Destacats

El museo como servicio de interés general no económico

Ramón Macía Bobes | Diario La Ley, Nº 8060, Sección Doctrina, 11 Abr. 2013

Resumen: En este artículo, tras examinar la jurisprudencia del TJUE, se llega a la conclusión que el Museo desempeña una actividad prestacional que puede conceptuarse como de servicio de interés general no económico. Esta última categoría se encontraría englobada dentro del concepto servicio de interés general que resulta ser más amplio que el tradicional de servicio público.

Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

L’UIS té previst presentar aquest 2015 una nova enquesta d’ocupació cultural global que permeti a governs i analistes comparar les dades a escala internacional i avaluar millor el paper de l’ocupació cultural a les economies nacionals. Com a tasca prèvia, ha elaborat aquest informe on recull informació sobre les fonts d’informació estadístiques sobre ocupació cultural disponibles a 197 països. Es tracta d’una enquesta de metadades que descriu les característiques generals d’aquestes fonts i explica com les farà servir de cara al disseny i elaboració de la futura enquesta d’ocupació cultural global.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2013

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit l’any 2013 s’han adreçat a més de 2,5 milions de persones de la província de Barcelona (el 66% del total), tot i que s’han reduït un 28% la participació dels ens locals (61 en total).

Arts escèniques i comunitat

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Les retransmissions d’òpera al cinema no atreuen a nous públics

Karen Wise ׀ English Touring Opera ׀ Guildhall School of Music & Drama ׀ Barbican Cinema

Informe sobre les retransmissions d’òpera en viu als cinemes de Londres i la seva efectivitat a l’hora d’atreure nous públics cap a les representacions d’òpera en directe. L’estudi demostra que no hi ha un traspàs clar del públic assistent a les sessions d’òpera al cinema cap als teatres d’òpera. També es detecta que aquestes retransmissions atreuen a un públic de més edat i ja conscienciat que valora l’assequibilitat i l’accessibilitat d’aquestes sessions. L’informe analitza el tipus d’audiència que assisteix a les retransmissions d’òpera al cinema, les seves motivacions, els factors que més valoren i les similituds i diferències amb els espectadors de l’òpera en viu.

Educación, cultura y ciutadania

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Plans de Cultura al Brasil: desafiaments institucionals, polítics i metodològics

Políticas Culturais em Revista

Número monogràfic dedicat als Plans de Cultura, un nou model de desenvolupament de polítiques públiques de cultura dins el Sistema Nacional de Cultura del Brasil. Es tracta d’un model que intenta crear les condicions perquè les polítiques públiques de cultura es transformin en polítiques d’Estat. Els principals reptes d’aquest model són respectar els principis constitucionals del federalisme brasiler i garantir la participació social.  Els plans de Cultura representa un procés polític i tècnic de racionalització de l’administració pública en estret diàleg amb les demandes i directrius realitzades per les diverses conferències de cultura celebrades a Brasil a partir de 2003.

9 pràctiques efectives per a millorar les nostres audiències

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

  1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
  2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
  3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
  4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Estadística d’arxius 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’informe ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l’informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d’aleshores fins avui se n’ha quadruplicat el nombre, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local, fins a arribar a un total de 323 arxius, fet que situa la ràtio en un arxiu per poc més de 23.000 habitants. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d’1,6 milions de documents.

Una mirada a les estadístiques culturals de Catalunya 2014

La darrera setmana de setembre, el departament de Cultura de la Generalitat va publicar el recull anual Estadístiques culturals de Catalunya 2014, amb una selecció de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació: finançament, indústries culturals i creatives, arxius, biblioteques, museus, patrimoni, arts visuals, cinema, llibre, arts escèniques, i consum i pràctiques culturals.