Destacats

El paper de les institucions culturals en la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural

Open Method of Coordination (OMC) ׀ European Agenda for Culture

Informe que analitza exemples de polítiques i pràctiques d’institucions culturals que tracten d’arribar a una audiència més plural i diversa a través de les seves accions i programes. Els autors, un grup d’experts representants dels Estats membres de la UE, assenyalen els reptes i desafiaments als quals han de fer front, analitzen alguns factors per a l’èxit i proporcionen també recomanacions concretes. Així mateix, adverteixen que la crisi econòmica i les circumstàncies canviants actuals poden afavorir un increment de l’extremisme i la xenofòbia i en aquest sentit, assenyalen que les institucions públiques culturals i artístiques tenen una responsabilitat fonamental de cara a contribuir a la cohesió social.

Creative Europe Spain #1 i #2

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace pocos días la Agencia ejecutiva para la Educación, el Audiovisual y la Cultura de la Comisión Europea (EACEA) hacía públicos los resultados y los importes de las ayudas concedidas en la última convocatoria de algunos de los programas contenidos en el programa Creative Europe. Este programa de la Comisión Europea, desde el 2014 agrupa bajo un programa todos los anteriores programas de apoyo a la creación y a la cultura, englobando esencialmente los programas de Cultura y el Media. Con un presupuesto global para el periodo 2014 – 2020 de 1.460 M€, el 56% de los fondos (815 M€) pertenecen a los programas Media (audiovisuales), un 31% (452,6 M€) a los programas Cultura y el 13% (189,8 M€) a los programas intersectoriales.

Aunque relativo respecto a las necesidades y a los fines, como ven, se trata de un programa con algo de dinero. Algo más de 240 M€ anuales para poder ir articulando proyectos culturales y audiovisuales con sentido europeo. Mucho dinero, pero a repartir en un territorio muy vasto y culturalmente muy denso y prolífico.

Ecosistema o industria cultural

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

De las industrias culturales a la economía social de la cultura

La cultura y el arte se sustentaron durante siglos merced a los donativos de los reyes, nobles y autoridades eclesiásticas; gracias a la burguesía en los Estados modernos; y a los impuestos de tod+s en el estado del bienestar. Se considera que la educación y la cultura, en su sentido más amplio, favorecen la formación e ilustración de los ciudadan*s, contribuyendo a la cohesión social y a la calidad de la democracia. Así pues, los recursos destinados a su desarrollo son, previa decisión política, una manera de redistribución de las rentas, con arreglo a un sentido compartido de la justicia social. Hasta ahora, estas ideas han formado parte del ideario social del estado del bienestar.

La cultura como problema: Ni Arnold ni Florida. Reflexiones acerca del devenir de las políticas culturales tras la crisis

Jaron Rowan | Revista OC (Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile). Núm 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Modelos de política cultural y modelos de equipamientos culturales. Análisis del caso de Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

Martha Rosler. Culture Class

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades.  L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.

Provant les Google Glass

Fa anys que sentim a parlar de les Google Glass. I fa anys que penso que és un projecte que no acaba d'arrancar.
Ara que he tingut l'oportunitat de provar-les, reconfirmo la meva hipòtesi: no els hi veig massa utilitat real ni potencial, sobretot pensant en Patrimoni Cultural.

Dinàmiques digitals a Catalunya

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

Un repàs a la literatura sobre el valor i els impactes de les experiències artístiques i culturals

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.

Estratègies de reactivació transitòria d’actius urbans en desús

Manu Fernández González, Ciudades a escala humana ׀ Diputació de Barcelona

Aquest document intenta sistematitzar possibilitats d’usos i funcions de reactivació temporal de determinats espais i equipaments públics. L’objectiu és servir als governs locals com a una primera aproximació ordenada a una tipologia de projectes d’activació urbana amb les seves pròpies peculiaritats. Segons l’autor, durant els darrers anys, gairebé a contracorrent davant d’una manera de pensar el territori i la ciutat excessivament centrada en l’expansió, la creació de nous equipaments i l’edificació, s’ha conformat una base important d’experiències i tipologies de projectes amb una visió alternativa sobre el paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat des dels seus espais més propers. En aquest document es presenten algunes d’aquestes propostes que van des d’estratègies d’apropiació col·lectiva per a la revitalització de solars abandonats o l’activació d’espais públics fins a la reutilització d’edificis industrials i altres equipaments per dotar-los d’usos alternatius.