Destacats

Un patrimoni cultural sense límits

Antonio Espinosa Ruiz [ed.]  Carmina Bonmatí Lledó [ed.] | Trea

Quin espai patrimonial vol renunciar a bona part del seu públic? A Catalunya, més de 400.000 persones tenen alguna ‘discapacitat’, gairebé el 6% de població. Per tant, és imprescindible pensar els espais patrimonials per a tot el públic i la seva diversitat.

Dansa i diversitat

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

Indicadors per a una nova relació. L'Índex de Relació Cultural (IRC)

Bruno Dosseur | AMSCTI

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Bruno Dosseur, és director de Le Dôme - Relais d’sciences, un espai entre la recerca i la mediació cultural i científica, i aquesta és  la seva proposta:

Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

Hi ha alguna cosa nova a dir sobre Barcelona?

Mari Paz Balibrea | Palgrave Macmillan

El llibre fa servir el cas de la ciutat de Barcelona per a teoritzar sobre ciutadania i transformació cultural, argumentant que la lògica econòmica i política de la ciutat creativa, vinculada a la cultura, és un paradigma clau per comprendre com es defineix la ciutadania en el context urbà neoliberal.

Tensions entre la creació artística i els Drets Humans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


European union agency for fundamental rights (FRA)
 

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.
 

'Territori Contemporani'. Capítol 4

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

Firar-se la ciència

Aprendre ciència pot ser una experiència ben divertida. A l’entrada del passat 6 d’abril us parlàvem de la pàgina web surtderecercapercatalunya.cat, que agrupa aquelles opcions d’oci del territori que cerquen acostar la ciència a la població. En una línia semblant, la Fundación Espanyola de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha preparat el 'Libro Verde de las Ferias de Ciencia'.