Destacats

Neix la Plataforma Arts de Carrer

El passat divendres 4 de juliol es va presentar la plataforma Arts de Carrer, una proposta que reuneix sota un mateix sostre festivals, fires i mostres de Catalunya que tenen aquesta les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació. La proposta es va fer pública a Viladecans, dins el marc de les jornades professionals del festival Al Carrer.

Gratuité dans les musées le premier dimanche du mois: résultats d'enquête sur la fréquentation et la composition du public

Isabelle Paindavoine | Fédération Wallonie-Bruxelles. Observatoire des politiques culturelles

Cette étude a été confiée à SONECOM et a permis d’interroger 1.446 visiteurs. Elle n’aurait pas pu être menée sans la collaboration des 36 musées participants.

La première partie de cette publication est consacrée au dispositif méthodologique qui a été mis en place. La prise en compte de la fréquentation et de la composition du public dominical implique deux types de questionnements ; l’un pour les musées (gratuits ou payants le premier dimanche du mois), à travers un questionnaire en ligne, et l’autre auprès des visiteurs, via des entretiens in situ en face à face.

El barómetro cultural local (báculo): una herramienta para el seguimiento y la evaluación de las políticas culturales locales

Vicente Coll-Serrano, Luis Vila-Lladosa, Olga Blasco-Blasco, Salvador Carrasco-Arroyo |Sociedade e Cultura v. 16, no. 1 (2013) 

Resumen: El Barómetro Cultural Local (Báculo) es una herramienta que proporciona información a los gobiernos locales para apoyar tanto los procesos de planificación y toma de decisiones como el seguimiento y evaluación de las políticas culturales. A partir de los datos contenidos en el Sistema de Indicadores Culturales Local (SICLO), la información que ofrece Báculo a los usuarios se sintetiza en tres indicadores multidimensionales:Sintonía, Acción e Impulso-Respuesta. En este trabajo se describen las principales características de Báculo, es decir, cómo se obtienen los indicadores que lo integran y cómo se muestra la información a los gobiernos locales.

Les Services publics culturels

Jacques Léger (dir.), Jean-Marie Pontier (dir.) | Presses Universitaires d’Aix-Marseille

Obra que analitza, des d’un punt de vista jurídic, la situació dels serveis públics culturals i proposa elements per el debat i la reflexió sobre la seva essència, la seva legitimació davant la societat, els seus objectius i sobre las semblances i diferències entre equipaments de diferents sectors culturals i amb la resta de serveis públics. L’anàlisi fa referència a la realitat francesa i s’hi estudia també  l’evolució de la nocions de dret a la cultura, drets culturals i polítiques culturals i la cooperació entre l’Estat i les col·lectivitats territorials.

El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis de la estratificación social de los consumos culturales

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea. 

Nous números de revistes de patrimoni i museus

International journal of heritage studies ׀ Museum management and curatorship

Ja podeu consultar aquestes dues revistes que, entre d’altres temes, analitzen els significats i valors canviants de la música popular com a pràctica cultural i patrimonial; la tasca de sensibilització cap a la natura i el medi ambient que es pot fer des dels museus d’història natural i des dels parcs naturals; els efectes de les tècniques curatorials en els visitants de museus; l’aparició de nous models per a l’activació d’interaccions socioculturals sòlides entre la ciutadania i el museu o com fer un millor ús de les xarxes socials en les tasques de màrqueting i comunicació dels museus.

Online Marketing Communications and the Postmodern Consumer in the Museum context

Susan Scoffield, Jie Liu |2014 Cambridge Business & Economics Conference (CBEC)

This paper focuses on the use of online communications and user-generated content in the discussion and sharing of information in the museums and heritage sector. The paper takes a marketing communications perspective and examines the role of the postmodern consumer in sharing, creating and contributing to stories and conversations which can form part of an online archive as part of a museum collection. The paper reviews the literature on marketing communications strategy and the postmodern consumer in the museum context. A series of case study examples are used to illustrate the role of online communications and the types of online communication used. The paper presents suggestions for marketing communications practice in the museum context.

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els analògics, els quotidians, els clàssics, els digitals, els moderns, els inquiets i els apassionats són les set grans categories de catalans que presenta l’informe 'Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 'elaborat pel Departament de Cultura.

Els perfils s’han establert en funció de les preferències dels enquestats a l’hora de decantar-se pels diferents productes i serveis culturals, i mitjançant l’ús de tècniques estadístiques inductives. L’anàlisi, feta a partir de les dades de 'l'Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013', examina, a més, les actituds, les motivacions i les barreres d’accés a la cultura dels catalans.

Nous models per a mesurar la participació artística i cultural als municipis

Katya Johanson, Hilary Glow, Anne Kershaw | Poetics, volume 43, April 2014

Article on s’hi examina com es mesura la participació artística i cultural a escala local. Segons l’estudi, que es planteja a partir de l’anàlisi de les polítiques culturals en quatre municipis concrets, existeix la percepció generalitzada que la participació és un bé públic i un fet positiu per a les comunitats però que no hi ha un acord consensuat sobre el que vol dir exactament el fet participatiu. Per a les autores, aquesta manca de definició no és negativa perquè consideren que tant la participació com el sistema d’indicadors emprats per avaluar-la s’han d’adaptar a la realitat de cada context concret. En aquest sentit, afirmen que  sistema estàndard de mesura i avaluació no pot respondre de manera adequada a les necessitats concretes de cada lloc.