The Audience experience : a critical analysis of audiences in the performing arts

Jennifer Radbourne [2], Hilary Glow [3], Katya Johanson [4] (eds.) ׀ Intellect Bristol [5]

Llibre que analitza els canvis de tendències en l’anàlisi i avaluació de l’experiència artística en el sector de les arts escèniques. S’hi estudia com les tecnologies i els nous comportaments i necessitats dels públics han transformat i modificat la manera de presentar i divulgar les representacions de teatre i òpera i els concerts de música clàssica i contemporània. S’hi presenten estudis de cas amb noves metodologies de recollida i interpretació de dades d’audiències. El llibre reflexiona també sobre la instrumentalització de la cultura i l’obsessió per la quantificació econòmica i social del valor artístic en aquestes últimes dècades i vol transmetre la necessitat de recuperar el valor de l’art com a experiència estètica.

«The Audience experience : a critical analysis of audiences in the performing arts [6]» inclou onze assaigs que aborden qüestions relacionades amb el mesurament de l’experiència artística, la resposta dels públics a les retransmissions en streaming, el compromís de les audiències, la relació entre amateurs i professionals o els nous mètodes de fidelització de públics joves, entre d’altres. Els assaigs són resums de recerques acadèmiques prèviament publicades. Alguns autors i autores incideixen en el valor instrumental de les arts i es fixen els arguments que defensen el finançament públic de la cultura perquè encoratja la despesa, genera cohesió social, afavoreix el desenvolupament comunitari i millora l’educació. Altres textos plantegen idees o formules per millorar aquest valor instrumental de les arts.

En canvi, hi trobem d’altres que es mostren més crítics amb aquesta lògica neoliberal i reivindiquen el paper de l’art com a experiència estètica des d’una perspectiva més individual. Aquests últims reclamen la necessitat de fer servir nous mecanismes d’avaluació per assolir una millor comprensió de les actituds i comportaments de les audiències i de com aquestes experimenten amb les arts. Destaquen també la importància d’estendre l’experiència artística més enllà de l’actuació o la representació en si mateixa i de quin paper poden jugar les xarxes i les tecnologies a l’hora de reviure aquesta experiència per tal que esdevingui un procés continuo, il·limitat i plural. Les metodologies que s’hi presenten per assolir aquesta prolongació inclouen treball metafòric, visualitzacions guiades i debat estructurat en línia, mètodes àmpliament emprats en educació però poc utilitzats entre la població adulta i encara menys en l’època actual que incideix en la immediatesa i que cau, moltes vegades, en la banalització de la cultura. Un exemple d’aquest debat i d’estratègia innovadora podria ser, segons l’editor de l’obra, el paper de la crítica artística en premsa i revistes especialitzades i es planteja si la funció de la crítica ha d’anar adreçada als qui no hi eren a la representació o bé ha d’oferir una prolongació de l’experiència a aquells que sí hi eren.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [7]

Inicia sessió [8] o registra’t [9] per enviar comentaris