Destacats

Participació i patrimoni cultural entre els estats membres de la UE

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.

Toolkit per a la gestió de petits museus

Inclou sis manuals per a la gestió integral de museus i llocs patrimonials petits. Es tracta d’institucions de dimensions reduïdes però que han de fer front amb molts menys recursos als mateixos reptes i problemàtiques que les grans organitzacions museístiques. Cada volum proporciona bones pràctiques, metodologies i estàndards sobre qüestions  de lideratge, governança, gestió financera,  recursos humans, relacions amb els públics, programes d’exposicions, activitats pedagògiques i preservació i manteniment de col·leccions.

Projectes Educatius i Culturals a Museus: Guia Bàsica de Planificació

Laboratorio Permanente de Público de Museos | Ministeri d’Educació, Cultura i Esports

Amb l’objectiu de crear una eina de suport per a la planificació i realització de projectes educatius i culturals a museus en l’àmbit estatal espanyol, en aquest guia es recullen cada una de les fases d’elaboració i execució d’un projecte; des de la concepció del projecte, la planificació i producció, l’execució del projecte i la valoració final del projecte.

Ha disminuït la participació cultural a Europa?

David Stevenson, Gitte Balling i Nanna Kann-Rasmussen | International Journal of Cultural Policy

Els autors van més enllà de l’afirmació que poden aportar les dades del darrer Eurobaròmetre en matèria de participació i de la disminució que sembla acusar a tota Europa i presenten en aquest document de treball el problema generalitzat que pateixen tots els territoris europeus en quant a representació (de la participació) i les tensions que es generen al voltant de la relació que hi ha entre el discurs institucional dominant dels governs, la seva política de subsidis estatals a organitzacions culturals i en la forma en com es recullen les dades de participació.

Entrevista a Jesús Carrillo

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

Cultura i gestió comunitària. públic significa “de la comunitat”, no “del govern”

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

La cultura del llibre i la indústria editorial a Europa: la diversitat com a repte

Stephanie Kurschus | Springer

Obra que analitza el concepte de cultura del llibre a Europa, tant des del punt de vista del sistema de valors que l’envolten (el llibre com a objecte de transmissió de coneixements, d’innovació, de tradició i de sentiment identitari), com des del punt de vista del mercat editorial. I des d’una doble perspectiva, la de les cultures, identitats i polítiques culturals estatals, d’una banda, i la d’una cultura del llibre europea amb unes característiques compartides que cal també preservar, de l’altra. L’autora estudia en profunditat les mesures de promoció del llibre com a instrument de balanç i equilibri per garantir la diversitat i pluralitat cultural i recomana a tots els agents involucrats en el foment del sector del llibre realitzar un esforç important per adaptar-se a la nova realitat digital.

Pla de Museus de Catalunya 2015-2025

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Sector cultural? encara n’hem d’aprendre

 Pep Montes | Variacions

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia. Spa va publicar en el seu bloc (que us recomano vivament) una entrada en la que feia un balanç de la política cultural del govern de CiU. El text era tant demolidor com documentat, i va fer força sort a la xarxa. Jo el vaig recomanar i vaig intercanviar alguna piulada amb l’autor. Insatisfet de mena, en Carles deia que, més enllà de reflectir la situació de crisi del món de la cultura, trobava a faltar en termes generals una mica d’autocrítica del sector. Amb totes les dificultats que pugui tenir la delimitació d’això que en diem sector cultural, li semblava que per als seus integrants és fàcil rabejar-se en la crítica a uns dirigents polítics que ho fan tan malament com saben, però que costa una mica més explorar quines són les causes derivades de la pròpia actuació del col·lectiu.

De okupas y pro-comunes: autogestión cultural y participación ciudadana

Fernando Rueda | Blog El País. Alternativas | 29 de julio de 2015

Cada cierto tiempo nos amanecemos con noticias sobre ocupaciones y desalojos de espacios de autogestión ciudadana. La más reciente ha sido la del desalojo del local de Patio Maravillas

En España y en muchos países europeos, en los que Alemania con Berlin a la cabeza, ha sido precursora, existen cientos de iniciativas que generan nuevos modelos de gestión en lo económico y en lo social, basados en la cooperación horizontal. Las noticias de ocupación y desalojo suelen ser portada en los medios. Las informaciones sobre sus otros impactos quedan generalmente escondidos en la comunicación pública.

Muchas de estas iniciativas son vistas con desprecio y con temor por los sectores más conservadores -y no tan conservadores- de la sociedad, cargados sin duda de razón en lo que a usurpación de una propiedad privada se refiere. No tanto en los adjetivos proferidos hacia sus promotores, generalmente tachados  de radicales, perroflautas, violentos o adjetivos similares.