Destacats

La Festa Major de Banyoles genera una riquesa de més de 270.000 euros anuals al Pla de l’Estany

Marta Llatcha |  Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza l’impacte econòmic de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. El treball, que segueix la metodologia establerta pel Departament que calcula els efectes econòmics que tenen sobre el territori els esdeveniments de cultura popular i tradicional, demostra els vincles estrets que hi ha entre les festes populars, la cultura i l'economia a la comarca del Pla de l’Estany. Els resultats també mostren que la cultura, a part de tenir un valor intrínsec, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca. L’avaluació i la mesura dels valors que aquesta festa major aporta a l’economia, la cultura i la societat ofereixen informació útil per a la millora de la gestió de l’esdeveniment, la presa de decisions polítiques i l’assignació de recursos.

Paul Valéry tenia razón: demasiadas obras, cada una distinta, todas fatalmente fuera de contexto, fatigan los ojos y la mente

Umberto Eco, Isabella Pezzini | Casimiro

Llibre que inclou dos assaigs breus que aborden els principals canvis i transformacions que s’han produït en el museu. En el primer, ‘El museu del tercer milenio’, Umberto Eco remet a la relació entre museu i segle XXI i explica que la institució museística, com a expressió institucional de l’Estat modern, és un fenomen bastant recent en la història de la cultura. En el segon, ‘La semiosis del nuevo museo’, Isabella Pezzini, analitza els elements de transformació i innovació que han provocat que avui es pugui parlar dels ‘nous museus’. Malgrat les diferències entre els dos escrits, ambdós comparteixen l’enfocament semiòtic que el mestre Eco i la seva ex alumna, avui catedràtica de Semiòtica, reivindiquen a l’hora d’analitzar en tota la seva complexitat i amplitud el concepte de museu.

The Art Genome Project (Artsy.net)

A raíz del artículo que publiqué hace un año en mi blog sobre el artista chino Ai WeiWei, recibí un correo el otro día desde Artsy.net invitándome a conocer (y dar a su conocer) su página sobre dicho artista: https://www.artsy.net/artist/ai-weiwei.

Allí que me voy y me encuentro con una especie de Allmusic.com (una guía de referencia del mundo de la música) pero especializada en arte y con una misión clara: hacer accesible el mundo del arte a cualquiera con acceso a internet, así como un recurso para el coleccionismo de arte y la educación. Bajo un bonito diseño, puedes encontrar allí información completa y agrupada sobre montones de artistas (unos 40.000): biografía, obra, exposiciones, artículos, publicaciones específicas y artistas relacionados. Pero además Artsy funciona como un marketplace, con alrededor de 200.000 obras a la venta a precios que van de los 100 dólares hasta el millón, y una guía-magazine de actualidad con toda la información y artículos sobre las ferias, galerías, subastas, etc.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Els festivals contemporanis: característiques, perspectives i estudis de casos

European Festival Research Project (EFRP) | Goodfellow

Llibre que contextualitza i mira d’entendre les dinàmiques, impactes i perspectives dels festivals a Europa. L’obra, que inclou tant reflexions teòriques com casos concrets de festivals europeus, tracta qüestions com el fenomen de la festivilització, la sostenibilitat i el paper dels festivals dins l’esfera pública; aspectes relatius al lideratge i a la gestió dels festivals i al seu impacte en el canvi urbà, en la cultura en sentit ampli i en les diverses disciplines artístiques; el futur dels festivals dins la societat en xarxa i el seu paper potencial com a gent de canvi i transformació social.

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. 

El desenvolupament del mercat europeu de serveis audiovisuals a la carta

European Audiovisual Observatory | European Commission (DG Connect)

Estudi  sobre la situació i desenvolupament dels serveis de vídeo a la carta i el seu impacte en el mercat audiovisual europeu. L’informe proporciona dades estadístiques i explicacions sobre les principals característiques d’aquests serveis a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Polònia, Portugal i Eslovènia. La investigació aporta també informació detallada sobre la proliferació de plataformes de provisió de serveis audiovisuals en línia a Europa i sobre el paper que juguen els grans operadors nord-americans a escala global; explica els diversos segments de mercat, els diferents graus de maduració que han assolit a cada país i les principals tendències en matèria de publicitat; informa també sobre el paper d’aquests serveis en la promoció dels productes audiovisuals europeus i alerta sobre la manca d’informació detallada per part dels proveïdors en referència al volum de negoci i d’ingressos exactes que generen aquests serveis.

La indústria de l’animació a Europa

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual acaba de presentar els primers resultats de l’estudi “Mapping of the Animation Industry in Europe”, que està portant a terme per obtenir  una visió general de l’estructura de la indústria de l’animació als països europeus. Es tracta d’un projecte encarregat pel programa MEDIA de la Comissió Europea.

En aquest primer informe, titulat 'Focus on animation', es donen dades de producció, distribució i circulació de pel·lícules i sèries televisives animades, entre els anys 2010 i 2014. La segona part de l’estudi, prevista per a finals d’any, se centrarà en l’anàlisi en profunditat de les dades recollides