Destacats

Una presència escassa de la dona en les programacions de la música clàssica a Catalunya


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Els meus millors consells, de Teresa Reyes


 
Arriba el desembre i, amb ell, els darrers consells del 2023. En aquesta ocasió ens acompanya la Teresa Reyes, Cap de la Secció Tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Teresa Reyes i Bellmunt és llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Màster en Pirineu, museologia i gestió del patrimoni i en Gestió de Patrimoni Historicoarqueològic. També té un Postgrau en Competències Directives.

Des de 2008 és la cap de Secció de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des d’on es gestiona la Xarxa de Museus Locals, integrada por 64 museus de gestió municipal, i la Xarxa d’Arxius Municipals, integrada per 250 arxius, així com suport a accions de patrimoni cultural dels ajuntaments de la província.

Estadística i comptes de les empreses culturals. 2021


L'Idescat ofereix una estadística de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses de l'àmbit cultural, que permet conèixer de manera precisa i fiable la dimensió econòmica i l'evolució anual d'aquest sector.
 

El volum de negoci del sector cultural de Catalunya va ser d'11.460 milions d'euros l'any 2021. El sector va generar un valor afegit brut de 4.418 milions d'euros i va donar ocupació a 109.911 persones.

La biennal nòmada europea se celebrarà en onze municipis metropolitans entre el 8 de setembre i el 24 de novembre


Manifesta aborda certs temes crítics globals des del punt de vista d’una ciutat o regió europea amfitriona que, en el cas d’aquesta edició, és Barcelona i les onze ciutats metropolitanes. Els temes principals de la biennal seran ‘Imaginant futurs’, ‘Cuidar i ser cuidats’ i ‘Equilibrant conflictes’
 

230801_biennal_dart_manifesta_web.jpgLes Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat seran algunes de les seus principals de la biennal Manifesta 15, que tindrà com a nucli l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona. La biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024,

Augmentar un 10% la participació de la població en la vida cultural de l’RMB el 2030


 
La regió metropolitana de Barcelona es dota d'un nou full de ruta que preveu incrementar un 10% la participació cultural. Tot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se.
 

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per l’èxit


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Marc Casanovas: ‘Crec fermament en la intervenció pública en l’alimentació’


Marc Casanovas ens va oferir el passat 7 de novembre l’Espai Claustre titulat ‘Gastronomia i cultura: un tàndem a explorar’, amb l’objectiu d’analitzar-ne els vincles i aprofundir en la vinculació entre la cuina i el territori. Per això, aquest cop el format va sortir de les arcades barroques del Pati Manning per anar al Cèntric d’El Prat de Llobregat i a la masia Cal Jaume del Bitxot, on vam constatar el fort lligam entre el producte agrícola i el territori, en relació també a un patrimoni i una cultura seculars. Aquesta és la conversa que vam mantenir amb Marc Casanovas, periodista i comunicador gastronòmic.

Creadors joves: quines són les seves demandes?


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

Actualització de la metodologia d'avaluacions estratègiques


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.