els recents processos jurídics i organitzatius de l’Administració general de l’Estat s’allunyen molt de promoure un Estat federal plurinacional i s’orienten de manera creixent cap a la recentralització i la simetrització.

L’art en la societat actual

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

Manual de tiendas de museos

Antoni Laporte RosellóJoaquina Bobes González | Trea

Manual que explica els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de posar en marxa i gestionar la botiga d’un museu. L’objectiu és que aquesta gestió es realitzi amb els mateixos paràmetres d’excel·lència que la resta de serveis que ofereix el museu.

Segons els autors, tradicionalment, la majoria de museus han estat de titularitat pública i això els ha garantit un finançament per desenvolupar els seus programes i complir els seus objectius. Així, en termes de màrqueting, des de els seus orígens, els museus han estat orientats al producte i el seu caràcter comercial, quan ha existit, ha estat anecdòtic i sovint objecte de polèmica i refús. En els últims anys, però, el panorama ha canviat. Han proliferat museus nous – fet que ha incrementat la competència dins el sector – i s’ha produït una disminució progressiva dels recursos públics – la qual cosa ha tret a la llum les debilitats dels museus respecte a la seva sostenibilitat econòmica.

Angel Mestres: ¿Cómo nos imaginamos la cultura en el futuro?

Angel Mestres | Emprende cultura #3

Los debates contemporáneos están repletos de pronósticos incumplidos y de nuevas aplicaciones y herramientas imposibles de aprehender. Querer predecir el impacto de la tecnología en el desarrollo futuro de la cultura está, así,  prácticamente condenado al fracaso, pero no por ello deja de ser un ejercicio interesante. Al fin y al cabo, lo único cierto es que el auge de la tecnología conlleva profundos cambios en la configuración de la sociedad y en sus pautas culturales: se transforman nuestros conocimientos y los modos de acceder a ellos y combinarlos, nuestras formas de expresión e identificación, y los modelos de organización cultural. Ante ello, se hace imprescindible experimentar, arriesgar, ensayar, innovar: el ensayo-error como metodología infalible.

Pour un renouveau des politiques publiques de la culture

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

The Entertainment Industries, Government Policies, and Canada's National Identity

Steven Globerman |  Fraser Institute

One of the longest standing shibboleths of Canadian public policy is that popular culture industries in Canada must be financially supported and protected by government if those industries are to survive. Moreover, the survival, if not the growth, of those industries—the “entertainment” industries—is essential to maintaining what supporters identify as Canada’s “national identity”. From this point of view, government support and protection of Canada’s entertainment industries can be seen as contributing to the survival of Canada as a sovereign nation or, at least, to the promotion of a more civil and cohesive Canadian society. A related argument for government intervention is that it is “justified” by the economic contributions that the entertainment industries make to Canada.