béns comuns

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Apunts #26

La ciudad como capital-conocimiento. David de Ugarte. El correo de las Indias

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Apunts #20

Algo más que aplausos. Bruno Fernández. Asimétrica

FabLabs, Els nous "makers, el comú i el públic virtual entre les novetats del mes d'abril al blog LAB

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

Apunts #14

El artista (crítico) como intelectual público. Simon Sheikh. Esferapublica

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

Animal spirits : a bestiary of the commons

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.

Cuando hablan de cultura

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Apunts #7

Aplicaciones tecnológicas para museos en 2013 / Rodrigo Burgos
Practicando cultura (23 gen. 2013)

"Los museos se están dando cuenta de que son la llave en la apertura de la puerta del pensamiento crítico de la sociedad"