Destacats

Les retransmissions d’òpera al cinema no atreuen a nous públics

Karen Wise ׀ English Touring Opera ׀ Guildhall School of Music & Drama ׀ Barbican Cinema

Informe sobre les retransmissions d’òpera en viu als cinemes de Londres i la seva efectivitat a l’hora d’atreure nous públics cap a les representacions d’òpera en directe. L’estudi demostra que no hi ha un traspàs clar del públic assistent a les sessions d’òpera al cinema cap als teatres d’òpera. També es detecta que aquestes retransmissions atreuen a un públic de més edat i ja conscienciat que valora l’assequibilitat i l’accessibilitat d’aquestes sessions. L’informe analitza el tipus d’audiència que assisteix a les retransmissions d’òpera al cinema, les seves motivacions, els factors que més valoren i les similituds i diferències amb els espectadors de l’òpera en viu.

Educación, cultura y ciutadania

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Plans de Cultura al Brasil: desafiaments institucionals, polítics i metodològics

Políticas Culturais em Revista

Número monogràfic dedicat als Plans de Cultura, un nou model de desenvolupament de polítiques públiques de cultura dins el Sistema Nacional de Cultura del Brasil. Es tracta d’un model que intenta crear les condicions perquè les polítiques públiques de cultura es transformin en polítiques d’Estat. Els principals reptes d’aquest model són respectar els principis constitucionals del federalisme brasiler i garantir la participació social.  Els plans de Cultura representa un procés polític i tècnic de racionalització de l’administració pública en estret diàleg amb les demandes i directrius realitzades per les diverses conferències de cultura celebrades a Brasil a partir de 2003.

9 pràctiques efectives per a millorar les nostres audiències

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

  1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
  2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
  3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
  4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Estadística d’arxius 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’informe ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l’informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d’aleshores fins avui se n’ha quadruplicat el nombre, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local, fins a arribar a un total de 323 arxius, fet que situa la ràtio en un arxiu per poc més de 23.000 habitants. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d’1,6 milions de documents.

Una mirada a les estadístiques culturals de Catalunya 2014

La darrera setmana de setembre, el departament de Cultura de la Generalitat va publicar el recull anual Estadístiques culturals de Catalunya 2014, amb una selecció de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació: finançament, indústries culturals i creatives, arxius, biblioteques, museus, patrimoni, arts visuals, cinema, llibre, arts escèniques, i consum i pràctiques culturals.

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials


 Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst
 

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen

Ciutadania apoderada: cultura i participació per al desenvolupament local

Universitat de València. Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial (GRIDET)

Publicació que inclou una mostra d’experiències i iniciatives que mostren una tercera via alternativa als models tradicionals de desenvolupament econòmic local. En la majoria de casos es planteja la necessitat d’observar el desenvolupament local com un espai cultural i experimental de noves formules de participació ciutadana més democràtica. S’hi incideix en valors, significats i processos participatius que ajudin a crear, potenciar i activar xarxes. El conjunt demostra que existeixen moltes persones que observen la realitat econòmica des de plantejaments diferents als vigents fins ara i que han demostrat el seu fracàs en la conjuntura actual. El document recull experiències presentades a les IV Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana celebrades a València el desembre de 2013.

Estadístiques culturals de Catalunya 2014: La magnitud de la tragèdia

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades dels anys 2011, 2012 o 2013, unes dades que confirmen  la gran ensulsiada patida pel món de la cultura a Catalunya en aquest període, sense parangó des de la transició democràtica. Les dades dibuixen un panorama demolidor: retallada intensa dels pressupostos de les administracions publiques –prop del 30% entre 2009 i 2012; baixada del VAB -10% entre 2008 i 2011-; caiguda de l’ocupació –prop del 10% en termes intersectorials-; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals –prop del 35% entre 2007 i 2011-.

La Cultura Localizada como respuesta social a la Red: El caso de la Fábrica de la Tabacalera en Madrid

Margarita Rodríguez Ibáñez | e-rph. Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 14, junio 2014

Resumen: En las últimas décadas la Red ha provocado profundos cambios en la manera en que se entiende la información, la comunicación y, por extensión, la política, la economía, la sociedad y el concepto amplio de cultura. Estos cambios vienen claramente definidos porque se ha modificado la forma de actuar a través de las TIC, la cual es interactiva, colaborativa, participativa y sin jerarquía. Hasta no hace mucho, estos comportamientos estaban asociados únicamente al mundo virtual, pero actualmente existen colectivos que se agrupan en localizaciones determinadas para gestionarlas de una manera similiar a la que hemos aprehendido de la Red. Estas experiencias ejemplifican el concepto de cultura localizada, analizada en este artículo a través del ejemplo del Centro Social Autogestionado LTBC (La Fábrica de Tabacalera) en Madrid.