Hidden innovation : policy, industry and the creative sector

Stuart Cunningham [2] | University of Queensland Press [3]

Segons Cunningham, les indústries creatives poden fer una aportació clau a les economies avançades dels països desenvolupats ja què el sector creatiu genera idees, processos, productes i talent de gran utilitat per a la productivitat de tots els sectors econòmics. Cunningham assenyala que tradicionalment, les humanitats, les arts i les ciències socials han estat relegades de les agendes, les polítiques, els programes de recerca i els debats públics. Tot i què, en els últims anys, els canvis estructurals de les economies i societats avançades han portat a un primer pla a les industries i sectors creatius com a motor clau per al desenvolupament i la innovació. Però insisteix que molt del que és innovador en matèria d’indústries creatives està encara amagat. Per aquesta raó, l’objectiu principal del llibre és portar a la llum aquesta innovació creativa encara amagada i mostrar-la des d’una perspectiva de la política internacional i dels debats acadèmics interdisciplinaris que tracten de respondre al canvi profund industrial, social i cultural i que sí vinculen les industries culturals i creatives i el pensament innovador.

«Hidden innovation : policy, industry and the creative sector [4]» fa referència al terme ‘two cultures’ (dues cultures) emprat des de fa més de mig segle per descriure la divergència entre el sector científic i el sector creatiu i que reflecteix  una certa hostilitat i manca d’enteniment entre ells. El terme també apunta al fet que, durant dècades, tant les polítiques com els sistemes d’innovació s’han centrat en la ciència, l’enginyeria, la tecnologia, la medicina i les indústries que en depenen. L’autor comenta que les grans enquestes sobre innovació estan encara centrades en els negocis tradicionals i passen per alt la innovació que es produeix en el sector creatiu. Cunningham argumenta que el sector creatiu a més a més no està organitzat, orientat ni preparat per a aquest tipus de polítiques i programes. En el cas de les grans companyies que dominen el panorama audiovisual, cinematogràfic, musical o editorial, l’autor diu que elles mateixes generen les seves pròpies estratègies de creixement i innovació i que no tenen necessitat de buscar l’ajut dels governs.

Al llarg dels diversos capítols s’hi analitza i revela com es comença a manifestar aquesta innovació fins ara amagada en diverses àrees: en polítiques i programes de recerca i desenvolupament a escala internacional; en modes de producció creativa a escala de microempreses; en els serveis públics de radiodifusió; en la nova economia creativa i, en aquest cas, l’autor fa especial incidència al tema de la precarietat laboral; en els debats i discursos de les ciutats creatives on l’autor considera que s’han introduït molts elements de desigualtat i abusos de l’economia neoliberal darrere del reclam de la creativitat i d’una falsa innovació i en la, cada vegada, més difuminada dualitat entre producció i consum ocasionada pels nous modes d’expressió cultural. El llibre conclou amb una nota de realisme sostingut que ve determinat per prestar atenció a les problemàtiques sorgides de la implementació i avaluació de totes aquestes  iniciatives, que sí que vinculen creativitat i innovació.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris