Destacats

Estudi de la Societat Cultural la Munienca


  
L’anàlisi de la sala cultural La Munienca situa una qüestió sovint desplaçada del debat cultural: sense condicions materials adequades, la cultura no només es debilita, sinó que esdevé inviable.  

 

Reflexió Estratègica del Sector de l'Arquitectura a Catalunya

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

1

La cultura entre el comerç, el desenvolupament i la revolució digital


  
  
Gouvernance mondiale de la culture. Où en est-on? reuneix nou contribucions elaborades al llarg de 2013 per especialistes en regulació internacional de les indústries culturals. El seu interès rau en una constatació que travessa tot el volum: la governança mundial de la cultura ja no es pot pensar des d'un únic espai institucional, perquè es decideix simultàniament en els acords comercials, les polítiques de desenvolupament i els entorns digitals. 

Crear sense por: drets d’autor, pràctiques reals i malentesos al món de les arts visuals


  
Un estudi internacional analitza com artistes i professionals gestionen el copyright i per què la incertesa legal condiciona la creació contemporània.
  

L’informe elaborat per Peter Jaszi i Patricia Aufderheide, en el marc del Program on Information Justice and Intellectual Property i la College Art Association, examina com artistes, investigadors, museòlegs i altres professionals de les arts visuals entenen i apliquen la normativa de drets d’autor.

Quan la música obre vies neuronals: arts, demència i finançament en joc


  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.

  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

Cultura com a motor discret del desenvolupament


  
Històricament, les polítiques de cooperació internacional han tractat la cultura com un element complementari. Un recurs útil per donar visibilitat a projectes, reforçar identitats o acompanyar processos socials. Aquest informe impulsat per la Comissió Europea proposa una lectura diferent: la cultura no apareix només com un ornament del desenvolupament, sinó com una infraestructura capaç de generar ocupació, cohesió social, participació democràtica i transformació econòmica.
  

Els drets culturals com a gramàtica del desenvolupament


  
Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat  a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.
  

Repensar la cultura com a sistema en transformació


  
Llegit avui, el text no només descriu transformacions. Interpel·la directament la pràctica de les polítiques culturals locals. Si la cultura és un sistema en relació constant amb altres sistemes, la pregunta ja no és com gestionar-la millor, sinó des d’on i amb quins marcs es prenen les decisions que la configuren.(n. de l'e., 2026)
  
  
El text de Robert Palmer sobre l’Agenda 21 de la cultura no és tant una revisió del document com una advertència: el marc amb què s’ha pensat la política cultural local ha quedat desbordat pels canvis culturals dels darrers anys. El que està en joc no és només una actualització tècnica, sinó un desplaçament en la manera d’entendre la cultura i el seu lloc dins les polítiques públiques.